Redacció
De les Médulas (El Bierzo) a las Medinas (Marroc) en bicicleta. Més de 1.500 km pedalejant per una causa solidària: conscienciar sobre la donació de medul·la òssia per salvar vides. És el nou repte que està realitzant el cicloviatger cerdanyolenc Néstor Yuguero
Per què la medul·la òssia?
Cada any es diagnostiquen 5.000 casos nous de leucèmia o malalties de la sang a Espanya i existeixen molts mites infundats pel que fa a la donació de medul·la òssia. Per això en aquesta ocasió vaig triar aquesta causa, cal sensibilitzar i difondre que donar medul·la és mes senzill del que es pensa i el benefici per a qui pateixen aquestes malalties és una cosa tan important com viure o no. Amb aquest simple gest podem salvar vides.
‘De las Médulas a las Medinas’. Un bon joc de paraules per al teu tercer viatge solidari.
En els últims mesos vaig estar a Ponferrada (Bierzo) i molt a prop es troben Las Médulas, una explotació aurífera Romana declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, és un lloc increïble que convido a tots a conèixer. Quan vaig decidir fer el viatge al Marroc… L’origen, la causa i el destí, tot encaixava, així que vaig aprofitar per fer un joc de paraules que resultés cridaner i integrés la idea global. Al Marroc havíem parlat d’anar algun dia amb un amic també cicloviatger solidari, Pablo Calvo de Bikecanine.com, després es va incorporar un altre viatger solidari, Xabi Luna de yoslocuento.org. La medina de Fez és la zona de vianants més gran del món, també Patrimoni de la Humanitat, per això vaig considerar que aquest havia de ser el destí de la causa, a més fent aquest trajecte des de Ponferrada, creuaria tota la península, donant-me més possibilitats de difondre i sensibilitzar.
I on esteu ara?
Ja hem arribat a Fez i actualment ens trobem fent una ruta circular que rodeja l’Atles Mitjà i recorrent nous paisatges que varien segons anem avançant, aviat ens acostarem a Ceuta, on ens separarem. A partir d’aquest moment decidiré si tornar a la Península i reprendre la difusió i sensibilització de la donació de medul·la òssia en el meu viatge de tornada o potser donar una sorpresa.
Què t’han aportat el primer viatge solidari?
El primer viatge el vaig fer per la FEM. (Fundació Esclerosi Múltiple). Em va ensenyar molt del que actualment utilitzo per continuar, vaig sortir amb moltes expectatives, dubtes i incerteses que finalment no tenien raó de ser. Van ser vuit mesos recorrent Europa, en un viatge que només estava pensat perquè fossin dos, vaig anar gaudint i volent més i més vivències que poc a poc van anar arribant, situacions que sempre van ser millors del que havia imaginat. Viure és més senzill del que pensem, ens deixem convèncer per patrons externs que res tenen a veure amb el que som. La llibertat, el relacionar-me amb gent de 14 països amb idiosincràsies molt diferents entre si, el fet d’adonar-me que en realitat tots busquem el mateix: viure en pau, que els nostres fills siguin feliços, coses bàsiques que a l’hora de veure realment quines són veiem que no són les materials. I quan la gent veu que tu les tens estant sobre una bicicleta, comprèn que hi ha altres camins.
I en el segon viatge vas ser l’altaveu de les 5 de la PAH. Com va ser l’experiència?
El segon viatge va ser una experiència meravellosa, ho vaig fer per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), en aquest cas vaig sortir de Ripollet i vaig recórrer 6.000 quilòmetres donant la volta a tota la geografia espanyola, visitant més de 150 seus, tenint contacte amb més de 5.000 companys i companyes que encara avui segueixen comunicant-se amb mi i recordant-me. Reivindicar i donar-li veu a una causa social com la que porta endavant la PAH és una manera de refermar els valors amb els quals he crescut, a més d’un orgull. El Tour les 5 de la PAH va concloure fa un any al Congrés de Diputats, però la lluita d’aquestes famílies que només busquen justícia, continua. D’altra banda, aquest tipus d’emprenedoria és pràcticament impossible tirar-ho endavant sol, per això compto amb amics que estan sempre presents a l’hora de donar-me suport. Seria llarga la llista si els anomenés a tots, ells saben que els respecto i els ho agraeixo infinitament. – NF
