Quatre noms per no oblidar la memòria col·lectiva

PXL_20220621_174616042
Familiars d’Amadeu Comas al costat de l’escultura d’Elisa Arimany en record a quatre cerdanyolencs deportats pels nazis. Foto: NF

Lluís Castells Roma, Amadeu Comas Comas, Miguel García Ramos i Juan Gómez Asensio. Són els quatre deportats cerdanyolencs als camps d’extermini nazis. Des d’ahir una escultura d’Elisa Arimany els recorda a la plaça de la Pau perquè Cerdanyola no oblidi mai més el seus noms ni la seva memoria col·lectiva.

Els deportats cerdanyolencs van arribar a camps de concentració francesos i van sortir per treballar a batallons de treballadors estrangers a construir fortificacions a llocs com Dunkerque. “Aquesta gent són molt més que un  periple vital, són historia viva”, recordava el Director del Museu d’Història de Cerdanyola, Joan Francès durant l’acte d’homenatge: “Amadeu Comas cau presoner el dia que l’operació Dinamo de rescat dels soldats anglesos es dona per acabada”. En aquesta línia, apuntava que teníem un deute amb els quatre deportats cerdanyolencs: “Si els oblidem a ells, oblidem els valors que representen. Tenien un compromís de valors democràtics i llibertat inqüestionable. Calia recuperar aquest gent per la memòria col·lectiva”. Francès recordava que a part de dels deportats, a Cerdanyola hi va haver una presó amb presos polítics, tres fosses fruit de la repressió dels anarco-sindicalistes i l’anterior violència revolucionària o un hospital de sang. “Hi ha un munt d’informació vinculada al nostre poble sobre aquest període que cal investigar”, anunciava Francès. Així, el procés de recerca sobre la història de vida dels quatre deportats de Cerdanyola no està tancat, especialment pels tres que van morir als camps nazis. Un aspecte a destacar és que l’Amadeu, en Miguel i en Juan van viure molt a prop del Sot de Can Xarau.

Qui són?

Amadeu Comas i Comas, l’únic dels quatre que va sobreviure a la barbarie nazi, va néixer el 4 de febrer de 1921 a Cerdanyola del Vallès. Un cop acabada la Guerra Civil va marxar França. El 4 de juny de 1940 va ser capturat pels alemanys a Dunkerke i va ser enviat a un camp de presoners de guerra. Al 1941 és internat al camp de Mauthausen i, posteriorment, va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, on va treballar a les pedreres de granit, juntament amb altres republicans espanyols. El 5 de maig de 1945 va ser alliberat, però no va tornar a l’Espanya franquista. Com tants exiliats, va fixar la seva residència a França on va morir el 1994. Després de l’alliberament de Mauthausen, Comas va decidir reunir-se amb el seu germà Lluís a la regió de Toulouse, explicava la seva família, present a l’acte. Allà va trobar feina en la construcció i va conèixer l’amor de la seva vida, amb qui es va casar al 1947. La seva filla recordava que va formar una família a Plaisance du Touch i “era un home apreciat per tots aquells que tenien l’honor de conèixer-lo perquè emanava benevolència i bondat”. I la seva neta, que va va créixer “admirant la història” i “la seva força i el seu coratge exemplar”, apuntava que per a ella és “un deure preservar la memòria de totes aquestes vides escapçades i arrencades” a través de la seva investigació.

Lluís Castells Roma va néixer el 17 de gener de 1898 a Sant Julià de Vilatorta (Osona). Va viure a Cerdanyola amb el seu fill fins que va acabar la Guerra Civil i es exiliar a França. Va ser capturat pels alemanys i enviat a un camp de presoners de guerra. Al 1941 va ser traslladat al camp de Mauthausen i, posteriorment a Gusen. No va sobreviure al sistema concentracionari: va morir el 4 de gener del 1942 a causa d’una malaltia, segons el certificat de defunció.

Juan Gómez Asensio va néixer el 25 de març de 1916 Huércal-Overa (Almeria). Va viure a Cerdanyola abans de la Guerra. No sabem encara les circumstàncies del seu exili i deportació. Sabem que passa per un camp de presoners a Alemanya i que el 27 de gener de 1941 arriba al camp de Mauthausen i és assassinat a Gusen 5 de novembre del mateix any.

Miguel Garcia Ramos va néixer a La Carolina (Jaen) l’1 de març del 1912. També va viure a Cerdanyola abans de la guerra i, posteriorment, es va exiliar a França on va ser capturat i enviat a un camp de presoners. El 6 d’agost de 1940 el van deportar a Mauthausen. Va passar per Gusen i Dachau i va ser assassinat en una cambra de gas al castell de Hartheim el 27/28 de setembre de 1941.

Els alumnes del Forat del Vent expliquen els seus treballs de recerca / F. NF

Quatre estudiants de Cerdanyola estan fent els seus treballs de recerca sobre els quatre protagonistes de l’homenatge. Lucía Quintanilla, David Llibre, Javilet Cora i Laura Izquierdo són alumnes de l’Institut Forat del Vent, adherit a la xarxa Mai més de l’Amical de Mauthausen. A més d’aprendre sobre la historia, apuntaven, el seu treball  té “l’objectiu de recuperar la memoria democràtica i sensibilitzar la población per evitar que aquests terribles fets es tornin a repetir”. Des del CRAC i la Constància explicaven que a través de L’Amical Mauthausen, llibres i arxius internacionals van aconseguir informació dels deportats, però que continuen el treball d’investigació  sobre les famílies de Lluís Castells, Miguel García i Juan Gómez.

Josepa Gardenyes, membre Amical Mauthausen, assegurava que l’homenatge és un “acte de justícia” per als quatre deportats: “Han hagut de passar 80 anys perquè la seva ciutat conegués aquestes persones i es pugui fer l’homenatge. Durant molts anys a Espanya aquests actes eren impossibles de fer, a diferència de la resta d’Europa on els deportats van poder rebre el reconeixement en vida i es va poder acompanyar les famílies”. Per la seva banda, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Vicenç Villatoro, assegurava que el reconeixement de Cerdanyola és necessari per passar de l’estadística a la vida: “A Mathausen veus els números i a Cerdanyola veus els noms. Cada persona que va passar per algun dels camps tenia un nom i cognom, una procedència i una família”.

La Coral Collserola va cantar dues peces al’acte / F. NF

Llambordes Stolpersteine

La ciutat “devia el record als quatre deportats de Cerdanyola dels quals fins ara es tenia coneixement, i també als milers de ciutadans que van perdre la seva vida al camp de concentració de Mauthausen”, assegurava l’alcalde Carlos Cordón per tancar l’acte. “A Cerdanyola es treballa des de fa molt de temps en la recuperació de la memòria històrica i es continuarà per poder tenir un record personalitzat a cada un d’ells mitjançant les llambordes Stolperstein de l’artista alemany Gunter Demning”, anunciava el batlle. Aquestes llambordes ja commemoren la vida de més 75.000 víctimes del nazisme arreu del món.

Redacció


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


Nosaltres

Cerdanyola al dia és una publicació on trobareu tota la informació que necessiteu al respecte d’activitats i esdeveniments que es desenvolupin a la ciutat de Cerdanyola del Vallès.


C/ de Sant Martí, 81, 08290 Cerdanyola del Vallès

Contactar

936 91 68 76



Newsletter



Abrir chat
Necessites ajuda?