Redacció
Més de 30 anys al servei públic sintetitzen la carrera funcionarial en l’administració central, local i autonòmica de l’economista Pedro Arco (1964 Montefrio, Granada). Alt càrrec de la Generalitat, va ser cap de Comptabilitat de l’Ajuntament de Cerdanyola durant més de vuit anys i cap de servei de Recursos Humans dos anys més. D’origen granadí, va viure a Montcada des dels 3 anys i la vida adulta, a Cerdanyola.
Quan i com va entrar en política?
Fa set anys. Catalunya vivia un moment convuls. Vaig començar a participar als cercles de Podem, primera vegada en política de partit. Sempre he estat d’esquerres: A l’institut de Montcada, en les protestes per l’assassinat de Yolanda González (1980), als moviments veïnals, contra les emissions de la cimentera, a l’Ampa del Banús, en marxes contra la guerra d’Irak… En cada etapa de la vida, participes políticament d’una manera diferent.
l I ara és candidat. Per què just ara?
Treballar a l’ajuntament i al mateix temps ser candidat hauria estat poc ètic. Una cosa és ser tècnic i l’altre polític, i cal separar-ho.
l Passa molt que els polítics volen fer de tècnics?
Passa moltes vegades, per la proximitat del regidor i a l’inrevés. Als polítics els toca decidir què fer i als tècnics, com és pot fer el què el polític vol.
l Com està de salut l’estructura de l’Ajuntament?
Fatal. Hi he treballat en dues èpoques diferents. En la primera, hi havia un model gerencial, amb Emili Farré com a gerent. Es treballava en conjunt i els company de feina érem com família. En la segona, l’Ajuntament no tenia una estructura de gestió clara i cadascú es mirava el mèlic. Tot està endarrerit: no tenim ordenança de participació, ni tampoc de transparència. El ROM, que regula el funcionament dels òrgans de l’Ajuntament, es possible que sigui dels anys 80.
l Els afecta a la gent de Cerdanyola?
Al no estar regulada la participació, no se’ls pot fer partícips. L’Ajuntament hauria de ser la casa del Poble, el lloc on anar davant qualsevol necessitat. I no és així. Per demanar un simple certificat d’empadronament, per exemple, encara cal cita prèvia! No podem atendre d’aquesta manera al veïnat. Sense ROM, falten els protocols que estableixin com fer-ho.
l Com imagineu la Cerdanyola de 2027?
Una ciutat moderna, sostenible, feminista i socialment justa. Pionera en la protecció del Medi Ambient.
No tenim ordenança de participació, ni ROM actualitzat, però és que tampoc tenim Pla de Sequera –Cerdanyola és un dels municipis que no l’ha presentat— ni pla de Mobilitat, ni… Fa falta un equip de gent compromesa que la faci avançar en aquesta direcció i que planifiqui les inversions necessàries. El govern socialista ni ha planificat ni ha tingut a l’agenda els reptes de ciutat; s’ha limitat al dia a dia i les xarxes socials. Al contrari del que diu el lema de la ciutat: Facta non verba.
l Quines polítiques a llarg termini calen?
La política ha d’estar al servei de la ciutadania. A l’Ajuntament, cal una estructura orgànica coherent, un pla d’inversions adaptat a les necessitats del poble i la voluntat política de traspassar la sobirania al poble, confeccionant, per exemple, els pressupostos de forma participativa.
l Com fareu projectes de pisos assequibles per als joves?
Es necessari influir en el mercat, l’accés a l’habitatge és un problema important. Immediatament, promourem ajudes directes al lloguer perquè la gent i els joves no hagin de marxar per la falta d’habitatges. Invertirem en la construcció d’habitatge públic després d’un estudi previ de la taula de l’habitatge que, revisi aspectes com el nombre de pisos buits.
L’ajuntament també ha de disposar de més habitatges d’emergència. No pot ser que s’hagi de derivar casos de maltractament a hostals perquè no són llocs protegits, o altres ciutats com Barcelona, per falta de capacitat a Cerdanyola.
l Què volen dir amb “construcció responsable” del Centre Direccional?
Els terrenys del Centre Direccional s’han de remediar abans de construir-hi. Dels 9 abocadors declarats — n’hi han altres no declarats— els més perillosos l’Elena i el de Can Planas. Aquest es va segellar i l’AMB l’ha de resegellar. Amb això no n’hi ha prou, s’ha de treure el que s’hi ha ficat i reutilitzar el que es pugui. Totes les administracions responsables —l’ARC també van ser partícips, no només l’AMB— han d’aportar solucions i finançament. 20 milions no són suficients, un estudi de la universitat Pompeu Fabra calculava, fa anys, 200 M.
l Però parlen de construir?
