Redacció
Amb 14 anys, aquesta cerdanyolenca alumna del Col·legi Montserrat competeix al màxim nivell del bàsquet femení. Va jugar a l’escola, al premini i el primer any de mini al CBF Cerdanyola fins que va fitxar pel Sant Adrià. La temporada passada va ser campiona de Catalunya i d’Espanya amb la samarreta lila i enguany ha estat campiona d’Espanya de bàsquet infantil amb la selecció catalana. La temporada 2020-21 serà la seva primera com a cadet
A principis d’any et vas proclamar campiona d’espanya de bàsquet infantil amb la selecció catalana. Què va suposar aquest títol?
Va suposar un orgull formar part de la selecció catalana i més compartir aquest moment amb les meves companyes. Tot l’equip va rendir el màxim i tinc un gran record.
Com has viscut el confinament?
Ha estat complicat i difícil. No estic acostumada a passar tantes hores sense poder entrenar i competir. No obstant, aquesta situació m’ha fet reflexionar i valorar cada instant que he pogut gaudir amb l’equip. Quan es va permetre vam començar a entrenar a l’aire lliure i ara ja al pavelló. Aquesta temporada sóc cadet de primer any i entreno amb el cadet B i amb l’A. L’11 de juliol estic convocada al campus cadet de la selecció catalana a Balaguer.
Quin és el teu proper repte?
Seguir amb aquesta bona dinàmica i esforçar-me al màxim per arribar el més lluny possible fent l’esport que més m’agrada.
En el teu primer any com a infantil vas proclamar-te campiona de Catalunya i d’Espanya amb l’Snatt’s Femení Sant Adrià. Defensar la samarreta lila és jugar en el millor equip?
Sí, és un orgull portar la samarreta de la millor pedrera d’ Espanya i, a més, he fet moltes amistats. Estic molt contenta de formar part d’aquest club i ha estat molt fàcil adaptar-me.
Per què et vas decidir a fitxar pel Sant Adrià?
Perquè per a mi és el club referent a nivell estatal i des de petita em fixava en jugadores del Sant Adrià.
Com et definiries com a jugadora?
Em considero una jugadora polivalent, amb visió de joc i treballadora. Amb esforç i dedicació, he anat millorant el meu rendiment dia a dia.
Quins són els teus referents?
Alba Torrens i la Diana Taurasi sempre han sigut un referent per mi desde petita.
Com és compaginar l’escola amb la competició al màxim nivell?
És complicat però s’ha de dedicar hores a tot. El col·legi m’ha posat les coses fàcils per poder competir als campionats i els ho vull agrair.
El teu somni és dedicar-te professionalment al bàsquet?
És un somni que m’agradaria que algun dia es fes realitat. Ara mateix gaudeixo del meu esport i visc al moment.
Moltes universitats americanes estan fitxant joves jugadores… Si arriba el cas, faries el pas?
Sí, seria molt apassionant arribar i viure aquesta experiència.
Com vas rebre la nominació a la Nit de l’Esport de Cerdanyola?
Vaig sentir il.lusió i alegria. És d’agrair que estigui nominada entre tots els esportistes de la meva ciutat.
Per què vas començar a jugar a bàsquet?
La meva germana, que ara té 25 anys, jugava al CBF Cerdanyola i des de petita jo la seguia als entrenaments i als partits. Els meus pares diuen que no he jugat mai amb joguines, que només volia la pilota de bàsquet.
Quins records tens del CBF Cerdanyola?
Estic molt agraïda per tot el que em van ensenyar. Vaig jugar en edat d’escola, premini i el meu primer any de mini. Quan estava en edat d’escola ja jugava a premini amb nenes més grans. Tinc molts bons records. M’ajudaven molt als vestidors a canviar-me i a pentinar-me.
