Redacció
“Rescatar aquells que van avançar en la física i altres ciències és fonamental per entendre la història”
Història, thriller, psicologia i tribut especial a la ciència. L’escriptora Magdalena Albero presenta la seva segona novel·la històrica, ‘La corte de las estrellas’, després de guanyar el Premio Ciudad de Úbeda amb la seva primera obra, ‘Los caminos del mar’, ara farà quatre anys. Albero parla del passat amb certs paral·lelismes del present i atrapa als lectors amb la part de la història més intrigant i desconeguda.
Com va sorgir aquesta afició per l’escriptura?
Sempre m’ha agradat escriure ficció; inventar personatges i històries. Però per la meva feina les meves publicacions eren sempre de recerca acadèmica, bàsicament. Fins que vaig decidir unir el meu desig d’escriure una novel·la amb la meva pràctica de buscar i analitzar informació. Així va sorgir la meva primera obra, ‘Los caminos del mar’.
‘La corte de las estrellas’ és un relat històric, però també un thriller i una novel·la psicològica. Com aconsegueixes entrellaçar diferents històries i diferents escenaris?
Volia construir la novel·la com un puzle en què totes les peces anessin encaixant. Els personatges viuen en un lloc i en un moment històric determinat, però també són joves que han d’enfrontar-se a canvis que els fan créixer i madurar com a persones. Els perills als quals es veuen abocats a la Praga cosmopolita dels primers anys del segle XVII, aporten els elements de thriller. La novel•la enganxa perquè relata una història que, tot i tenir com a escenari principal el castell de Praga i els polèmics personatges que l’habiten, mostra situacions perfectament aplicables als temps actuals.
Com caracteritzaries la teva narració?
M’agrada utilitzar un llenguatge clar, amb un ritme ràpid, encara que no trepidant, i que pugui arribar a tothom. Intento posar-me a la pell dels personatges i comprendre el seu món. Vull mostrar allò que ha canviat, i allò que continua igual. Veig les meves novel•les com una ceba, amb moltes capes. Una capa és el passeig per la història i els costums d’una època llunyana en el temps. Una altra és la informació sobre personatges històrics poc coneguts, com ara Rodolf II d’Habsburg, o l’astrònom Johannes Kepler, a La corte de las estrellas. En el centre de tot, en el cor de la ceba, trobem l’aventura humana dels protagonistes que, com tots nosaltres, han d’aprendre a navegar per la vida. A mi m’agradaria que fossin molts els lectors que descobrissin totes les capes de la ceba.
Quines diries que són les teves preocupacions temàtiques en tots els llibres?
M’agrada treballar personatges que no s’ajusten a les normes establertes del lloc i l’època que els ha tocat viure. Són molt sovint dones, però també homes, que lluiten per trobar el seu propi camí. No son ni herois ni víctimes. Protagonitzen històries de creixement, d’adaptació als canvis, de superació. En les meves històries també intento mostrar que l’avanç de la humanitat només és possible impulsant la creació i l’accés al coneixement.
Destaques bastant el paper de la ciència. D’on sorgeix aquesta preocupació?
Crec que rescatar de l’oblit aquells que van avançar en el coneixement i la comprensió de la física, la medicina, l’astronomia, la biologia i altres ciències és fonamental per entendre la història. Ja ho vaig fer a la meva novel·la ‘Los caminos del mar’ (Roca editorial, 2014), amb el metge Heròfil de Calcedònia. A ‘La corte de las estrellas’ m’apropo a l’astrònom Johannes Kepler. Viatjar a l’època en què van viure diferents científics ens permet explorar aspectes de la història que van més enllà de les guerres i les intrigues polítiques.
A quins temes o elements els dediques més temps o en tens més cura?
A l’evolució dels personatges. Cada un està marcat per un context determinat que l’ha fet com és, i ha d’incorporar els canvis que va vivint a aquesta base de la seva personalitat. També vaig amb compte de no abusar de les descripcions. Són allà per acompanyar els personatges, per donar-los vida, però no han de tenir més protagonisme que ells. A l’hora de narrar una història que té lloc en un passat molt llunyà, vull crear els ambients necessaris perquè puguem viatjar a aquella època. Per això, abans d’escriure, intento primer assimilar tota la informació, viure-la, per a després ser capaç de plasmar-la a la novel·la en forma de pinzellades que donen atmosfera i versemblança.
Com selecciones la temàtica de la novel·la?
Una primera idea pot venir d’una situació viscuda, d’una lectura, d’una observació. Aquesta idea va creixent fins que es converteix en una història amb personatges. A ‘Los caminos del mar’, la inspiració inicial va venir d’un article d’història de la ciència. Allà vaig descobrir el metge Heròfil i vaig decidir escriure sobre ell i seu temps. Em vaig preguntar: què faria una dona si volgués estudiar medicina a l’Alexandria de l’època? I així va néixer la història de la Irene. A ‘La corte de las estrellas’, la idea va sorgir durant un viatge a Praga mentre llegia sobre Rodolf II d’Habsburg. Em vaig preguntar: què farien uns joves estrangers que intenten prosperar a la tolerant ciutat de Praga de l’època, en una cort on conviu l’art, la ciència, la superstició i la corrupció?
També has escrit un llibre de relats, ‘Pequeñas historias de ellas’. Què prefereixes novel·la o llibre de relats? Amb què et sents més còmoda?
M’agrada tant escriure novel.la com relats. Depèn una mica de la història que vull explicar i de quina manera vull fer-ho. La novel•la permet conviure més temps amb els personatges, fer-los créixer a mesura que vas escrivint. Amb els relats s’ha de tenir la història més tancada abans de començar a escriure.
Quina és la finalitat de la teva escriptura?
Distreure, informar, emocionar. Aconseguir que els lectors passin una bona estona llegint els meus llibres, despertar-los l’interès sobre altres èpoques, mirar que trobin punts d’identificació amb els meus personatges i les situacions que viuen.
– AE
