Redacció
El cerdanyolenc Víctor Quesada és l’actual director de la Barça Academy de San Diego. Graduat en Ciències de l’activitat física i de l’esport, va començar a les banquetes als 14 anys d’ajudant en un equip benjamí del Cerdanyola FC. Abans d’arribar a San Diego va ser el coordinador de la Barça Academy a Dubai
Com arribes a Sant Diego?
Arribo a l’agost del 2018 coincidint amb la gira americana que va fer el primer equip del FC Barcelona. De fet, vaig coincidir amb ells a l’estada que van fer a Los Angeles i al partit al Rose Bowl Stadium contra el Tottenham. Va ser després de passar dos anys a Dubai com a coordinador de la Barça Academy. Se’m va oferir la possibilitat de poder aplicar a la posició que va quedar oberta a San Diego i, finalment, els responsables van confiar en mi per a que liderès el projecte. Dos anys abans havia fet campus d’estiu a Los Angeles (amb la Barça Academy) i vaig acabar encantat amb Califòrnia. Quan va sortir la possibilitat em va motivar molt poder ser el màxim representant del club que sempre he seguit en una de les zones del món més boniques i atractives per a viure-hi. Estic molt content de ser aquí.
Quin és el objectiu de les Barça Academy?
L’objectiu de les Barça Academy és compartir el nostre estil de joc i la nostra metodologia d’entrenament amb altres cultures i països. Es tracta també d’ajudar a nens i nenes d’arreu del món a millorar com a futbolistes i, també, com a persones basant l’educació en els valors humans que promou el club (HEART – Humilitat, Esforç, Ambició, Respecte i Treball en equip).
Amb què et quedes de l’experiència a Dubai?
Al 2016 després d’un any dins la borsa de tècnics de FCB Escola vaig poder incorporar-me a un projecte internacional a Dubai. Vaig passar dos anys que recordaré sempre de forma molt especial. L’experiència va ser molt enriquidora tant a nivell professional com personal. Allà vaig convertir-me en professional d’allò que sempre m’havia apassionat, el futbol. I després de molts anys entrenant en futbol base i formant-me en aquest camp vaig començar a veure que era possible viure exclusivament de l’entrenament. Va ser una fita aconseguida molt important dins la meva carrera. A nivell personal també va ser un canvi important. Passar de viure a casa amb la família a marxar a viure a un país llunyà i, sobretot, desconegut, no va ser una decisió fàcil, però estic molt content d’haver-la pres. A Dubai vaig poder compartir moments i aprenentatges amb molta gent. És una ciutat molt cosmopolita i aquesta barreja de cultures la fa molt especial. Durant el meu temps allà vaig conviure amb altres companys catalans que van fer el mateix viatge que jo i amb gent de, pràcticament, totes les nacionalitats del món. Definitivament, l’experiència em va fer créixer com a ésser humà i conèixer i mostrar-me més empàtic i respectuós amb altres cultures. Actualment ja es té més coneixement sobre Dubai, sobretot pels grans edificis i l’estil de vida de luxe que projecta, però és una ciutat on tothom hi té cabuda i, tot i ser un país musulmà, es pot seguir una vida, pràcticament, occidental.
Abans vas ser coordinador del Llerona. Esperaves dedicar-te a això professionalment?
Des de ben petit he jugat a futbol i, evidentment, el meu somni era convertir-me en jugador professional. Malauradament això no ha estat possible, però com el futbol sempre ha estat la meva passió vaig buscar altres camins. Vaig començar a les banquetes als 14 anys d’ajudant en un equip benjamí del Cerdanyola FC. En aquell moment ni se’m passava pel cap poder-m’hi dedicar professionalment. Però vaig seguir entrenant i cada cop m’agradava més fins arribar al punt de voler fer carrera en el món del futbol. Vaig començar els estudis de Ciències de l’activitat física i de l’esport a la UVIC i allà em preparo per a poder tenir coneixements que em permetessin arribar a ser professional de l’esport. Durant la meva etapa a la UVIC conec l’Albert Medall, actual DPL de la Barça Academy Istanbul, que en aquell moment era el Director Esportiu del CE Llerona i, qui ha estat clau dins la meva progressió en el món del futbol. Després de diversos intents em convenç d’unir-me al projecte del CE Llerona i deixar el Cerdanyola FC que havia sigut casa meva, futbolísticament parlant. Allà vaig agafar molta experiència i em va servir com a primer pas per començar a creure que, tot i no poder haver arribat a ser jugador professional, podria arribar a viure del futbol. Vaig poder aplicar el que m’estaven ensenyant a la universitat i vaig aprendre i crèixer molt. Em vaig sentir molt recolzat i amb la confiança de tothom qui formava part del club. Hi guardo molt bon record del club i de les persones que el formen i amb les que vaig tenir l’oportunitat de coincidir. Només tinc bones paraules.
