Redacció
Amb l’objectiu de reivindicar el patrimoni de Cerdanyola, en aquest cas el natural dins el nucli urbà, els museus de la ciutat han iniciat unes passejades pels jardins històrics de la ciutat. Unes visites que permeten parlar de les diferències entre el jardí modernista -més vinculat a l’anglès, salvatge i anticlàssic, “volgudament desordenat”- i el jardí noucentista, de tradició francesa i mediterrània, molt ordenat.
“És una aposta que esperem que vagi bé i que vagi a més”
Els quarts diumenges de cada mes i durant tot l’any es faran uns itineraris que connectaran Can Llopis i Ca n’Ortadó passabt per Can Domènech. Tres jardins amb història vinculats a un temps en què Cerdanyola del Vallès va tenir una comunitat d’estiuejants important. La primera visita guiada es va fer el passat diumenge amb la voluntat que sigui la primera fase d’un projecte per dinamitzar els jardins i parcs de la ciutat. Una proposta amb la voluntat de donar a conèixer la seva història i la vegetació que els caracteritza, però, sobretot, fomentar els valors cívics i el respecte al patrimoni històric. “És una aposta que esperem que vagi bé i que vagi a més”, destaca el regidor de Cultura, Óscar Pons.
“Estem fent aquestes visites perquè dins aquest patrimoni que conservem a Cerdanyola hi ha un percentatge molt petit de conservació dels jardins dels edificis de la Cerdanyola modernista i noucentista”, assegurava a la visita. “Hem oblidat que tots aquests edificis pràcticament sense excepció estaven acompanyats d’un element que era el jardí. El jardí era complement i part total d’aquesta obra del modernisme que és l’arquitectura. Si el patrimoni modernista i noucentista de Cerdanyola ha desaparegut -els edificis-, en el cas dels jardins és molt pitjor”, es recorda. Quan a Cerdanyola arriba l’especulació urbanística i s’enderroquen torres per construir pisos, el primer que fa la gent es vendre’s el jardí per construir blocs, com és elcas de Ca n’Ortadó (la part del bloc de darrere). “El jardí que conservem actualment són pràcticament un 1% de tot el que ocupava en aquell moment en tota la seva extensió. El que veiem actualment és un resultat d’una creació d’època modernista però també d’un ús del pas del temps, la seva història: treballem amb escultura i arquitectura però també amb uns éssers vius que són les plantes que van creixent”, s’apunta.
Jardí del Museu d’Art de Cerdanyola (Can Domènech)
La visita comença al jardí del Museu d’Art de Cerdanyola. L’evolució en el seu ús i les seves remodelacions és molt esclaridora per entendre el que queda del jardí de l’actual MAC. Quan era un casino ja hi havia un jardí. És a dir, abans de l’edifici ja hi havia un pati amb els seus elements enjardinats. La reforma que es duu a terme dins de l’edifici també es trasllada al jardí. És el moment en el qual es reforma la tanca, se sobrecreix i es transforma en un modernisme més centre europeu i amb la reixa d’inspiració natural. El que es conserva del jardí en aquesta segona reforma és la gruta-font. Si es descomposés veuríem com està formada de trossos de carbó i ciment. La gruta imita tota aquesta tradició de l’antic: prové de l’època romana, heretada al Renaixement amb jardins com els de Bóboli a Florència.
Al MAC no es conserva res més, tot i així, sí que sabem que hi havia un jardí oriental. Quan es va reformar es van introduir especies de l’època com ara el til·ler. També hi ha el castanyer d’índies, tot reproduint el que hi ha als vitralls. Elements exòtics com la cica, així com la canya americana i el bambú que són elements de caire oriental i segurament tindrien origen indià. Encara que hi hagi un jardí físic i real, al museu també trobem un ‘jardí inventat’. El tenim als vitralls: la voluntat de tenir el paradís -el jardí- a dins de la casa.
Jardí de Ca n’Ortadó
Ca n’Ortadó és una antiga torre d’estiueig d’estil noucentista construïda cap al 1930 aprofitant unes edificacions preexistents. La casa s’inspira en la masia catalana i està envoltat per un magnífic jardí de gust romàntic. Es tracta d’un conjunt de gran interès històric i artístic que forma part de la història de Cerdanyola del Vallès de les primeres dècades del segle XX i d’un fenomen, l’estiueig, que va ser un dels estímuls del creixement urbanístic de la població. Va ser rehabilitat entre 1993 i 1996. Entre 1998 i 2010 va acollir una exposició permanent sobre la història de Cerdanyola. Actualment, el Museu està tancat al públic, tot i que a la planta baixa s’hi fan activitats. Ca n’Ortadó és singular per la seva arquitectura atribuïda a Rubió i Tudurí -autor del parc de Montjuic amb Forestier-, important en l’arquitectura de l’època, sent també arquitecte del Parc de la Uralita.
El jardí estava ple d’escultures, fabricades a la Fàbrica Lena de Cerdanyola. Al final de la gruta hi havia un cap d’un Laocoont. Avui, a la font central hi ha una escultura de Salvador Mañosa, però el que falta és l’element de la flor, fet que el converteix un jardí molt boscà.
Jardí de Can Llopís
Can Llopis és un dels edificis modernistes més ben conservat de Cerdanyola. Atribuït a Gaietà Buïgas, el va adquirir l’Ajuntament el passat 2021, i en aquests darrers mesos s’ha estat treballant per la recuperació i rehabilitació del jardí modernista, l’únic intacte de la població. Durant aquestes tasques de recuperació s’han tingut en compte les espècies autòctones i exòtiques així com s’han eliminat les plantes invasores que ocultaven elements arquitectònics com bancs o la torre del dipòsit d’aigua. L’actuació també ha permès recuperar l’estructura original del jardí reconstruint parterres que s’havien perdut i donant protagonisme als dos exemplars de cedres i del roure centenari i a la mateixa casa. Can Llopis és únic perquè es conserva de manera intacta. Aquí tenim un paradís, un lloc de descans i de gaudir de les festes. Es construeix en època Premodernista i després es reforma en època Modernista. El jardí modernista està molt més apropat a la natura, una natura més salvatge i boscana. I a més a més, les espècies del jardí de Can Llopis no són tant autòctones, sinó que predominen especies més exòtiques per marcar el punt d’ostentació i luxe econòmic.
