
Amb 32 anys, és regidor de Ciutadans des del 2015 i autònom. Es va llicenciar en Dret a la UAB. Ara ha decidit acceptar el repte d’encapçalar la formació taronja a les eleccions municipals.
l Ha dit que ser alcaldable de Ciutadans és una responsabilitat en els temps difícils que vivim. Li va costar assumir el repte?
Sí, la veritat és que jo fins fa un any pensava en tot moment que seria una altra la persona que assumiria aquesta responsabilitat de ser candidat a l’alcaldia. La veritat és que m’ho vaig pensar durant uns mesos quan vaig veure que aquesta opció no era viable, però finalment crec que era el més coherent si tenim en compte que soc la persona del partit que més temps porta a l’Ajuntament. I crec que el més responsable era fer aquest pas endavant per defensar les idees de Ciutadans que crec que segueixen estant més vigents que mai, malgrat que les perspectives electorals en aquests darrers temps no hagin estat tan bones com fa uns anys. Però crec que al final això només és un sotrac i no discuteixo la vigència de les idees i arribat el moment tornaran a tenir l’auge que mereixen.
l L’anterior alcaldable i exregidora de Ciutadans, Sonia Rodríguez, és la número 6 de la llista del PSC. S’ha sentit decebut?
Sé que és una decisió personal, però jo l’he apreciat molt i la segueixo apreciant molt, però sí que a nivell personal va ser una decepció. A més, crec que ha estat una mala estratègia per part del PSC fer aquests fitxatges que precisament vénen de partits que són els que més li han donat suport durant aquesta legislatura. És poc elegant com a mínim, una estratègia molt pobre i molt irresponsable.
l Creu que precisament la incorporació de Sonia Rodríguez i de Pilar Adell a les llistes del PSC suposa dinamitar els ponts de cara al pròxim mandat?
Evidentment no podem tenir la mateixa confiança amb qui amb qui a la nostra confiança i al nostre suport respon d’aquesta manera. Però tampoc deixarem de ser una força constructiva del municipi. I si el PSC o el partit que sigui guanya les eleccions, nosaltres sempre hi serem per donar suport a allò que creiem que és bo per a la ciutat. Una altra cosa és que ho fem amb la mateixa confiança que havíem tingut fins ara, perquè ja hem vist d’alguna manera com paguen aquesta ajuda i aquesta confiança que hem tingut durant aquest mandat.
Sempre han tret pit de la política útil. Què és útil ara mateix per a una ciutat com Cerdanyola?
Per la baixa execució de les inversions que hi ha hagut durant aquest mandat en general i aquest darrer any en particular de tot just un 20%, crec que és important i prioritari per a la ciutat que en lloc de grans inversions que després no s’executen, que es posi més l’accent a millorar els barris i els carrers de Cerdanyola. No només asfaltar quatre carrers ràpidament, que és el que estem veient els darrers dies, sinó realment arreglar les voreres d’algunes avingudes principals que tenen sots importants i fer una reforma integral de tots els carrers de Cerdanyola. Una tema seria l’incivisme. L’ordenança de civisme s’ha d’actualitzar, actualment les sancions continuen en pessetes. I volem també més presència policial. Un altre pilar del que hauria de ser la política municipal en els propers anys és l’atenció a la gent gran. Sempre hem defensat un casal per a la gent gran. S’han anat comprant i reformant diversos espais de la ciutat i un d’ells s’hauria de destinar a la gent gran. És prioritari atendre’ls amb la major dignitat i els millors serveis.
l Des de l’inici del mandat han volgut fer una oposició constructiva intentant buscant acords amb el govern pel que creien millor per Cerdanyola. Canviaria alguna cosa de les que han fet?
Seríem una mica més previnguts. Devegades el govern de torn et planteja un tema important i urgent. I tu, amb bona fe, intentes que aquest tema tiri endavant i demanes com a contrapartida alguna cosa que creus que també és important per a la ciutat. Però de vegades es deixa per més endavant l’execució del que proposem. En aquest sentit sí que crec que seríem més crítics i més exigents en quant a que les propostes de Ciutadans s’apliquin de manera prèvia a votacions o pactes perquè creiem que és en benefici de la ciutat. És veritat que nosaltres no vam ser els que vam començar pactant amb el govern, que va decidir pactar en un primer moment amb Junts i Podem. D’entrada, creiem que els van donar els seus vots a canvi de poc o res. Els hi van posar molt fàcil. Al meu parer, no van ser prou exigents. I això va marcar d’alguna manera la legislatura perquè marca un precedent del que val el vot de l’oposició durant la resta de mandat. Si tens grups que els hi donen pràcticament de franc, tu després ho tens més difícil per exercir la influència i que es puguin aplicar les teves propostes.
I de què se senten més orgullosos?
Hem contribuït a l’aprovació de dos pressupostos, de la proposta de les màquines de calistènia i de posar zones d’ombra als parcs infantils. També la campanya contra l’incivisme, tot i que ha quedat una mica coixa perquè n’ha faltat lla modificació de l’ordenança de civisme. I hi ha moltes propostes que finalment no s’han materialitzat o no s’han materialitzat tal com a nosaltres ens hagués agradat. Hem demanat més biblioteques perquè una ciutat com Cerdanyola mereix tenir biblioteques de barri més enllà de l’única biblioteca que té la ciutat. O també parcs inclusius.