Quina opinió et mereix el futbol de Cerdanyola?
Penso que a Cerdanyola hi ha molt de talent i que arrel de la fusió dels clubs de la ciutat (la qual vaig viure en primera persona com a jugador -vaig jugar a Cerdanyola dels 6 als 20 anys passant per l’EFUD Cerdayola, el Centre d’Esports Cerdanyola i, més tard, el Cerdanyola FC) s’està creant un projecte potentíssim dins el panorama nacional. Vaig començar a entrenar al Cerdanyola FC quan Enrique Mateo era el director esportiu. Penso que es va fer molt bona feina a l’inici posant els ciments d’un projecte esportiu a l’alçada d’una ciutat com Cerdanyola del Vallès on no s’havia aconseguit arribar a ser referència en el món del futbol de Catalunya. Segueixo tant com puc l’actualitat del club i no hi ha dubte que s’està fent molt bona feina des de la direcció esportiva. S’estan aconseguint moltes categories que podran retenir talent local i atraure talent d’altres ciutats del voltant. Haver pujat el juvenil a Divisió d’Honor és un pas gegant per a ser una referència en el futbol base català. El primer equip ja fa temporades que està consolidat a Tercera Divisió i això té molt mèrit. Toni Carrillo porta molts anys assolint objectius i fent que el Cerdanyola competeixi de tu a tu contra equips històrics del país i, segurament, amb un major pressupost. Segur que amb el creixement del futbol base, continuïtat i bona feina es pot somniar en seguir escalant!
Com has viscut la pandèmia a San Diego?
Crec que el concepte que defineix millor aquests mesos és la incertesa. Al començament ho vivíem des de lluny veient com estava la situació a Xina, Itàlia, Espanya i altres països. Evidentment, preocupats per les notícies que ens arribaven i, sobretot, quan ja es va agreujar la situació a Espanya amb certa temor per estar tan lluny de la família en aquells durs moments. No érem massa conscients que el problema arribaria a ser mundial, però era qüestió de temps que arribés a aquí. A mitjans de març vam haver d’aturar els entrenaments i repensar com podríem seguir oferint un servei de qualitat a les famílies que formen part de la Barça Academy San Diego. En moments difícils és quan s’ha de ser més creatiu i des de Barça Academy vam començar a col·laborar entre DPL de diferents acadèmies per tal de poder oferir un programa virtual d’entrenament. Durant l’aturada dels entrenaments hem enviat reptes diaris a jugadors i jugadores A més, tot això ho hem combinat amb sessions en viu amb els diferents equips. Professionalment ha estat un repte, ja que hem hagut de reinventar els entrenaments sense poder estar en el nostre hàbitat. Personalment s’ha fet dur estar sol a casa tant de temps. Per sort, el confinament no era total i podia sortir a passejar, fer exercici i conèixer la natura del voltant. He de dir que també m’ha servit per retrobar-me en la lectura, seguir formant-me, veure moltes pel·lícules i jugar molt a la PS4 (riu).
Quina és la situació actual?
Actualment portem quatre setmanes entrenant. Hi ha restriccions que hem de seguir com reduir els grups a un màxim de 12 persones, evitar que es barregin persones de diferents grups, mantenir la distància social, evitar el contacte durant l’entrenament… També hem hagut de crear un protocol amb mesures estrictes per garantitzar la seguretat dels nens i nenes, que són la nostre prioritat. Abans de l’entrenament els prenem la temperatura a tots i totes i fem que s’hagin de desinfectar les mans. Els entrenadors i les entrenadores han de portar mascareta i guants durant l’entrenament i hem prohibit qualsevol tipus de contacte.
No són circumstàncies ideals per entrenar…
No. Són circumstàncies que s’allunyen de les ideals, però després de tant de temps aturats s’agraeix poder veure la pilota rodar un altre cop. Ara mateix hi ha molta incertesa per l’augment un altre cop dels casos, però estem tranquils perquè estem prenent totes les mesures possibles. Esperem que s’estabilitzi tot i que podem anar superant fases fins a arribar a la nova normalitat tan aviat com es pugui.
