

Germán A. Benítez (noticiasenserie.com), col·laborador habitual de la revista, ens proposa diferents sèries per passar aquests dies a casa
l Continuant amb les recomanacions serièfiles que vam començar la passada setmana, seguirem amb diferents sèries que abastin les diferents plataformes o, almenys, intentarem no repetir-nos i així arribar a més públic.
Taboo (HBO)
‘Taboo’ és una sèrie de vuit episodis protagonitzada per l’actor britànic Tom Hardy i produïda pel popular i inesgotable Ridley Scott. Ambientada el 1814, ‘Taboo’ narra la història de James Keziah Delaney, un home que després de viatjar a terres inhòspites torna a casa completament transformat. Donat per mort durant molt de temps, Delaney torna al seu Londres natal des d’Àfrica, on gairebé perd la vida, per reclamar l’herència de l’imperi navilier creat pel seu pare i tractar de reconstruir la seva pròpia vida. Envoltat de conspiració, mort i deslleialtat, un fosc misteri familiar desencadena una captivadora història d’amor i traïció. Fosca, bruta, inquietant… Londres està recreat fins al mínim detall. Amb unes grans actuacions, destacant, com no, al sempre genial Tom Hardy. Quasi tots ho estan, excepte la germanastra de Delaney, un sosa Oona Chaplin, que segueixo sense entendre com segueix tenint el favor dels directors de càsting. La fotografia és molt bona i els crèdits i música inicials ja donen fe de la foscor de la sèrie. A més, Taboo ja va ser renovada per una segona temporada.
The Mandalorian (Disney+)
Aprofitant que el passat 24 de març va aterrar al nostre país Disney+, parlarem de la seva sèrie estrella en la seva estrena. La sèrie té lloc passat els esdeveniments ocorreguts en l’Episodi VI: El Retorn del Jedi amb la caiguda de l’Imperi. El pes de la història cau aquest cop sobre un caça-recompenses que en el transcurs d’una missió coneixerà cert personatge que li canviarà la vida i serà el leitmotiv de la sèrie. Mitjançant una estructura i narrativa que recorda els westerns, la sèrie ens mostrarà la vida als confins de l’univers, on no hi ha cap llei més que la del més fort. Jon Favreau ha aconseguit recuperar l’esperit i essència de la saga original, allunyant-se de les criticades preqüeles de George Lucas o de les fallides seqüeles de Disney. The Mandalorian deixa de banda el recurs fàcil de jugar amb la nostàlgia tornant a mostrar en pantalla personatges icònics de la saga o naus mítiques. Fins i tot prescindeix de la coneguda intro i banda sonora. Una imprescindible de la plataforma i més veient les poques novetats que té actualment.
Black Sails (Netflix)
‘Black Sails’ es distancia d’altres productes edulcorats de Hollywood i ens mostra als pirates més propers a la realitat: mostra els pirates com un grup de bàrbars criminals dedicats en plenitud a robar, matar i altres malifetes. La història és una preqüela de l’aclamat llibre ‘L’Illa del Tresor’ i explica les aventures del temut Capità Flint i el seu desig de crear una república de pirates a l’illa Nova Providència (Les Antilles). L’any de partida de la sèrie és 1715, quan l’Edat d’Or dels pirates havia obligat que tots els països civilitzats declaressin la guerra a aquests vells corsaris. ‘Black Sails’ compta amb un bon repartiment i una producció que va en augment a partir de la segona temporada. La música compleix amb escreix especialment el seu opening, trama i personatges (molts d’ells reals) que sabran deixar-te amb ganes de més. 4 temporades que et deixaran bocabadat ple de combats, traïcions, acció i molta aventura. Si et va agradar ‘Vikings’, no deixis escapar aquesta sèrie.
Fleabag (Amazon Prime Video)
Fleabag no és una sèrie molt coneguda al nostre país, i ser emesa per Amazon no l’ajuda, però el que s’atreveix a veure-la difícilment acabarà decebut. La sèrie és una adaptació de l’exitosa obra de teatre protagonitzada el 2013 per la pròpia Phoebe Waller-Bridge que també fa de guionista i creadora de la sèrie. L’actriu interpreta una dona immadura, sexualment molt activa, capaç de viure diverses relacions a la vegada, però no trobar satisfacció en cap d’elles. Des del minut 1 te n’adones que aquesta és una sèrie diferent. La protagonista, parlant directament a la càmera, ens exposa els fets des d’una perspectiva hiperrealista. Sap fer servir el recurs de trencar la quarta paret d’una forma magistral, que ens permet empatitzar molt més amb la protagonista i afegir tocs humorístics a cada situació. Una sèrie divertida a estones, amb un humor irònic i cru, però que també sap tocar la fibra sensible quan cal. El guió és fantàstic: cru, intel·ligent i molt atractiu. Una dramèdia que fins i tot s’atreveix a ficar-se amb el feminisme i amb la forma de vida que ara en diuen modernitat.