Redacció
Qualsevol persona de Cerdanyola o de Ripollet coneix algú afectat per l’amiant. Amb aquesta senzilla constatació es resumeix la magnitud de la tragèdia que aquest material ha provocat en la considerada zona zero de l’amiant a l’Estat espanyol. Ara, per homenatjar i reconèixer les víctimes els ajuntaments de Cerdanyola i Ripollet han presentat, en el marc de la Trobada Internacional de Víctimes de l’amiant celebrada a Barcelona, el memorial que s’instal·larà a una vorera dels Quatre Cantons.
El monòlit metàl·lic de quatre metres d’alçada està dissenyat desinteressadament per Jordi Andrés, fill d’una víctima mortal d’amiant. A la nit la il·luminació interior permetrà veure un punts de llum que “representen les víctimes que ja no hi són”, segons explicava l’autor. El memorial, que es preveu instal·lar en els propers mesos, portarà la inscripció ‘Ripollet i Cerdanyola del Vallès als treballadors i treballadores de la fàbrica Uralita i als veïns i veïnes víctimes de l’amiant’. Precisament algunes d’aquestes víctimes també van tenir retrets per a l’Ajuntament de Cerdanyola per haver utilitzat material procedent de la fàbrica per arranjar camins i carrers del municipi. “L’Ajuntament té un deute històric amb les víctimes de l’amiant i si des de l’Ajuntament hem de demanar perdó, ho fem”, responia l’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà.
La trobada arribava just després que el jutjat de primera instància 5 de Madrid hagi condemnat a l’empresa Uralita a abonar 1,7 milions d’euros d’indemnització per patologies relacionades amb l’exposició a l’amiant a un grup de 14 veïns de Cerdanyola i Ripollet. ““Uralita coneixia des dels anys 40 que l’amiant era maligne i el van seguir utilitzant a costa de treballadors, famílies i veïns. El culpable és Uralita i aquestes empreses mai demanen perdó, per això cal fer actes com aquest perquè vegin a les víctimes”, assegurava l’advocada del Col·lectiu Ronda, Raquel Lafuente.
“L’amiant ha estat el genocidi laboral més gran”
“Trobades com aquestes serveixen per alçar la veu i denunciar que l’ús de l’amiant ha estat el genocidi laboral més gran”, assegurava el president de l’Associació de Víctimes de l’Amiant a Catalunya, Benedicto Martino. Una entitat que denuncia que empreses com Uralita van ocultar els efectes de l’amiant tot i que els coneixien. “Al 1997 es van aturar les màquines d’Uralita, però no els casos d’afectats per l’amiant”, recordava Escolà. Al 2002 es va prohibir l’ús de l’amiant en tots els processos productius de l’Estat espanyol i actualment és il·legal en 50 països del món. Però els seus efectes són encara vius a Cerdanyola i Ripollet, on es calcula que es detecta un cas a la setmana de persones malaltes a causa de l’amiant. “Pot haver una segona onada de malalts a causa de l’amiant que ja està instal·lat”, assegurava el doctor Josep Tarrés, coordinador de l’Observatori de les Malalties Relacionades amb l’Amiant. En aquest sentit, l’expert cerdanyolenc demanava que s’exigeixi que “el desamiantat del país” i apuntava que “és necessari i urgent fer un registre d’exposats i afectats”.
Des de Cerdanyola es continua la tasca de desamiantatge a espais públics com escoles o pavellons. “Queda un llarg camí a recórrer per reconèixer els drets de les víctimes i per fer de Cerdanyola un municipi lliure d’amiant. Cal fer-ho en memòria dels que no estan o pateixen els seus efectes, i de les generacions futures”, destacava Escolà. Per la seva banda, l’alcalde de Ripollet, José Maria Osuna; anunciava que el consistori ripolletenc està creant un cens d’equipaments municipals amb fibrociment per començar el procés de desamiantatge. “L’’amiant i les seves víctimes no són coses del passat, hem d’exigir justícia i un fons de compensació per a la víctimes”, defensava Osuna. – N. Ferrer
