Redacció
El coreògraf i ballarí cerdanyolenc Pau Aran porta des del 2006 ballant amb l’ensemble del Tanztheater Wuppertal-Pina Bausch i ha actuat en més de 25 coreografies de l’artista alemanya. Paral·lelament, desenvolupa el seu propi llenguatge del moviment en un seguit de projectes multidisciplinaris com ‘Lettre d’amour’, una obra que presenta al GREC el 29 i el 30 de juliol. En els últims dies, a més apareix en l’últim anunci d’Estrella Damm.
Has format part de la companyia Tanztheater Wuppertal – Pina Bausch (Alemanya) des de 2006. Com valores l’experiència?
És una experiència meravellosa. Com a ballarí com a intèrpret m’ha ensenyat gran part del que he après. Aquests 15 anys a la companyia han estat de vital importància, de molt aprenentatge professional i de vida.
Ara inicies una nova etapa com a ballarí, coreògraf i professor independent. Per què ara? Pots concretar una mica més?
Ara tinc 39 anys i després de 15 anys a una companyia professional tinc altres necessitats com per exemple tenir més flexibilitat en l’organització del meu temps. Quan treballes a una companyia depens molt dels temps de la companyia i per això vaig decidir abraçar l’estatus d’autònom i explorar aquesta llibertat i també aquesta precarietat. Quan tens llibertat potser no tens la seguretat econòmica que quan estàs contractat. Però sento que és moment de volar, d’un canvi, d’arrels i de sortir de l’àrea de confort que m’havia construït. És com un procés intern i estic molt agraït a la companyia.
Com definiries l’espectacle que presentes al GREC?
És un duet amb una actriu afincada a Madrid que es diu Consuelo Trujillo. Ella té un gran interès en el gest i en el moviment. És un espectacle de dansa teatre on jo i ella ballem i recitem poemes d’un poeta peruà que es diu César Moro. La dramatúrgia és d’Alberto Conejero. Espero que sigui amè, són 50 minuts de diàleg entre la dansa i la paraula.
Com ha afectat la covid-19 a la dansa?
En general ha fet molt de mal, perquè nosaltres treballem amb el cos, amb espais i amb altres persones a les que hem de tocar. I clar, amb les distàncies de seguretat no et podies tocar. Hi ha peces de grup que estan congelades perquè encara no es pot treballar. Les ajudes a la cultura han estat molt precàries en aquest país. Sense voler comparar, les ajudes han estat diferents a Alemanya que a Espanya. Els ballarins freelance ho han tingut molt complicat. La covid-19 ha esta un moment crític per a la dansa
A quina edat et vas iniciar a la dansa i per què?
Tenia 11 anys. I ho vaig fer perquè la Teresa Llargués (escola Roger’s) em van proposar rebre classes al 1993 perquè volien fer un curs per a nens. Vaig començar les classes i em vaig quedar amb ells nou anys. Són els meus mestres. Als 18-19 anys allò que el Manel i la Teresa m’havien com injectat m’havia agradat molt. No només els balls de saló, també el jazz, el ballet, la dansa contemporània… I vaig voler continuar. Personalment, em sentia lliure i el rigor i la disciplina m’agradaven molt. Hi havia un treball de cos i molt. Vaig veure que la dansa era una combinació perfecta entre cos, ànima i cap. Intel·ligència del cos, de la ment i de les emocions.
Quins referents tens?
La Pina Bausch n’és un. Però en tinc molts. La companyia gironina Malpelo, el coreògraf Cesc Gelabert, el meu mestre Francesc Bravo o la meva mestra Cristianne Boullosa. També companys de feina contemporanis a mi. També el Peter Brook m’agrada molt.
Es pot viure de la dansa?
Sí, però depèn del país, dels convenis i dels sindicats. És possible ser un professional de la dansa, però malauradament al nostre país és menys estable.
Com va sorgir la proposta de participar a l’anunci d’Estrella Damm? Estàs satisfet?
No acostumo a fer treballs comercials, però aquest em sembla que per ser un treball comercial ha quedat força bé. Va ser molt agradable, em vaig sentir molt cuidat. La proposta va sorgir per un càsting, el director em va contactar a mi i a la resta de l’equip i ens van agafar.
