Redacció
Un any i mig després del seu últim treball -‘Setanta-tres dies amb el pare’- l’escriptor cerdanyolenc Isidre Grau torna a les llibreries amb ‘Ciutadà Canalda’. Una novel·la on crea un nou espai literari, Montcerdà, que com va passar amb Vinyes de Savall, a molts els recordarà a Cerdanyola. La presentació oficial serà dimecres 29 de març (18.30 hores) al MAC.
La novel·la explica la història d’un ascens i un declivi a partir de la figura d’un constructor del Berguedà, Romà Canalda, un personatge feréstec, contradictori i absorbit per una set personal insadollable que inevitablement ens recorda l’inoblidable Charles Foster Kane, protagonista de Citizen Kane. “L’estampa d’aquell Orson Welles entre la joventut i el patetisme van ser una bona companyia per carregar d’humanitat Romà Canalda”, recorda Grau.
Ciutadà Canalda s’ubica a Montcerdà, un espai literari imaginat per Isidre Grau que es concep com a exponent del boom de la construcció; del pas del franquisme a la democràcia; d’una societat més simple a una de molt més complexa. I Peguera és l’indret d’on prové Romà Canalda, un poble abandonat a la dècada dels seixanta, humil i amb un punt de salvatge, però sense quedar exclòs del món convencional. El lector arriba a Romà Canalda a través d’Eloi Boada, un periodista que l’abril del 2010 rep l’encàrrec d’una biografia del constructor Canalda, personatge mitificat i clau en el creixement de Montcerdà. Periodista i entrevistat, entre convulsions familiars, estableixen una relació cada cop més personal i una amistat que va aflorant i fluint d’una manera inesperada, fins que un imprevist interromp el projecte. Anys després, Eloi Boada decideix escriure tot el que sap de Romà Canalda. La seva narració s’endinsa lliurement tant en els diferents episodis del passat i els seus secrets més inconfessables com en els enigmes familiars viscuts aquells dies.
Montcerdà, un nou espai literari
Fa temps vaig parlar de Vinyes de Savall, tal com ara parlo de Montcerdà. Reconec que m’agrada moure’m per espais imaginaris, sense guardar estricta fidelitat a cap geografia concreta. És una forma de guanyar llibertat de moviments i de donar prioritat a la vida dels personatges i a les seves peripècies.
Però Montcerdà no és un indret de ciència-ficció ni una distopia; podria ser qualsevol d’aquests pobles de la perifèria de Barcelona que han acabat sent ciutats híbrides, de mida mitjana, deixant enrere els seus orígens rurals per orientar-se cap a la indústria i, quan aquesta ha caducat, s’han reconvertit en indefinides ciutats de serveis; una mena de calaix de sastre, on hi cap de tot, fins i tot les noves migracions.
És cert que Cerdanyola del Vallès encaixa molt bé amb aquest perfil, i que m’ha estat còmode pensar en molts dels seus espais reals per situar-hi alguns espais de la novel·la, canviant-los de nom i de configuració. Aquesta història s’ocupa més dels personatges que dels espais per on es mouen. Tanmateix, és molt probable que el lector local tradueixi el Turó Verd pel nostre Turonet, i quan se li parla de la construcció del polígon Fontelles, llegeixi Fontetes. Unes picades d’ullet que passaran inadvertides per als lectors de fora, que segurament se sentiran cridats a buscar els seus propis equivalents.
El que importa és que Montcerdà és un exponent del boom de la construcció; del pas del franquisme a la democràcia; d’una societat més simple a una de molt més complexa, on cadascú busca la manera de sobreviure. En aquest context és on en Romà Canalda i Serrat ha fonamentat la seva prosperitat i on ara el trobem en l’etapa més crítica de la seva vida. El mateix lloc on el periodista Eloi Boada s’ha procurat la subsistència fent de tot i ara el trobem de responsable d’una publicació setmanal gratuïta, amb una dedicació tan flexible que pot comprometre’s a armar una biografia.Aquest és l’escenari on ells dos i altres secundaris adquireixen vida, evolucionen i, amb els seus petits i grans conflictes, fan de mirall a realitats que no ens queden gaire lluny.
Qui és l’autor?
Isidre Grau (Sabadell, 1945) és autor de divuit novel·les, entre les quals destaquem la pentalogia d’Els colors de l’aigua (Premi Sant Jordi 1985), La ciutat dels solitaris, L’home que perseguia la veritat, Un dissabte de primavera i Setanta-tres dies amb el pare. Ha conreat narrativa breu, recopilada a La pell dels anys. Contes 1981-1994, i posteriorment ampliada amb El dia de l’incident i Pinyols madurs, contes difosos a Núvol. En una línia memorialista, ha publicat Primer paisatge, amb records d’infància ficcionats. Durant quinze anys va publicar al diari Avui articles amb reflexions sobre l’escriptura, i després va recollir aquesta experiència en els assaigs literaris L’arquitectura del conte (nova edició ampliada el 2016) i La maleta de l’escriptor (nova edició revisada el 2019). Va ser membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.
