Redacció
Després que l’actual portaveu de Compromís per Cerdanyola (CxC), Sergio Rodríguez, fes pública la seva renúncia a l’acte de regidor per motius personals, el grup ha presentat Puri Palomar com a la seva substituta. La cerdanyolenca, que va ser cap de llista per ICV al 1991, era la següent a la llista que CxC va presentar a les últimes eleccions municipals.
En el mateix moment que es presentava Palomar, Compromís aprofitava per fer un reconeixement a Rodríguez: “Cal un reconeixement a la feina feta, que ha estat molta i no és fàcil adoptar la responsabilitat institucional de regidor, per això només podem estar infinitament agraïts”, assegura l’exregidor Carles Escolà. Com ja va comunicar a través de les xarxes socials, Rodríguez insisteix que “el relleu no era planificat” i que volia “acabar el mandat”, però “per raons personals de desgast”, va considerar oportú fer “un pas enrere” perquè “les coses s’han de fer bé i no a mitges”. Rodríguez, que demà viurà el seu últim ple municipal, es va negar a fer valoracions del seu pas pel consistori: “No vull fer valoracions perquè encara no ho tinc molt clar, més endavant farem una valoració conjunta”. En aquest sentit, Palomar sí que valorava el paper del col·lectiu a l’Ajuntament: “Tots els que m’han precedit han fet una feina interessant i el col·lectiu i el grup municipal han anat valorant les propostes sempre conjuntament, crec que ha estat un temps molt aprofitat”. Palomar també destacava que Compromís “està acostumat a la rotativitat” i l’altre regidor del grup municipal, Pol Ribas, que amb el relleu de Rodríguez passarà a ser el portaveu del grup, criticava que en “la lògica dels partits tradicionals” no s’entenguin “les rotacions de càrrecs o les renúncies”.
Puri Palomar, que retorna al consistori després de fer-ho a la dècada dels 90 amb ICV, assegura que ara la situació és molt diferent: “Vaig estar amb les persones equivocades, amb altres coordenades i altres supòsits ideològics, a Compromís portem 10 anys de feina i pensem que una altra manera de fer política és possible”.
