Redacció
El jugador d’hoquei patins Sergi Miras (34 anys) va començar la seva formació al Cerdanyola CH i després va seguir al FC Barcelona. Al seu bagatge acumula experiències amb el PAS Alcoy, el Cerdanyola CH, el CP Sitges, el Vilafranca, el Liceo, el Vendrell, l’Sporting i ara amb el FC Porto. En el palmarès internacional, ja suma una Copa Intercontinental de clubs, tres lligues europees, dues Copes Continentals i una Copa CERS. Aquest any ha estat nominat a millor esportista masculí a la Nit de l’Esport.
Com ha estat l’acollida al FC Porto?
No és la primera vegada que estic a l’estranger i sempre he vist que quan ve gent de fora l’acollida és molt bona. Parlant del Porto, l’adaptació ha sigut ràpida i, com també venia del Liceo amb dos companys més, va ser més fàcil encara.
Com valores el rendiment de l’equip?
Aquest any vam començar molt bé, ja que vam disputar dos títols al principi de la temporada i vam aconseguir guanyar un, la Supertaça de Portugal, i després vam seguir amb la lliga, que no va començar de la millor manera. A la lliga sempre estàvem entre la tercera i la quarta posició i no aconseguíem arribar més a dalt, però de cop es va parar la lliga i clar ens vam quedar en aquest curs de bons moments. A més, ens quedàvem els quarts de final de la Copa d’Europa per arribar després a la Final Four i teníem molta il·lusió de ser campions. També ens quedava la Copa de Portugal.
I el teu rendiment personal?
Sempre és difícil quan arribes a un nou lloc, perquè t’has d’adaptar, conèixer als companys i trobar el teu rol. Vaig començar força bé, però després vaig tenir la típica baixada d’ànims pensant que és un campionat nou amb companys nous, perquè costa acostumar-te al dia a dia. Al final, però, al gener i març estava molt millor. Sí que és cert que no he fet el rendiment d’altres equips on he jugat en el tema de golejador, d’importància d’equip o de minuts, però estava força content.
Tot i això, us vau proclamar campions de la Supertaça amb el FC Porto, el primer objectiu que teníeu, i a la final vas marcar dos dels sis gols.
Sí, va anar força bé. Era el primer títol oficial i estic molt content d’haver pogut ajudar l’equip amb els gols. Va ser una final molt disputada i estic molt content per haver participat i aportar el meu granet de sorra per fer possible aquest títol.
Quin és el nivell de la lliga portuguesa en comparació a l’OK Lliga?
Sí que és veritat que l’OK Lliga té molt nivell, però crec que ha baixat una mica el nivell en els últims quatre anys aproximadament. I a la lliga portuguesa ha pujat bastant. Aquest any teníem cinc equips per guanyar la lliga i això demostra que hi ha molta igualtat, que qualsevol pot ser campió. A part, els de mitja taula cap a baix també han millorat molt i cada pista que passa és molt difícil quan jugues de visitant. Ara mateix a Portugal hi ha molt ambient i els pavellons estan plens. És increïble. Normalment la lliga es decideix per un punt o per petits detalls.
En quin d’els equips creus que has millorat més?
Crec que on vaig evolucionar més va ser a la primera etapa del Liceo, quan vaig anar amb 23 anys, perquè vaig entrar a un equip professional d’elit molt jove. El tema d’entrenaments era també molt professional i eficient, a més dels companys que tenia a l’equip, que eren de primer nivell. Gràcies a això, vaig poder millorar molt. A l’etapa del Vendrell, però, vaig fer un pas endavant, on vaig poder explotar i aconseguir el meu màxim nivell. Van ser tres anys que vaig millorar molt.
Com estàs veient l’hoquei a Cerdanyola?
L’any passat vaig seguir el play off, que va ser molt emocionant, i ara a la Nacional Catalana, on hi ha un nivell molt alt. Hi ha jugadors al primer equip que jo els vaig entrenar a Ripollet quan just començaven a patinar, com els Gangonells. I de petits ja es veia el nivell que tenien. Crec que el Cerdanyola CH està fent un bon joc i el seu nivell es manté alt.
Què necessiten els més joves per tenir passió per l’esport?
Jo recordo que quan era benjamí al Cerdanyola estava desitjant que arribés el cap de setmana per poder anar a veure el primer equip i crec que això falla una mica en els joves. En aquesta època hi ha moltes coses que els poden distreure amb Internet i les xarxes socials i l’oci. I perden la passió. Crec que és important que els jugadors de la base puguin anar a veure partits o entrenaments del primer equip, però els jugadors també ens hem d’apropar als més joves per animar-los i captar el seu interès.
Perspectiva de futur?
La veritat que encara em veig amb corda de seguir jugant, perquè em cuido molt i m’agrada tot el tema que envolta a la competició, però m’agradaria estar en un club com a entrenador. Em vull treure el carnet d’entrenador de títol nacional espanyol per si puc entrenar a OK Lliga plata o OK Lliga, però també m’agradaria estar relacionat amb la coordinació en algun club i ajudar en la base per inculcar aquesta passió des de petits.
Tornaràs a Catalunya?
L’any que ve segur que torno a Catalunya. La meva aventura a Portugal ja s’ha acabat. Des dels 20 anys que he jugat nou temporades a l’estranger i he jugat més fora de casa que aquí. Ara torno, encara que no sé en quin equip de l’OK Lliga.
I què t’emportes de l’experiència de casa i de l’estranger?
A La Corunya es juga amb més intensitat i agressivitat que a Catalunya, tot i jugar la mateixa lliga, amb un sistema de joc més ràpid on la bola pot córrer, i a Portugal també hi ha aquesta intensitat. Però, en general, em quedo amb el millor de tot: la intensitat i córrer risc i velocitat d’allà, i de l’hoquei català la concentració perquè no t’agafin contres i la feina més cerebral que fas.
