Redacció
El Ple municipal de maig va aprovar -amb l’abstenció d’ERC i Guanyem- l’adjudicació de la concessió del servei per a la gestió i explotació de la ZEM Riu Sec a favor de l’UTE Unió de Federacions Esportives de Catalunya i Ubaefitness.
Les previsions del consistori són que les pistes del CEM Riu Sec entrin en funcionament al juny. L’espai de raqueta disposa en l’actualitat de sis pistes de tennis i quatre pistes de pàdel i l’empresa adjudicatària incrementarà l’espai esportiu actual construint sis noves pistes de pàdel durant el primer any de la seva gestió. Les activitats que es duran a terme a la instal·lació seran adreçades a escoles i centres docents, s’ofertaran serveis esportius i de salut per a la ciutadania en general, absorbiran l’oferta d’esports de raqueta de la ciutat i també es podran dur a terme activitats extraordinàries. A més, a partir de la propera temporada la instal·lació acollirà la seu del Club Tennis Cerdanyola. La concessió del servei serà de 10 anys i el concessionari haurà de pagar un cànon a l’Ajuntament en funció dels beneficis que obtingui. D’altra banda, l’Ajuntament disposarà de la reserva de 140 hores setmanals a les sis pistes de tennis. Aquestes hores les podrà cedir al Club de Tennis perquè aquest realitzi activitats de promoció del tennis o bé les podrà emprar per a activitats de promoció pròpies del servei d’Esports.
“M’agradaria felicitar-nos tots plegats perquè sembla que l’equipament ha sortit del túnel, esperem que funcioni, que doni resposta als futurs usuaris, que el Club Tennis Cerdanyola es pugui traslladar sense problemes, que aprenguem dels errors i que l’Ajuntament hi estigui a sobre perquè funcioni”, assegurava Joan Sánchez (Junts). “Tots els fets que han passat amb el ZEM Riu Sec són una experiència que no s’ha de tornar a repetir. Sense estar d’acord amb el projecte, hem fet tot el possible per desencallar el tema”, apuntava Cecilia Collado (En Comú Podem). “Posin en funcionament d’una vegada un equipament que no hauria d’haver existit mai i siguem conscients que ara comença la feina de gestió del dia a dia”, demanava Laura Benseny (Guanyem). “Cerdanyola no necessita pistes de pàdel, aquest és un projecte que va néixer llastat i esperem que el temps no ens doni la raó. Més val que aquestes pistes estiguin funcionant que degradant-se, però exigirem les explicacions sobre el seu funcionament”, afirmava Albert Turon (ERC).
Modificació puntual del PGM al polígon industrial Xarau-Santa Anna
El ple va aprovar – amb l’abstenció de Guanyem, En Comú Podem i PP i el vot en contra d’ERC- inicialment la modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) al polígon industrial Xarau-Santa Anna. La modificació -que afecta a dues illes compreses entre els carrers Santa Anna, Remei, Circumval·lació Baixa i Ponent- permetrà ampliar els usos admesos incorporant el cultural i religiós, esportiu i comercial sense necessitat de redactar un pla especial. “Són usos que tenen demanda a la ciutat i que molt sovint costa trobar locals adequats dins d’altres zones del casc urbà”, destacava la regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó. La modificació també permetrà adequar la normativa de l’edificació a la situació existent, suprimint la necessitat de construir patis a l’interior d’illa, i alhora reduir l’alçada de les naus a l’existent per evitar que la renovació d’alguna edificació trenqui amb l’harmonia de l’entorn i aclarir la regulació del nombre d’establiments per parcel·la, que és d’un, excepte en els casos previstos per l’art.129 de les normes del PGM. En principi, recordava la regidora, es volia incloure també l’illa compresa entre carrer del Remei, Ponent, Circumvalació baixa i passeig de la Riera. “Però aquesta illa era més complexa i després de reunions amb propietaris d’habitatges vam detectar rebuig a la proposta i vam considerar oportú no incloure-ho a la modificació i més endavant mirar de trobar una millor solució”, afegia. Precisament al plenillo intervenien alguns dels veïns d’aquesta illa que finalment no s’inclou a la modificació. “Primer se’ns va dir que se’ns expropiava. Després l’alcalde ens va dir que paralitzava la modificació per no perjudicar les famílies que viuen allà. Però volem que la zona torni a ser residencial, ja que els habitatges es van construir al 1939, abans del PGM del 1976”, demanava Ana Teruel. “Nosaltres no hem parlat en cap moment d’expropiació”, responia Mimó. “No farem res que vagi en contra de vosaltres, el que intentarem és regularitzar la situació i ho farem de la vostra mà. Estem disposats a seguir parlant perquè pugueu estar tranquils”, anunciava l’alcalde.
