Redacció
Va néixer el 1989 i va estudiar a l’Escola Bellaterra, a l’Institut Pere Calders i es va llicenciar en Dret a la UAB. Actualment treballa com a jurista a l’Ajuntament de Sant Celoni. L’actual regidor i portaveu de Guanyem va formar part del govern liderat per Escolà entre el 2015 i el 2019 amb Compromís per Cerdanyola
Ha passat per EUiA, Compromís, Podem i ara Guanyem. Com definiria les esquerres de Cerdanyola?
Des del punt de vista personal, jo això en parlo haver de moure’s molt perquè sempre estic al mateix lloc en realitat. I defensant el mateix. Sempre hem defensat que pel tipus de ciutat que és Cerdanyola,
amb una població treballadora i d’esquerres, el que seria necessari i raonable és que hi hagués una gran confluència i una gran unitat de les esquerres.
I de fet Guanyem neix amb aquesta intenció. A Guanyem està Compromís, la CUP, EUiA, comunistes i gent que ve d’altres militàncies o de moviments de Cerdanyola.
I al 2019 vam intentar integrar Podem. No va sortir bé, però continuem pensant que l’objectiu és el mateix: fer un gran espai de confluència de les esquerres. Creiem que vam ser molt generosos quan, des de Compromís per Cerdanyola i tenint l’alcaldia, renunciem al nostre nom i a la nostra marca per crear aquest espai. No va ser possible al 2019 i durant aquest mandat
el que hem vist és que, tot i que aparentment defensem coses molt similars, hem portat línies estratègiques
totalment diferents. Entenem que calia una oposició d’esquerres al govern del PSC perquè no fa ni ha fet polítiques d’esquerres i des d’En Comú Podem han sigut, juntament amb partits de dreta com Junts i Ciutadans, el suport d’aquest govern.
l Va formar part del govern liderat per Compromís entre el 2015 i el 2019 com a regidor d’Urbanisme. Es va trobar el què esperava?
En part sí. Em vaig trobar coses que m’esperava i d’altres que no. Vaig aprendre molt perquè vaig entrar com a regidor d’Urbanisme amb 25 anys. Normalment als ajuntaments, quan s’hi inclouen persones tan joves a candidatures de govern, se’ls hi donen un altre tipus de regidories i moltes vegades se’ls porta com un complement. Si bé mai vaig ser el regidor més jove de l’Ajuntament, sí que era dels regidors d’Urbanisme més joves de Catalunya. Per tant, va ser un aprenentatge molt gran i crec que ara és una cosa que hem pogut posar en valor durant aquest mandat i que podrem posar en valor durant el següent.
l Al 2015 Compromís va obtenir 5 regidors i al 2019 en va treure 3. Ho interpreta com un càstig de la ciutadania al govern de Carles Escolà?
No. Si mirem el que va passar en general amb els governs del canvi, vam ser dels de les candidatures del canvi que millor va aguantar la conjuntura. Es parla molt sempre que les eleccions municipals importa el candidat i la qüestió local. Però, hem de ser realistes, també importen molt, per bé i per mal, les coses que passen fora del municipi. Al 2015 Compromís havia fet molt bé les coses i del 2011 al 2015 va haver-hi una conjuntura general que va ajudar a aquest tipus de candidatures. I al 2019 van influir les coses a nivell local, però també hi va haver una conjuntura que va perjudicar molt aquests partits. I nosaltres vam aguantar prou bé.
l Després de l’experiència al govern, quins creu que van ser els encerts i els errors?
Segurament entre els encerts més importants destacaria l’avenç en participació ciutadana. Per primera vegada es van tirar endavant inversions participatives. Per primera vegada la Festa del Roser de Maig es va organitzar de forma participada amb les entitats, cosa que, per exemple, contrasta molt amb el model de festes que hem tingut aquest mandat. També es va apostar per la fiscalitat progressiva: per primera vegada es va baixar l’IBI a la majoria de famílies i es va apujar l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE). De nou, una cosa que contrasta molt amb el que ha passat aquest mandat. Errors? Encara que penso que no vam ser els culpables, és evident que no vam ser capaços de mantenir aquest bloc d’alternativa al PSC i és hem de tenir la nostra quota de responsabilitat. Segurament no vam ser capaços de comunicar tot allò que vam fer. De fet, va haver-hi un moment al mandat que érem només cinc regidors que vam haver de triar entre fer més coses o comunicar més coses. I vam apostar per fer més coses. Ho tornaríem a fer. Però la situació òptima hauria estat ser capaços de fer les dues coses alhora.
l Guanyem Cerdanyola s’ha presentat com l’única opció real de canvi. Quin canvi necessita la ciutat?
