
Té un any i mig i tot el seu cercle li diu Mel, però legalment el seu nom és Adela. “Ella només respon a Mel, si li dius Adela no es gira”, explica la seva mare, la cerdanyolenca Laia Rovira, que recorda a aquesta publicació una història que considera una “injustícia”.
“Des del moment que vam saber que era una nena li deiem Mel, tenia una identitat. A les ecografies surt amb aquest nom, a la partida de naixament surt com a Mel i al CAP també sortia amb aquest nom”
“Quan em vaig quedar embarassada tenia clar que si era nena es diria Mel perquè m’agradava molt des de petita i el meu company va estar-hi d’acord. Volíem un nom curt, que no es traduís”, recorda. El 17 de març del 2019 va néixer la Mel a l’hospital Parc Taulí. El seu company, Antoni Calderón, la va inscriure a l’hospital sense problemes, però tres dies després arribarien les complicacions. La parella va anar a inscriure la filla de quatre dies al Registre Civil de Cerdanyola i van rebre la negativa del jutge. “Mel és un nom d’home d’origen hebreu. Se suspèn la pràctica de la inscripció registral sol·licitada”, assegura la providència del jutge. A partir d’aquí, el jutge va donar als pares tres dies perquè canviessin de nom o en posaria un d’ofici. “Amèlia o Melissa”, apunta Rovira. “Però no no ens agradaven aquests noms. Des del moment que vam saber que era una nena li deiem Mel, tenia una identitat. A les ecografies surt amb aquest nom, a la partida de naixament surt com a Mel i al CAP també sortia amb aquest nom”, indica la mare.
I així és com provisionalment li van haver de posar el nom d’Adela, tot i que van récorrer la decisió de jutge. “Vam triar aquest nom perquè també era minoritari i la meva àvia es deia Adela”, apunta Rovira. El recurs presentat per la parella cerdanyolenca recurs s’acompanya d’un informe de l’Institut d’Estadística de Catalunya on s’apunta que al 2019 hi havia 121 dones inscrites als registres civils de amb el nom de Mel. El recurs també posa en valor que la filla de la parella cerdanyolenca “té identitat des que està a la panxa i que el tema del sexe ja està molt desfasat”, apunta Rovira. Quan la parella va presentar el recurs va intentar parlar amb el jutge. “Però es va inhibir i això vol dir que el tema passa a instàncies superiors. És a dir, passa a Madrid”, explica la mare, que fins i tot va aconseguir el DNI d’una nena que es diu Mel i abans de la pandèmia el va portar presencialment al Jutjat. “Dijous vaig trucar al Jutjat i em van dir que tingués paciència, perquè el meu tema no era important i podia esperar un any i mig o dos”, indica Rovira, que entén que hi ha coses molt més importants, però el nom de la seva filla sí és prioritari per a ella: “Es pot plantar amb tres anys i què li explico jo?”. Tampoc tenen cap garantia de guanyar, lamenta Rovira: “Si no ho aconseguim, quan la Mel ho pugui entendre li direm que ho hem intentat i que es diu Adela i que si vol quan tingui 18 anys se’l podrà canviar”. El més surrealista d’aquesta història és que en aquest temps tres persones s’han posat en contacte amb la parella cerdanyolenca perquè volien posar-li Mel a les seves filles. “Ja ho han fet i no han tingut cap problema”, remarca Rovira. Mentre esperen que es resolgui el seu cas, la Mel continua sense respondre quan li dius Adela.