Isidre GrauEn un mateix dia els mitjans han divulgat dos importants consensos polítics sobre el territori. D’una banda, l’Àrea Metropolitana de Barcelona demana créixer i consolidar-se com a ciutat de ciutats i convertir la prestigiosa marca Barcelona en un gran recipient on càpiga de tot. Paral·lelament, reunits a l’Autònoma, 23 consistoris, universitats, patronals i cambres, opten per la reindustrialització del Vallès Occidental.
Com es traduiran aquests dos acords? Amb quines bases se sustenten per superar paraules ja molt gastades? Per exemple, com es resoldran els dèficits de transport públic? És que arribarà a Cerdanyola el metro que ara s’atura a Can Cuyàs? Deixarem de pagar dues zones de tren per anar al centre de la metròpolis? De preguntes metropolitanes, n’hi hauria un cabàs, però el que ens hauran d’explicar millor és això de la reindustrialització del Vallès i, més concretament, la de Cerdanyola. Ara que havíem liquidat l’etiqueta de ciutat obrera, sorollosa i pudent, per ser una ciutat tecnològica i universitària, tornarem al temps de les grans indústries? On les ubicaran? Potser serviran per omplir el fallit Parc de l’Alba o els buits del Parc Tecnològic? O és que (un cop enderrocades les naus d’Aiscondel) el Polígon de la Clota tornarà als seus orígens?
Anirà molt bé que ens ho expliquin, perquè la imaginació ja no ens arriba gaire lluny, després de retratar-nos nous barris i macrociutats comercials. Com també ens agradarà saber d’on sortiran els empresaris disposats a apostar per la indústria en una comarca sobreexplotada per les constructores i travessada per tantes carreteres i nuclis comercials. Potser ja és hora que els vallesans coneguem, amb una certa credibilitat, quins plans de futur ens reserva la nostra classe dirigent.
