Redacció
‘Arista rota’, el tercer treball dels cerdanyolencs Medalla, és el cinquè millor disc nacional de 2021, segons Mondo Sonoro. “Himnes pop de puny alçat. Cantant a l’èpica des del 2017”. Així es defineixen a la seva pàgina web. Medalla són Eric Sueiro (veu, guitarra i sintetitzadors), Marc López (bateria, percussions i cors), Joan Morera (guitarra i cors) i Josep Peris (baix i trompeta).
-Qui són Medalla?
Medalla som quatre devots de la música de guitarres.
– Heu passat per grups com The Saurs, The Zephyr Bones, Opatov o The Stagpies. És difícil ser de l’extraradi?
Nosaltres creiem que sí. I més sent de Cerdanyola i Montgat. Però per sort això està canviant i cada cop hi ha més grups que no surten de Madrid i Barcelona, el que fa que hi hagi més varietat en l’escena musical, que es tradueix finalment en més riquesa cultural.
-‘Arista Rota’ es va crear en ple confinament. Com és el procés de creació durant una pandèmia?
T’exigeix treballar més des de casa perquè tens menys oportunitats de coincidir tots al local d’assaig i poder treballar les cançons tots a la vegada al mateix espai. És una forma diferent de crear però que creiem que hem aprofitat per sortir de la nostra zona de confort.
-Què significa el reconeixement de Mondo Sonoro?
És una autèntica bogeria, siguem realistes. Mai a la vida pensàvem que una revista d’aquest prestigi consideraria el nostre àlbum com el cinquè millor disc nacional de 2021. A més, fa molta il·lusió veure que per davant nostre estan bandes i músics i músiques que es dediquen professionalment a això (Zahara, C. Tangana, Maria Arnal i Marcel Bagés, Alizzz), quan nosaltres continuem treballant i compaginant-ho amb la música.
– ‘Arista Rota’ és una barreja d’estils, però heu dit que la vostra màxima era fer el disc més pop que havíeu fet mai. Ho heu aconseguit?
Nosaltres creiem que sí, almenys fins ara és el disc més pop que hem fet. El pop no és només el que sona als 40 Principales. ‘Arista Rota’ és un disc on el més important és la melodia. Potser és “pop per extremistes”, si volem posar-nos a crear noves etiquetes.
– Com és el públic de Medalla?
El públic de Medalla és gent molt diferent. Arreu on toquem ens trobem gent súper variada, de diverses edats i creiem que és el més bonic: no fem música per un tipus de persona o estil concret. Si t’agrada la canya i cantar amb el puny ben alt som el teu grup.
– Quin és el millor escenari on heu tocat?
Sentim debilitat per la Sala Sol de Madrid. És una sala emblemàtica de la capital i cada cop que hi toquem és impossible no pensar en tots els artistes que han passat per allà al llarg dels anys.
– Us sentiu còmodes amb l’etiqueta d’indies? Amb qui faríeu una col·laboració de l’escena independent nacional?
Suposem que sí. Som un grup independent i treballem amb un segell independent com és Limbo Starr. Si bé no encaixem a nivell sonor amb el que tothom té al cap quan parlem d’indie, sí que en formem part d’aquesta nova onada de grups. Ens agradaria col·laborar amb la Companyia Elèctrica Dharma.
– Les bandes locals vau recuperar la reivindicació eterna d’una sala de concerts a Cerdanyola. Donaria per a una lletra de denúncia?
I tant! Estem farts de demanar una sala de concerts. És trist que un grup com el nostre no pugui presentar el disc a casa nostra fora de les festes majors del poble. Una sala de concerts és un punt de reunió cultural del qual poden sortir molts projectes. I si no existeix, la cultura de la ciutat mor, literalment. Nosaltres venim de tocar al Casal de Joves i a la Sala Circus i mira el que hem aconseguit fins ara. Sense aquests espais, especialment el Circus, és possible que Medalla no existís. Si restem oportunitats a la nostra joventut ens estem tirant pedres sobre la nostra pròpia teulada.
Podem presumir de tenir un festival tant important i necessari com el Festival Internacional de Blues de Cerdanyola, però si no es genera pedrera a la ciutat i es posa un escenari al poble, aquest impuls perd sentit.
A qui penjaríeu una medalla? I una creu?
Penjaríem una medalla a l’Albert Pla i una creu a qualsevol persona que considera que no és acceptable que cada persona visqui com vol viure, estimi a qui vulgui i es defineixi com vulgui.
