Redacció
Ningú dubtava que ‘Un castell còsmic’ era una proposta arriscada per a l’Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès, però el resultat va convèncer un públic que espera que cada any l’espectacle que dóna la benvinguda a l’estiu a Cerdanyola faci un pas més.
Un miler de persones van tornar a omplir els jardins d’un Castell de Sant Marçal vestit per a l’ocasió i que va conduir als assistents a un viatge estel·lar en un muntatge que unia música i ciència a través de peces dedicades a l’univers. L’AMCV, acompanyada per la coral dirigida per Manuel Cubeles, va assolir l’objectiu i va aconseguir transportar el públic assistent a anys llum dels jardins del Castell de Sant Marçal. ‘Earthdance’ de Sweeney Michael, ‘Elements’ de Brian Balmages, ‘Finlàndia’ de Jean Sibelius, l’inèdit ‘Zenit’ de Marc Migó i Meridian de Ola Gjeilo eren les peces escollides per a la primera part d’un espectacle que poc anaixa encaixant totes les peces amb un omnipresent castell de fons, però protagonista amb els seus jocs de llum. Els músics -sota la batuta d’Irene Delgado per última vegada-, la coral dirigida per Manel Cubeles i la sobria poesia de la cerdanyolenca Sònia Moya conformaven un planeta rodó que a la segona part va passar per ‘Fanfare for the Common Man’ d’Aaron Copland (1942), ‘Ich bin der Welt abhanden gekommen’ de Gustav Mahler, ‘Els planetes’ de Gustav Holst i ‘Dies Irae’ de Giuseppe Verdi. Un gran resultat que amagava els inconvenients que l’AMCV havia patit. “Plantilla incomplerta gairebé fins l’últim dia, baixes d’última hora i la pluja de dijous que ens va impedir fer l’assaig general”, apunta una Irene Delgado que va pujar a l’escenari malalta i amb febre alta: “Es notava el neguit per la falta de temps i el meu estat. Però l’AMCV no falla. Vam sortir allà i vam donar tot el que teníem i més”. Un dia després i ja passats els nervis, està convençuda que “aquest cop hem après que som capaços d’enfrontar l’adversitat i pujar a fer música”. Del Castell còsmic ella es queda amb la màgia del començament amb Earthdance, l’apoteòsic final de la primera part, amb la tendresa dels lieder i amb Venus. El seu objectiu, explica, era que “la banda pogués sortir de la seva zona de confort i fer Música amb una sensibilitat diferent, d’aquestes obres que penses que només han pogut venir del cel”. Delgado s’acomiada sent conscient que amb ‘Un Castell còsmic’ la banda li ha fet el millor regal.
