Comproven al Sincrotró ALBA l’eficàcia de fàrmacs en virus com el SARS-CoV2

IM2-XALOC
Imatge de la zona experimental del Sincrotró ALBA. A la dreta, línia de llum XALOC. A l’esquerra, búnquer de formigó que alberga el túnel de l’accelerador.

Un equip del Centro de Investigaciones Biológicas Margarita Salas ha comprovat al sincrotró ALBA l’eficàcia de fàrmacs, ja usats clínicament, en infeccions de virus com el SARS-CoV2, entre d’altres.

Els resultats demostren com aquests fàrmacs, anomenats MTA, inhibeixen la infecció viral. Tenen com a diana els microtúbuls, estructures de l’interior de les cèl·lules usades pels virus per a la seva replicació. Entre altres estudis, l’equip ha analitzat al Sincrotró ALBA com aquests fàrmacs s’uneixen a la proteïna que forma els microtúbuls, obtenint la imatge tridimensional d’aquesta unió fàrmac-proteïna. A l’adherir-se a ella, el fàrmac bloqueja la proteïna, impedeix la formació del microtúbul i, en conseqüència, la replicació del virus.

L’equip del CIB Margarita Salas ha seleccionat 16 MTA comercials (15 en ús clínic) per estudiar la seva capacitat d’inhibir la replicació viral en 5 virus diferents: virus del refredat comú (HCoV), el virus responsable de la Covid-19 (SARS-CoV-2), virus de l’estomatitis vesicular, el poxvirus vacuna i el virus de la pesta porcina africana. Han confirmat que els MTA afecten la replicació i propagació del virus i que aquest efecte varia segons la dependència del virus de la xarxa de microtúbuls. “L’efecte inhibidor obtingut varia depenent de les funcions específiques que els virus han desenvolupat al llarg de l’evolució per explotar la maquinària de transport cel·lular del seu hoste”, explica la doctora Marian Oliva, membre de l’equip del CIB Margarita Salas-CSIC.

Finalment, una altra prova de l’efecte antiviral dels MTA va ser obtinguda a la línia de llum XALOC del Sincrotró ALBA. Aquesta línia ofereix la tècnica de difracció de raigs X, mitjançant la qual s’obté la imatge tridimensional amb alta resolució de l’estructura de molècules. En aquest cas, l’equip del CIB Margarita Salas-CSIC va dur una mostra de tubulina de mamífer amb el fàrmac mebendazole, un dels MTA més eficients en la seva funció i agafat com a representant de la família de benzimidazols.

Aquest complex proteïna-fàrmac va ser il·luminat amb els raigs X del sincrotró i van comprovar, al veure la imatge obtinguda després del corresponent tractament de dades, on s’uneix exactament el fàrmac mebendazole en el complex de tubulina. Concretament, en el lloc de la colquicina, bloquejant la proteïna i impedint que pugui formar el microtúbul. “L’anàlisi amb llum de sincrotró ens ha permès saber el mecanisme molecular subjacent del fàrmac, fet que contribueix al futur desenvolupament de fàrmacs específics pel lloc d’unió a la tubulina més eficient”, explica la Dra. Oliva. Combinant aquestes diferents anàlisis, l’equip científic del CIB Margarita Salas-CSIC ha evidenciat el paper dels MTA en infeccions virals, destacant la seva activitat com a antivirals d’ampli espectre, fins i tot contra la infecció per SARS-CoV-2. El doctor Fernando Díaz matisa que “donada la varietat de processos en què els virus poden segrestar els microtúbuls, l’efecte dels MTA varia segons el virus model, el tipus de cèl·lula i les etapes d’infecció analitzades. Tanmateix, tots ells presenten algun grau d’efecte antiviral confirmant encara més que els microtúbuls són una diana clau per a la teràpia antiviral.”

Redacció


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


Nosaltres

Cerdanyola al dia és una publicació on trobareu tota la informació que necessiteu al respecte d’activitats i esdeveniments que es desenvolupin a la ciutat de Cerdanyola del Vallès.


C/ de Sant Martí, 81, 08290 Cerdanyola del Vallès

Contactar

936 91 68 76



Newsletter



Abrir chat
Necessites ajuda?