Redacció
La jugadora de Cerdanyola que militava a les files de la Fundació Sant Vicenç dels Horts va disputar 14 partits a la Divisió d’Honor plata amb el seu equip i aquesta temporada defensa la samarreta de l’Handbol Sant Quirze a la ‘Liga guerreras Iberdrola’. Acaba de tornar de Romania de disputar amistosos amb la selecció espanyola júnior
Per primera vegada Cerdanyola té una representant a la màxima categoria de l’handbol femení espanyol. Ho sents com una responsabilitat?
No ho sento tant com una responsabilitat sinó com un orgull haver pogut arribar fins aquest nivell i espero ser la primera de moltes més.
Vas començar a jugar a l’Handbol Cerdanyola i a la categoria cadet vas Fundació Sant Vicenç dels Horts. Són molt diferents els dos clubs?
Hi ha diferències, perquè els objectius esportius dels dos clubs són diferents. Però tant a nivell personal com esportiu els dos m’han aportat moltíssim i em van permetre jugar a la màxima categoria catalana.
Des de petita ja eres lateral esquerre?
No, sempre m’he mogut segons les necessitats de l’entrenador en les posicions. És la posició on jugo més, però em puc anar movent per tota la primera línia sense dificultats. Fins i tot, temps enrere, he arribat a jugar en alguna ocasió d’extrem.
El Sant Quirze aconseguia l’ascens a la màxima categoria la pasada temporada i actualment ocupeu la part baixa de la taula. Les expectatives eren altres?
Les expectatives del club aquest any són molt clares: mantenir la categoria. Sabem que és un camí difícil, però és pel que estem lluitant.
Acabes d’arribar de Romania de disputar dos partits amistosos amb la selecció espanyola júnior. Heu tornat amb dues derrotes. Sentiu que s’espera molt de les guerreres júnior?
És cert que venim de dues derrotes amb una selecció molt potent com és la de Romania. A més a més, tenim entrenador nou i estem aprenent i aplicant tècniques noves i un nou model de joc. A la selecció l’exigència i les expectatives són molt altes i no sempre els resultats són indicadors de tot el treball que hi al darrere.
Veus molt llunyana l’absoluta?
Ara tot just començo la meva etapa a la màxima categoria espanyola. Arribar a jugar amb les millors jugadores d’Espanya seria tot un honor. És un camí llarg, però esperem que algun dia doni el seu fruit.
Quins són els teus referents?
No podria dir-te només un o dos. Diria que són totes aquelles persones en el món de l’handbol que hi dediquen moltes hores, esforç i treball diàriament per fer que aquest esport sigui cada dia millor i progressi més.