“Ens hagués agradat veure un projecte més global i saber què es farà a tota la zona”, remarcava Cecilia Collado (En Comú Podem). “Un govern no ha de contentar tothom, perquè sinó caiem en la inacció d’aquest expedient. La solució és complexa, però la que proposen és incomplerta. El que estan fent és tirar la pilota endavant”, criticava Iñigo Enterría (ERC). “Tinc la sensació que s’ha tractat una mica fredament tot als veïns. Estaria bé que la informació arribés tota a la vegada”, indicava Joan Sánchez (Junts). “Si haguéssim portat el punt al ple sense tenir en compte els veïns ens haguessin dit que ho fèiem sense participació”, responia Mimó a les crítiques.
Reconeixements extrajudicials d’obligacions i crèdit
El Ple de maig va donar llum verda a un total de set punts de reconeixement extrajudicial d’obligacions i crèdit amb l’abstenció de l’oposició en la majoria dels casos. “Tots estan en curs de tenir un contracte vigent, però mentre es regularitza hem de pagar les factures. L’objectiu és reduir a zero els reconeixements d’obligacions”, apuntava el regidor de Serveis Econòmics, Javi Sánchez. Tota l’oposició coincidia en extingir la figura del reconeixement d’obligacions. “La solució és complir el pla de contractació i els hi demanem que això vagi el més ràpid possible”, destacava Joan Sánchez (Junts). “Veiem un canvi important en la manera de fer l’expedient, creiem que ens falten dades i ens queden dubtes”, apuntava Cecilia Collado (En Comú Podem). “Vostès van dir que no portarien al ple reconeixements d’obligacions i avui ho estan fent. I són molts diners que estan fora de contracte. Van prometre que l’estructura funcionaria i no és així. Si els plens s’estan convertint en un lloc on anem a validar factures no estarem fent política amb la feinada que tenim a Cerdanyola”, criticava Laura Benseny (Guanyem). “Creiem que aquesta feina s’hauria d’haver fet molt abans i no ha estat així. I ha temes que no quadren en el tema del PEM Guiera i d’Engrunes”, exposava Sonia Rodríguez (Ciutadans). “Demanarem les explicacions pertinents i agraïm que es prenguin les mesures per evitar-ho en el futur”, assegurava Albert Turon (ERC). “La Llei de Contractes fixa que el ple és l’òrgan de contractació. Quan vam arribar al govern estàvem en vuit milions de reconeixements d’obligacions. Ara estem en 4 milions i volem arribar a 0”, responia Javi Sánchez a les intervencions de l’oposició. “Els reconeixements extrajudicials d’obligacions ja passaven pel ple”, afegia l’alcalde Carlos Cordón. “Però abans anaven en forma de resolució, ara se’ns demana el vot en un punt”, rebatia Gorka Samaniego (Ciutadans).
