Redacció
L’exjugadora professional i entrenadora superior de bàsquet ha estat la cara visible de l’ascens del primer equip del CBF Cerdanyola a Liga Femenina 2 després de proclamar-se campiones de Copa Catalunya.
Aviat començarà una temporada històrica del CBF Cerdanyola a LF2. Quines són les aspiracions ara?
El que tenim molt clar és que volem mantenir-nos a la categoria i penso que hem fet un equip competitiu per poder gaudir dels partits.
Creu que serà una experiència diferent a la que es va viure l’altra vegada que es va jugar a aquesta categoria?
L’altra vegada va ser una decisió d’un dia per l’altre i sense un suport econòmic al darrere. Crec que ara tenim l’experiència perquè això no torni a passar. Aquesta temporada, mentre nosaltres ens guanyàvem la categoria a la pista, la junta la guanyava buscant patrocinadors.
Per primera vegada en la història del club aconseguia el Campionat de Copa Catalunya. El primer equip disputava 28 partits oficials de temporada i ha aconseguit guanyar 24 i només ha perdut 4. Quina ha estat la clau?
Sempre dic que la clau ha estat la continuïtat. En els últims anys sempre arribàvem a la final a 4, però cada any amb un equip nou i això no ajuda a fer un treball sòlid. Des d’abans de la pandèmia tenim el mateix equip base. Any rere any les jugadores s’han anat coneixent i fent un treball conjunt de jugadores i equip tècnic. Tinc clar que si vas treballant amb la mateixa gent i la mateixa implicació al final reculls els fruits. I és el que ha passat enguany, que hem recollit els fruits del treball de quatre anys amb les mateixes jugadores. Aquest equip l’any passat va arribar a la final a 8 i es va perdre perquè ens faltava un pas. Aquesta ha estat una temporada rodona.
Què aportaran els quatre fitxatges que reforcen l’equip?
Hem volgut reforçar-lo amb gent que sumés. Són jugadores joves, amb bona experiència i amb moltes ganes de treballar. Aquesta ha de ser la nostra senya d’identitat. Tenim jugadores veteranes que treballen més que una júnior. Això fa que les jugadores joves del club agafin aquest rol de feina i treball. Totes les jugadores que hem fitxat aquest any sumen i tenen molta il·lusió.
Han volgut fer un equip de només 10 jugadores perquè les jugadores del Primera Catalana es vagin foguejant i reforçant el primer equip. Actualment té bon nivell la pedrera del club?
Aquesta pregunta dona per una conversa de 24 hores. En el panorama del bàsquet català hi ha molts equips i moltes categories i no tenim tantes jugadores. Això fa que les poques jugadores que queden les truquin des de petites per oferir-lis de tot. Això ha acabat amb la cultura de l’esforç. Hem creat un monstre on les jugadores et pregunten: Què m’ofereixes? Si alguna jugadora destacava se l’anava a buscar en lloc de treballar el que tens a casa. I aquí hem de fer autocrítica tots perquè aquest ‘buitreo’ està fent molt mal al bàsquet i estem creant jugadores amb cultura d’esforç 0. Aquest any farem un equip de 10 fitxes per fer un bon equip de Primera Catalana i que puguis arribar al primer equip amb esforç. Això no s’ha entès molt bé i a més ens han vingut a buscar a moltes jugadores. Moltes jugadores no tenen interioritzada la cultura de l’esforç. No tenim l’equip de primera catalana que volíem, però seguirem treballant i la idea és donar espai perquè la que vulgui treballar pugui fer-ho i l’ajudarem. Aquí l’únic que hem ofert és una via i molt de treball i cap ha assumit el repte. Però seguirem treballant. A més, enguany ha entrat un nou director tècnic al club amb aquesta filosofia de treballar el que tenim. Com a jugadora si el primer any de sènior hagués tingut aquesta oportunitat m’hi hagués tirat de cap. Jo i tota la meva generació. És cert que n’hi ha jugadores que tenen cultura de l’esforç i que en qualsevol situació de la vida se’n sortiran.
La Festa del Bàsquet Català la va reconèixer com a millor entrenadora de la Copa Catalunya. Què suposa aquest guardó?
Sempre et fa il·lusió un guardó, però me’l prenc com un reconeixement a tot l’equip. Perquè no he treballat sola. Jo dono la cara, però tinc a l’Albert Roig com a ajudant, la doctora, la delegada i la preparadora física. Per a mi és un reconeixement a aquest grup humà. Ja feia temps que em faltava un grup amb qui treballar i seure en una taula i parlar de bàsquet. Això és el que m’agrada i per fi ho tinc. Aquest any s’incorpora l’Eulàlia Vila, una persona amb una experiència brutal. Per tota aquesta gent seguir al bàsquet val la pena.