Al debat de Cerdanyola Empresarial va reconèixer que no surten a guanyar. Quin és l’objectiu?
En un escenari ideal sortim a guanyar, però som conscients de quina és la plausibilitat de cada opció. Sortim a ser una força decisiva i sortim a guanyar algun dia. No renunciem a guanyar en cap cas. Entenem quin és el context actual i en aquest sentit creiem que podem aspirar a mantenir una representació digna i el més gran possible per poder influir en el proper govern. Crec que Ciutadans estarà present al proper plenari i que les coses aniran millor del que molts creuen, perquè Ciutadans és un partit que fa molt de temps que és a Catalunya. En aquest sentit, crec que sortim a consolidar la marca i el projecte a nivell local i que això serveixi també d’alguna manera per catapultar les expectatives en altres àmbits, com l’autonòmic o l’àmbit general. És primordial per a Ciutadans consolidar-se als municipis on ja és present i on ha estat realitzant una feina força important durant vuit anys, com és el cas de Cerdanyola.
El PP està en alça i Vox I Valents espresenten per primera vegada a les eleccions. Com creu que els afectarà?
Com més partits que se solapin, en certa mesura, en major o menor mesura, això afecta el vot. Tenim frontera de vot amb diversos partits i de vegades hi ha fronteres de vot una mica inversemblants. Però sí que hi ha persones concretes que passen d’un partit que està en un extrem a un altre, perquè hi ha persones que voten així per temes molt concrets. Creiem que Ciutadans és el partit del centre liberal més consolidat de Catalunya. Cal recordar que el PP a Catalunya va arribar pràcticament a desaparèixer en algun moment quan va guanyar les eleccions a Catalunya, el PP es va quedar amb quatre diputats, ara en té tres. Tot i la situació de Ciutadans, seguim doblant el Partit Popular a Diputats a nivell de Parlament de Catalunya. Crec que no estem com a la resta d’Espanya, on és cert que el PP s’ha mantingut amb més força. Però aquí a Catalunya, hi va haver un moment en què Ciutadans va ocupar tot aquest espai i ja hi ha molta gent que ja visualitza Ciutadans com la principal força d’aquest espai. Som el partit que ha estat lluitant per la igualtat i els drets de tots els espanyols, pel bilingüisme i per la unitat des de fa 20 anys, quan altres partits de la vella política miraven cap a un altre costat o pactaven amb els nacionalistes i molt abans que Vox existís.
Al 2019 es presentaven com la garantia que Cerdanyola no tindria un govern independentista. Amb quin argument es presenten ara?
Al debat de Cerdanyola Empresarial vaig dir que els partits independentistes havien tornat a fer aquest pacte previ que ja van fer al 2019 amb el qual es comprometien a prioritzar la investidura d’un alcalde independentista. Amb això ja ens diuen que el que posen primer és la independència per sobre de qualsevol altra consideració. A nosaltres això ens sembla un error i clar que ens presentem també com a garantia que això no passi. Però durant aquests darrers quatre anys ha governat el PSC també ens presentem com a garantia que no governi la vella política i sobretot, que no governin les formes de la vella política. Que guanyi qui guanyi sigui un partit que hagi d’estar també pactant amb una força com Ciutadans, que és garantia de renovació i de transparència. I per altra banda, també volem una Cerdanyola que estigui centrada en els problemes reals de la ciutadania, en atraure empreses i en millorar la ciutat. I hem vist que el PSC és un partit que pacta amb pràcticament qualsevol partit. Això ens demostra que el seu interès principal és l’obtenció i el manteniment del poder. Diguem que és un partit amb uns principis molt flexibles i això no és una garantia per a Cerdanyola. Si al final la propera legislatura pacten amb un partit independentista o populista, qui ens diu que prioritzaran Cerdanyola i que no prioritzaran el que aquests partits els hi diguin que han de prioritzar? Creiem que el PSC s’ha acostat al partit que més li convé per mantenir el poder i moltes vegades això pot perjudicar els interessos de les ciutats que governen.
El qüestionari
Un lloc de Cerdanyola: La UAB, pels anys que hi he estat vinculat i tot el que representa. I el seu magnífic campus, tot i que tingui moltes coses a millorar també.
Un moment: La victòria del 21 de desembre de 2017 a les eleccions al Parlament, quan per primera i única vegada un partit no nacionalista i que defensa la igualtat de tots els catalans va guanyar les eleccions autonòmiques catalanes: Ciutadans.
Un referent: Molts, però per proximitat geogràfica i ideològica, Rafael Arenas, catedràtic de Dret Internacional Privat a la UAB, de qui vaig ser alumne, i actualment a les llistes d’Anna Grau per Barcelona. Un exemple intel·lectual i de compromís a tots nivells, des d’assumir la presidència de Societat Civil Catalana en un moment complicat, fins a recollir signatures a peu de carrer en una carpa pel bilingüisme.
Una pel·lícula: El Libro de Eli
Una sèrie: The Walking Dead
Una cançó: Mr. Tambourine Man de Bob Dylan
Un somni: Una Catalunya i en general una Espanya en què es deixin de gastar esforços i recursos a dividir, i que ens unim per afrontar els grans i greus reptes que se’ns presenten.