Necessitem habitatge social, un 50% de promoció social i un parc d’habitatge de lloguer de propietat municipal; l’administració ha de poder influir en els preus. Ara bé, no podem construir edificis ni parcs on hi hagi perill d’emmalaltir, s’ha de remediar abans.
l L’abocador Elena es va fer en governs d’ICV
(…)Va ser una equivocació.
l Fa quatre anys van ser una de les poques ciutats on Comuns i Podem van presentar llista unitària…
Hem presentat 174 llistes junts. Com fa Yolanda Díaz, cal ampliar el projecte i sumar forces per poder transformar. Compartim un 90% dels nostres programes.
l I van aconseguir tres regidors. Ara què esperen?
Sortim a guanyar.
l Però ha qui dona per feta i espera una majoria absoluta del PSC
Només ho deuen esperar ells. Han fet moltes festes, però no els deures. El poble ha continuat paralitzat. És inimaginable que al 2022 hi hagués un romanent de 14 M i que el destinessin a despesa corrent!, Què només s’hagi executat un 20% de la inversió pressupostada, amb la manca d’habitatge i les necessitats que hi ha, vol dir que no saben governar. Han estat només al dia a dia però ni han planificat ni han posat en marxa grans inversions. Ni tant sols han cobert necessitats bàsiques de la gent com el servei d’odontologia compromès amb nosaltres, o el servei de psiquiatria i psicologia.
l Una de les regidores en el passat mandat és candidata 4 a la llista del PSC…
Pilar Adell. El PSC s’ha comportat més com una corporació que com un partit polític. Ha volgut donar imatge d’obertura i transversalitat, però ho ha fet amb la compra de voluntats i no en resposta a un ideari polític.
l Afectarà possibles relacions en el nou plenari?
No. Els projectes i les necessitats del poble són el principal i estan per sobre de les persones.
l Quin seria el mínim comú per donar-los suport en una investidura?
Posar-se a treballar per la ciutat i posar ordre a l’ajuntament. Resoldre necessitats com la residència o l’hospital. Què és compleixi amb el signat i no sigui un simulacre.
l Què vol dir amb simulacre?
Al 2019 vam contribuir amb la governança amb un acord inicial; Cerdanyola havia estat paralitzada molt de temps i estàvem disposats a assumir el preu d’un acord per posar en marxa l’Ajuntament . El primer any vam aconseguir que es comprometessin amb iniciar el servei d’odontologia, el PSC ho va recollir al pressupost però no ho va executar. I el mateix es pot dir de l’habitatge; han dit i al final res: simulacres.
l Si el PSC els proposa entrar en un nou govern, acceptarien?
Ara mateix jo diria que no. És una decisió de la coalició, de tot l’equip i caldria estudiar-ho i que ho justifiquessin les necessitats del poble. Aquestes, com he dit, passen per sobre els càrrecs i els personalismes. Opino a títol personal, no n’hem parlat a la coalició.
l Se senten orgullosos del mandat?
Estem orgullosos de la feina feta pels nostres regidors; hem posat sobre la taula la gestió directa del serveis públics — ho hem aconseguit en les escoles bressol i, en un futur, l’aigua-, hem creat la taula de l’Habitatge, una eina imprescindible per determinar les polítiques d’habitatge i influir el mercat, i hem contribuït al Centre de Dia de gent gran. Un dels grans potencials de Cerdanyola, és el parc de Collserola, el volem recuperar com el pulmó verd que és.
El qüestionari
Un lloc de Cerdanyola: La Via Verda. Vaig signar per preservar-la i m’agrada passejar-hi.
Un moment: Molts. Quan vaig demanar sortir a la meva parella, a París, amb 16 anys, el naixement dels nostres fills…
Un referent: (Polític? No. Qualsevol.) Steve Hawking pel coneixement i perseverança tot i el dolor.
Una pel·lícula: És una mica xorra. La boda de mi mejor amigo, amb Julia Roberts.
Una sèrie: Star Wars
Una cançó: ‘Born in the USA’, de Bruce Springsteen. El vaig veure al 2012
Un somni: Fer de Cerdanyola una ciutat moderna, sostenible i pionera en la protecció del Medi Ambient