Apostar per polítiques d’esquerres, que és el que necessita i el que entenem que es correspon amb una ciutat com Cerdanyola, que és una ciutat de classe treballadora i que sempre ha votat a partits com a mínim autotitulats d’esquerres. Pensem que cal apostar per la redistribució de la riquesa. Crec que cal ser valent en el nou model de gestió de recollida de residus i alhora aquest model implementar-lo des d’una voluntat d’ajudar a la gent, de redistribuir la riquesa i que es puguin penalitzar les indústries més contaminants del municipi. També cal una política valenta en matèria d’habitatge. Cerdanyola té un greu problema d’accés a l’habitatge. Quan nosaltres vam arribar al govern al 2019, Cerdanyola no tenia Oficina d’Habitatge. És molt simptomàtic perquè tenia regidoria d’Habitatge. Fins i tot els tràmits més bàsics i burocràtics ens els portaven des de l’Ajuntament de Rubí. Nosaltres vam portar l’oficina a Cerdanyola i durant aquell mandat vam començar a fer polítiques d’habitatge. No tantes com ens hauria agradat perquè teníem molta feina endarrerida i durant aquest mandat això s’ha aturat. L’Ajuntament ha deixat de destinar recursos a adquirir habitatge municipal per fer polítiques d’habitatge social. Pensem que això és una aposta claríssima que només es pot fer des d’una alternativa d’esquerres. I realment podem analitzar quina és l’estratègia dels altres partits durant durant aquest mandat i què han fet a l’Ajuntament. Nosaltres estem convençuts que hem sigut l’única alternativa d’esquerres al govern de Carlos Cordón.
l Si tornessin a governar, què és el primer que farien?
El primer que cal és fer una planificació per als quatre anys de possibles serveis a municipalitzar. El que tocaria és des del dia 1 fer una planificació de serveis que puguin ser recuperables. I l’altre gran punt clau també és planificar les inversions en habitatge. I dic aquestes dues qüestions perquè precisament no són immediates. Al dia següent d’haver arribat al govern no pots gastar-te tres milions d’euros en habitatge, però sí que te’ls pots acabar gastant al final de l’any o al final del mandat si has fet aquesta planificació. Són dues coses que el govern actual no ha volgut fer i que caldria fer des del dia 1.
l S’ha repetit en infinitat d’ocasions que la maquinària de la casa no funciona com hauria de funcionar. Quina solució té?
Sempre dic que prioritzar vol dir desprioritzar. Durant aquest mandat, per exemple, amb la llei de contractes es podrien haver inclòs criteris socials, criteris mediambientals, criteris amb perspectiva de gènere en les contractacions públiques i s’ha decidit no fer-ho. En canvi, per exemple, s’ha prioritzat reduir el nombre de reconeixements d’obligacions. És correcte i és legítim i necessari reduir el nombre de reconeixements d’obligacions. Però per nosaltres, si hem de triar entre prioritzar en la contractació pública aquest tipus de criteris socials, mediambientals, amb perspectiva de gènere o reduir el nombre de reconeixements i obligacions, apostem per la primera. Jo crec que el que cal és un coneixement de com funciona l’administració. En això pensem que ens ajuda l’experiència d’haver estat a govern i a l’oposició i després decidir amb els recursos que tens què vols prioritzar. No fer simplement bandera de la bona gestió, perquè bona gestió la volem fer tots.
l Va mostrar públicament el compromís de barrar el pas a l’extrema dreta. Com es fa això?
Hi han molts fronts de combat i el primer és acceptar que no tenim totes les respostes, perquè si hi hagués una resposta guanyadora l’extrema dreta no estaria en el moment d’auge que es troba en tot el món. Ara bé, el que tenim clar és que a l’extrema dreta no se la combat copiant els seus discursos. És un problema quan, per exemple, l’extrema dreta fa populisme i fa demagògia amb el tema de la seguretat i des de partits de la dreta moderada o de centre esquerres s’acaba entrant en aquest debat en els termes que marca l’extrema dreta. A l’extrema dreta se li barra el pas demostrant que que és un actor il·legítim. Si tu acabes parlant amb l’extrema dreta de coses en principi normals i inofensives com poden ser els semàfors de Cerdanyola, et trobaràs que quan et vulguin portar el seu discurs racista tu ja els has reconegut. Per això pensem que és important assenyalar-los com l’anomalia democràtica que són i per això hem fet coses com signar el compromís antifeixista amb altres candidatures de la ciutat.
l ERC ha proposat un acord unitari sobre temes importants per a la ciutat en els quals hi ha afinitats programàtiques. Estarien a favor?
Dos temes de consens entenc que serien l’hospital i on hem d’arribar en l’àmbit de la mobilitat. Som molt partidaris de consensos així i sobretot de consensos que es facin des de Cerdanyola i per Cerdanyola. Perquè tots aquests temes tenen dos elements en comú: són molt importants i que l’Ajuntament no té com a mínim el 100% de les competències. Per tant, toca anar a picar el crostó a altres institucions, on ERC, PSC, Junts o En Comú Podem tenen el govern o representació. I és molt habitual que tots aquests partits, tots a l’hora de la veritat el que fan és defensar la posició del seu partit en aquesta institució. Sí, calen els consensos, però cal també ser desobedients amb els partits en aquestes institucions.
El qüestionari
Un lloc de Cerdanyola: El campus de la UAB.
Un moment: El naixement de la meva filla.
Un referent: Un la ciutat. Jaume Cela, que havia estat director de l’Escoleta.
Una pel·lícula: Seré molt típic, però la pel·lícula que he vist més vegades és El Senyor dels Anells.
Una sèrie: Els Soprano
Una cançó: Aunque es de noche.
Un somni: El somni és que al maig del 2024 estiguem governant la ciutat, que tinguem a Leo Messi al Barça, que no evadeixi més impostos, que estiguem a punt de celebrar el triplet i que haguem aconseguit portar a Oye Polo i a La sotana a Cerdanyola.
