Redacció
Mai en la seva història l’Orquestra de Cambra de Cerdanyola (OCC) havia programat un concert en el marc d’un conflicte bèl·lic a l’interior d’Europa. Sempre hi ha, però, una primera vegada –a voltes, com aquesta, dissortadament- i diumenge vinent el Concert de Primavera coincidirà no només amb una guerra a sòl europeu sinó també en la nacionalitat dels compositors escollits amb la del desencadenant d’aquesta conflagració d’abast encara incert. I tot això malgrat que ni el bo de Txaikovski ni el polifacètic Xostakovitx tinguin res a veure amb els personatges que actualment manegen les regnes del Kremlin.
Kai Gleusteen ha escollit per a aquest primer concert del 2022 dos quartets de cordes: Un de Piotr Txaikovski –el núm. 3, Opus 30 en Mi Bemoll- i un altre de Dmitri Xostakovitx, el núm. 8, Opus 110 en Do Menor. Dues peces que interpretaran alguns dels músics que més habitualment trepitgen l’escenari de l’Ateneu en concerts de l’OCC: dos violinistes –el mateix Gleusteen i Liviu Morna-, un violista –Albert Coronado- i el violoncel·lista Oscar Alabau.
Diversitat estilística
Si exceptuem els concerts de Nadal –que sempre son un aiguabarreig musical, propi de la data-, la formació dirigida pel concertino canadenc alterna concerts basats en la unitat estilística amb altres que combinen estils i èpoques diferents. Aquesta última serà l’opció d’aquest concert de primavera que, tot i així, presenta dos elements comuns entre els compositors escollits: en primer lloc, ambdós són russos, i en segon terme, Xostakovitx va néixer en la ciutat on va morir Txaikovski: San Petersburg.
Anant al que ens interessa, que és la música, Txaikovski és un dels compositors més cèlebres i l’autor d’algunes de les obres més conegudes de la música clàssica. I, tot i que no és especialment valorat per la seva música de cambra, cal remarcar que aquest quartet en quatre moviments, compost l’any 1876, rigorosament romàntic, és l’últim dels quartets de corda que va escriure i un dels més celebrats.
Música i dolor
Xostakovitx –compositor, director, pianista, doctor en història de l’art i àrbitre de futbol (era un gran seguidor del Zenit de la seva ciutat natal) !-, tan lloat com denigrat (per la música, no pel futbol) en una època, la soviètica, en què podies passar d’heroi a empestat d’un dia per l’altre, va acabar desenvolupant un estil híbrid, amb predomini de les obres tonals i romàntiques, però amb elements d’atonalitat i cromatisme. La peça que tocarà l’orquestra diumenge vinent és una de les més conegudes, un quartet en cinc moviments composta l’any 1960, quan començava a experimentar els símptomes del que s’acabaria diagnosticant com una poliomielitis. Escrita en tres dies a Dresde, on el músic rebia tractament, impressionat davant la ciutat encara devastada parcialment pels bombardejos de la Segon Guerra Mundial, conté nombroses referències a altres obres seves –la qualificava com “una petita antologia” de la seva pròpia obra- i la va dedicar “a les víctimes de la guerra i del feixisme”. – Agustí Jiménez
