Les representacions del cos en les autores de còmic omplen el MAC

WhatsApp Image 2024-04-05 at 8.03.01 AM(2)
’Con altura, Rosi’ de Jenifer Espinosa Badia 2020

El Museu d’Art de Cerdanyola acull «Cossos que parlen», la nova exposició itinerant de la Diputació de Barcelona sobre la representació del cos femení, a través del traç de més de 40 autores d’èpoques diferents. La mostra, que s’inaugura avui divendres, a cura de Marika Vila, il·lustradora, historietista i experta en representació d’identitats de gènere, mostra com les ninotaires, il·lustradores i autores de còmic han canviat la representació del cos femení des de d’inicis del segle XX fins al moment actual.

A partir d’una quarantena d’autores, l’exposició ‘Cossos que parlen. Les representacions del cos en les autores de còmic. 1910-2022’ explora la representació del cos femení des de principis del segle XX fins l’actualitat. El contingut de l’exposició és fruit de l’expertesa de la seva comissària, Marika Vila, en l’estudi de la dona com a objecte i subjecte del còmic aplicant la perspectiva de gènere.

La mostra, que està organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i el Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat, es podrà veure del 5 d’abril al 23 de juny al Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès, per seguir posteriorment la itinerància per diversos museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

Més de cent anys d’il·lustració i còmic d’autoria femenina

La selecció d’obres planteja un recorregut que demostra com l’estereotip patriarcal ha sotmès les dones a rols de gènere i ha abusat del seu cos com reclam comercial. L’exposició posa de relleu com al llarg d’aquest viatge la representació femenina ha carregat amb aquest llast fins que les autores han pogut expressar-se lliurement en favor de l’alliberament i l’apoderament de la dona.

El trajecte, de més de cent anys d’il·lustració i còmic a Catalunya, ressegueix el discurs de les dones en cada època, dins dels espais que els han estat permesos. Des de la tímida presència republicana fins al silenci que imposa la Dictadura, passant per les transgressions de les avantguardes de finals del segle XX fins arribar a la implantació dels models del nou mil·lenni i les noves subjectivitats: fluides, múltiples i diverses.

Cinc àmbits, cinc contextos

L’exposició s’estructura en cinc àmbits lligats al context i els canvis socials, i un sisè espai dedicat a les artistes digitals amb autores emergents, que encaren la diversitat des de les noves tecnologies, les xarxes socials, l’autoedició o l’autopublicació en línia.

El primer àmbit, anomenat, “De les dones del grup del Cu-Cut! a les ninotaires del Noucentisme”, mostra el creixement del còmic dins la premsa periòdica, dirigit a un públic masculí que ignora els drets de les dones. D’aquest període són les autores Lola Anglada, Laura Albéniz i Ana Maria Smith.

El segon àmbit, ”La dictadura: de la submissió a una falsa llibertat tutelada”, està dedicat a la representació d’un cos femení domesticat dins l’ordre i el control imposats pel nou règim. Durant la Dictadura, es passa de la submissió a una falsa llibertat tutelada i la moda esdevé la tímida eina de canvi per a autores com Maria Pascual, Pili Blasco, Rosa Galceran, Carme Barberà, Purita Campos i Pepita Pardell.

A “El cos en conflicte: la transgressió feminista” es tracta com s’utilitza l’humor per fer  pedagogia en l’anomenat boom del còmic de finals del segle XX. Algunes autores d’aquesta època són Núria Pompeia, Montse Clavé, EIsa Plaza, Isa Feu i la curadora de la mostra, Marika Vila.

El quart àmbit, “O el gir de la mirada eròtica”, està dedicat al pluralisme que dona veu als cossos femenins amb una visió de la representació que capgira el discurs normatiu i tendeix  cap a la mirada eròtica. D’aquest període s’exposen obres d’autores com Mariel Soria, Laura Pérez Vernetti, Marta Guerrero, Ana Miralles i Marika Vila.

Situat en el canvi de segle, en el cinquè àmbit, “El nou mil·lenni: l’empoderament dels cossos plurals”, es mostren els nous models influenciats per superdones de la novel·la gràfica i heroïnes del manga i la seva massificació a través del cinema i la televisió, així com la irrupció de l’expressió femenina que utilitza les noves tecnologies i les xarxes socials. Formen part d’aquesta generació d’autores Raquel Gu, Antonia Santolaya, Luci Gutiérrez, Olga Carmona, Lola Lorente i Ana Penyas.

Finalment, un darrer espai, “Les veus del cos a la cultura digital”, està protagonitzat per autores emergents que encaren la diversitat i la pluralitat fent ús de la tecnologia. En aquest darrer àmbit, es projecten en format videogràfic obres de les autores Bárbara Alca, Clara Tanit, Flavita Banana, Carla Berrocal, Marta Cartu, Rosa Codina, Cristina Durán, Genie Espinosa, Ana Galvañ, Luci Gutiérrez, Nadia Hafid, Maria Llovet, Andrea Lucio, Susanna Martin Segarra, Laura Pérez Granel, Miriampersand, Sonia Pulido, Raquel Riba Rossy, Ana Belén Rivero, Sara Soler i Sandra Uve. Autores que, en un discurs creat per dones que es construeixen com a subjectes en llibertat, posen la mirada en la pluralitat i com apunta Marika Vila “tanquen el discurs en forma de Continuarà”.

Redacció


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


Nosaltres

Cerdanyola al dia és una publicació on trobareu tota la informació que necessiteu al respecte d’activitats i esdeveniments que es desenvolupin a la ciutat de Cerdanyola del Vallès.


C/ de Sant Martí, 81, 08290 Cerdanyola del Vallès

Contactar

936 91 68 76



Newsletter



Necessites ajuda?