Júlia Cabrerizo: “La idea d’explicar des de la mirada d’un nen tot el que estàvem vivint em va empènyer a escriure”

_MG_5010

Entrenadora de bàsquet, monitora al casal Clupi, i actualment mestra de l’escola Xarau; la cerdanyolenca Júlia Cabrerizo sempre ha tingut devoció pels més petits. Per això, s’estrena com a escriptora de literatura infantil amb Aquells dies a casa, un llibre que relata el confinament des de la perspectiva d’un nen de tres anys. Cabrerizo és lectora aficionada i mare conta-contes. Ara, pren la ploma per explicar a través del Roc l’experiència viscuda pels seus dos fills, i donar veu a la infància. Les primeres còpies ja es poden trobar a les llibreries de la ciutat, i sortirà a gran distribució a partir del maig

Estava entre els seus plans de futur escriure un llibre, algun dia?

Mai m’ho havia plantejat. Sí que m’agrada inventar-me històries i m’ho deien de vegades, que escrigués alguna cosa. Al final van ser dos factors què m’hi van impulsar. He començat a llegir al meu fill llibres de literatura infantil que jo llegia de petita, i m’hi he tornat a enganxar. El confinament també hi ha influït; la idea d’explicar des de la mirada d’un nen tot el que estàvem vivint em va empènyer a escriure.

Com va viure el procés de cuinar el relat?

Una o dues setmanes abans del desconfinament vaig començar a escriure el que havia passat des del març. Recordo que em llevava a les 7 del matí i començava a escriure mentre els nens dormien. Sempre buscava moments de tranquil·litat, que eren pocs, però no va ser gens estressant. La resta, treballar i intentar viure sí que va ser dur. Sobre tot va ser molt terapèutic per mi; al principi quan escrivia em vaig adonar que ho estava pintant tot molt bonic, com una manera meva de veure que el que estàvem vivint no era tan dolent. Però com que soc una persona activa, realment em va costar estar tancada a casa.

Tenia algun objectiu o punt de partida?

Vaig fer una llista de les experiències que volia plasmar a cada capítol: les videotrucades, cuinar i fer pastissos… Per recordar allò que tots vam fer. En especial, jo volia que al llibre s’entengués la visió dels infants arrel la decisió de no deixar-los sortir al carrer en cap moment. El meu fill m’ho deia: “per què poden sortir els gossos i jo no?”. Vivim en una casa petita des d’on no veiem res, i el meu fill tenia por. Volia assegurar-se que la vida seguia existint, que el món seguia girant. M’hagués agradat que a la desescalada es tingués més en compte els nens, i ho manifesto al llibre.

A més d’aquest reclam perquè els infants es tinguin més en compte, quins altres temes abraça el llibre?

Parla sobre tot de la relació entre germans, entre la família, i també amb els avis. Tracta l’amistat: què fer amb els amics quan no els podien veure. També la importància de l’escola i tot allò que el Roc trobava a faltar. Dels petits detalls com les festes majors, el Sant Jordi, músics al carrer… les petites coses que ara veiem tan importants.

El protagonista del llibre és un nen desconcertat per les novetats imposades per la Covid-19. En Roc és el reflex de qualsevol infant que ha viscut un confinament?

És el que volia intentar. Cadascú hem viscut un confinament molt personal. Llavors, jo he intentat crear un personatge a partir de moltes situacions que ha viscut el meu fill, però també que altres pares i mares m’han explicat. Vol mostrar tot allò que passa pel cap d’un infant petit. Veure com analitzaven la informació de quedar-se a casa i no sortir. No li passa res extraordinari al Roc; és la història de qualsevol nen. Els nens en moltes situacions es sentiran identificats, però també faig una picada d’ullet als pares i mares.

En aquest cas, ens pot avançar quines sensacions despertarà en els lectors el relat?

Espero que s’ho passin molt bé i els recordi les portades del que van viure. Que riguin i s’identifiquin amb el Roc. Crec que també alguna vegada s’emocionaran amb ell, amb allò que els toqui més d’a prop, perquè a cadascú l’afectarà d’una forma diferent. Per això he intentat tocar diversos moments, com quan surten i veuen el carrer. Aquell 26 d’abril aquí a Cerdanyola va ser un dia molt bonic. Jo m’esperava que algú es queixés dels nens però la reacció va ser: “per fi els nens surten”.

La seva experiència com a mestra, rodejada d’infants, l’ha ajudat a escriure el llibre?

Suposo que sí perquè tenia molta informació d’allò que els infants estaven experimentant, tant de pares i mares com de mestres. M’explicaven situacions molt complicades, com quan ara un nen s’ha de confinar 10 dies. Però el llibre és sobre tot autobiogràfic.

Al llibre apareixen referències a Cerdanyola, la ciutat on s’ambienta la història?

Sí, tot i que els noms dels llocs estan canviats. Però si sou d’aquí de tota la vida sabreu molt bé de què estic parlant quan dic “riera” o “la plaça”. En Roc té moltes ganes de tornar a passejar pel carrer Sant Ramon i el recorda molt. També hi ha bars i llocs concrets que haureu de descobrir al llibre.

Quines expectatives té sobre la rebuda de la seva primera novel·la?

El que tinc és un nus a la panxa ara que s’apropa Sant Jordi, però cap expectativa. El que volia era tenir aquest llibre a la mà i que tingués una bona acollida. En tinc prou amb que el meu fill s’adormi escoltant-lo. Espero que a la gent també li agradi, però prefereixo no fer-me cap expectativa més enllà. Haver pogut publicar ja significa molt per mi.

– Nora Muñoz

Redacció

Redacció


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


Nosaltres

Cerdanyola al dia és una publicació on trobareu tota la informació que necessiteu al respecte d’activitats i esdeveniments que es desenvolupin a la ciutat de Cerdanyola del Vallès.


C/ de Sant Martí, 81, 08290 Cerdanyola del Vallès

Contactar

936 91 68 76



Newsletter



Abrir chat
Necessites ajuda?