Redacció
Germán A. Benítez (noticiasenserie.com), col·laborador habitual de la revista, ens proposa diferents pel·lícules per passar aquests dies a casa
Aquesta setmana deixaré de banda les sèries i, per evitar empatxos, passaré a recomanar algunes pel·lícules vistes recentment i que m’han sorprès gratament i que segurament us faran passar, com a mínim, una estona entretinguda perquè, finalment, d’això es tracta.
Punyals per l’esquena (2019)
‘Punyals per l’esquena’ narra la història de la milionària família Thrombey. El patriarca de la família, famós escriptor de novel·les policials i artífex de la fortuna familiar, és trobat mort a la seva mansió en el 85è aniversari. L’astut detectiu Benoit Blanc és contractat per investigar l’aparent suïcidi, movent-se entre pistes falses i mentides que conformen l’entramat familiar i poder descobrir la veritat sobre la seva mort.
El guionista i director d’aquesta magnífica obra és un Rian Johnson en estat de gràcia que aconsegueix treure’s l’espina de la qüestionable ‘Star Wars: Episodi VIII: Els últims Jedi’ oferint-nos una comèdia negra plena d’intriga i misteri.Compta en el seu benefici amb un repartiment coral de primera on trobarem actors com Daniel Craig, Ana de Armas, Chris Evans, Jamie Lee Curtis, Toni Collette, Don Johnson, Michael Shannon, Christopher Plummer, Keith Stanfield i Frank Oz, entre d’altres.
Craig demostra, un cop més que és un gran actor i pot interpretar amb solvència altres papers fora de servir a Sa Majestat amb llicència per matar. En aquesta ocasió es fica en la pell d’un astut detectiu que no es deixarà enganyar per les diferents versions d’uns familiars ansiosos per l’herència. L’artista es maneja amb solvència en un paper essencial en aquest gènere i que anteriorment ha estat ocupats per personatges tan il·lustres com Sherlock Holmes o Hèrcules Poirot.
Ana de Armas fa mèrits més que evidents per consagrar-se a Hollywood i demostrar que és alguna cosa més que una cara bonica sabent aguantar, en tot moment, el pes del seu important personatge dins de la trama. Ens trobem davant d’una de les millors pel·lícules de 2019, sense cap dubte, i que no deixarà ningú indiferent. Molt recomanable donar-li més d’un visionat per poder gaudir dels nombrosos detalls que té aquest film. I, aquesta vegada, l’assassí no és el majordom …
El Forat (2019)
‘El Forat’ ha suposat un dels èxits inesperats del 2019 cosa que va provocar que Netflix comprés els seus drets de distribució. El film suposa l’òpera prima de Galder Gaztelu-Urrutia a la gran pantalla i va causar molt bones sensacions en l’última edició de Festival de Sitges i de Toronto cosa que es va veure traduït en diversos premis com el de millor director novell, premi del públic, millor pel·lícula, entre d’altres.
La història de la pel·lícula ens mostra una distòpia on hi ha una presó anomenada El Forat. No té barrots ni guàrdies, només parets, dos presos per nivell i un forat al centre per on baixa el menjar des del nivell superior.
Això fa que les persones de El Forat es diferenciïn per classes: els que estan més amunt són els que tenen més menjar i els de baix els que han de matar-se per menjar. Quan arriba Goreng, el protagonista, i descobreix la realitat d’aquesta presó, intenta convèncer altres companys per fer un canvi en la distribució del menjar i canviar el sistema per un més equitatiu. Se’n sortirà?
Amb aquesta original proposta carregada de crítica contra el capitalisme i la religió se’ns presenta hora i mitja de metratge que ens farà plantejar-nos dilemes morals i un final que donarà peu a més d’un debat. La premissa és molt atractiva i la plasmació visual és simple però molt efectista. La banda sonora d’Aránzazu Calleja és molt bona i apareix en els moments apropiats aconseguint potenciar les recreacions dramàtiques que es presenten.
Les interpretacions estan molt aconseguides especialment les d’Iván Massagué i Zorion Eguileor, que faran que et fiquis ràpidament en la pel·lícula i et facin sentir la mateixa angoixa que els protagonistes. A més, s’agraeix que el film no pateixi d’un farciment innecessari, cosa que emmalalteix moltes pel·lícules de l’actualitat, i aconsegueix explicar-nos tot en poc més de 90 minuts. Una pel·lícula que és molt més que una versió de ‘Cube’ a l’espanyola.