Gratuïtat de les escoles bressol per als infants nascuts entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2020
D’altra banda, el govern aprovava inicialment per unanimitat una modificació de l’ordenança fiscal que regula el preu de les escoles bressol municipals. Durant el període comprès entre el setembre de 2022 al juliol del 2023, les famílies amb infants matriculats a les escoles bressol municipals que hagin nascut entre el dia 1 de gener de 2020 i el dia 31 de desembre de 2020 quedaran exemptes del pagament de la tarifa corresponent a la quota mensual d’escolarització (de 9 a 12h i de 15 a 17h). L’exempció no s’aplicarà a les tarifes corresponents als serveis complementaris. A l’abril el departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis van signar l’acord marc per finançar el cost que té per a les famílies l’escolarització d’infants i2 a les llars d’infants i a les escoles bressol de titularitat municipal, i també avançar cap a la incorporació del finançament del primer i segon curs del primer cicle d’educació infantil (i0 i i1) que recull les disposicions de l’addicional dissetena de la llei 2/2021. En aquest conveni la Generalitat es compromet a aportar 1.600 euros a l’any per cada plaça d’escola bressol municipal i2 a partir del curs 2022-2023. “És una bona mesura, però té coses que s’han de millorar molt. Qualsevol usuari de les escoles bressol sabrà que el cost que tenen les escoles bressol és superior a 1.600 euros. Això implica que tota la despesa de la gratuïtat no serà assumida per la Generalitat, sinó que hi haurà una part que serà assumida pels Ajuntaments”, valorava el regidor d’Educació, David González. “L’Ajuntament s’ha de plantejar l’educació 0-3 a nivell de qualitat, però també entenent que segurament tindrem una demanda a la qual no podrem fer front”, apuntava Helena Solà (ERC).
El consistori també donava el vist-i-plau (amb l’abstenció de Guanyem) a la modificació parcial de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament. Finalment, el ple assumia – amb l’abstenció de Cs, Guanyem, ECP i Junts, i el no d’ERC i PP- la declaració de nul·litat de l’acord de ple de 17 de desembre de 2014 que va aprovar la modificació de la minuta del conveni entre l’Ajuntament i la UAB referent al reconeixement, liquidació i extinció de les obligacions econòmiques recíproques. “L’objectiu és salvar el crèdit públic i poder reclamar el deute pendent de cobrament a la UAB”, apuntava el regidor de Serveis Econòmics, Javi Sánchez.
Mocions
El ple va aprovar –amb l’abstenció del PSC- la moció de Junts, ERC i En Comú Podem en defensa de Collserola. La moció neix a iniciativa de les agrupacions de Junts dels municipis que envolten el Parc i l’EMD de Valldoreix, preocupades pel risc d’incendi que provocat per l’abandonament de la ramaderia i els conreus, el clima sec que patim i el continu boscós. La moció la va registrar Junts per Cerdanyola al ple d’abril i Esquerra es va mostrar interessada a fer-hi aportacions. Per aquest motiu es va retirar i ara es torna a presentar conjuntament amb noves propostes que no es contemplaven en l’original, “però que evidentment l’enriqueixen i li donen una dimensió més àmplia”, asseguren des de Junts. Entre d’altres, el text insta a la Diputació de Barcelona, l’AMB i el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya a donar suport al desenvolupament del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNAT) en les condicions i terminis establerts en el propi document. També els hi demana que aportin la part corresponent d’inversions i manteniment per l’adequat desenvolupament del PEPNAT.
També es va aprovar –amb l’abstenció del PSC- la moció d’ERC per instal·lar contenidors intel·ligents als barris de Tiana, Farigola i Pont Vell. L’Ajuntament de Ripollet ha anunciat que, a finals de juny, implementarà un nou sistema de recollida de residus -combinarà el porta a porta amb un sistema de targetes per obrir els contenidors- i que, segons valoren els republicans, podria comportar moviments d’escombraries cap a Cerdanyola. El text insta el govern municipal a implementar un sistema de contenidors intel·ligents, accessibles pel veïnat amb targeta o aplicació al mòbil, pels barris contigus a Ripollet. També requereix a l’empresa concessionària del servei de recollida de residus les dades desglossades dels darrers anys disponibles de les recollides de residus per cada fracció als barris esmentats per tal de detectar i corregir qualsevol increment anòmal del volum de residus recollits i tractats.
La PAH torna al plenillo
Membres de la PAH van intervenir al plenillo per preguntar, entre d’altres, per què Cerdanyola no inclou el protocol de comptador solidari en l’acord amb Aigües de Barcelona. “No contemplem els comptadors solidaris, però sí que garantitzem les necessitats quan un usuari no té aigua”, assegurava la regidora de Serveis Socials, Pepi Rivera. El col·lectiu recordava que sí existeix és perquè les administracions no fan bé les coses. “Si algú d’aquesta ciutat necessita ajuda, ve a l’Ajuntament i fem tot el que podem”, remarcava l’alcalde.
