Redacció
L’1 de desembre es commemora el Dia Mundial de la Sida i parlem amb una cerdanyolenca que hi té molt a dir. La científica María José Buzón treballa per trobar una cura contra la sida des del Departament de Malalties Infeccioses de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron. El seu objectiu és eradicar completament la infecció causada pel VIH
Com va començar el seu interès per aconseguir curar la sida?
Vaig començar la meva tesi doctoral estudiant mecanismes de resistència a fàrmacs antiretrovirals que inhibien la replicació del VIH, però el meu interès es va focalitzar ràpidament en l’estudi de la persistència viral. És a dir, en estudiar perquè tot i que els pacients prenien tractament antiviral de per vida el virus no s’aconseguia eliminar de l’organisme i no es curaven. Tot i que la infecció pel VIH s’ha convertit en una infecció crònica controlada pels fàrmacs (al menys en els països desenvolupats), l’esperança de vida segueix sent una mica menor, i també és una malaltia molt estigmatitzada. Per això és important aconseguir una cura definitiva.
Treballa diàriament per trobar una cura definitiva contra la SIDA. El seu objectiu es troba avui més a prop?
Sempre estem més a prop. La investigació en els mecanismes de persistència viral en els últims anys ha avançat enormement, cada vegada entenem millor com els virus s’amaguen en el cos humà i no s’eliminen pel sistema immunitari. No obstant això, és una infecció molt difícil de curar pel fet que el virus es troba en estat latent dins de les cèl·lules i això fa que sigui gairebé impossible diferenciar una cèl·lula infectada d’una sana.
Tant de bo ho aconseguís. Si fos així, quin repte es plantejaria?
De moment no m’ho plantejo, tenim molt camí per endavant encara amb el VIH. En el cas que es trobés una cura definitiva per al VIH, passaria a estudiar altres infeccions virals.
Al setembre La Fundació ‘la Caixa’ va fer públic el seu suport al seu projecte de recerca ETI-CureHIV (Enhancing tissue-specific immune microenvironments for the cure of HIV)? En què consisteix?
Es tracta d’estudiar els mecanismes immunològics que “permeten” que el virus persisteixi en el cos humà. Per això estudiarem diferents teixits humans al laboratori, com l’intestí, les amígdales i el cèrvix, els infectarem amb el VIH i veurem com respon el sistema humanitari que resideix en els diferents teixits. Amb això pretenem trobar vulnerabilitats en el sistema immunitari que es puguin modular amb fàrmacs així ajudar a que eliminin el virus.
Després de fer un màster a Edimburg vas marxar a fer postdoctorat a Massachussets i a Boston. Per què ha tornat a Espanya?
Després del meu doctorat a l’institut d’investigació IrsiCaixa, vaig marxar a Boston el “Ragon Insitutte of MGH, MIT and Harvard” a fer un postdoc que va durar 4 anys i mig anys. Tot i que allà es feia una investigació molt puntera i disposava dels recursos econòmics per poder investigar, la vida personal em va pesar més en aquell moment. Ara fa 5 anys que vaig tornar. Allà va néixer la meva filla i quan em vaig quedar embarassada del meu segon fill vam decidir tornar per qüestions personals. A Espanya, la carrera investigadora és molt inestable i els recursos són molt limitats, però tot i això vam intentar fer bona recerca.
Són els EUA el millor lloc per a la investigació?
Possiblement és el millor país per fer recerca des d’un punt de vista econòmic. Allà si tens bones idees, et concedeixen projectes sense limitació en nombre i de molt bona quantia, aquí el sistema està pensat per tenir sol 1 projecte nacional i de recursos molt limitats.
Al 2015 va ser una de les guanyadores de la X edició de les Borses d’Investigació del Programa For Women in Science de l’Oreal- UNESCO a Espanya. Encara està invisibilitzat el paper de les dones en la ciència?
Sí, ha estat un premi que em fa sentir molt orgullosa. Les dones som igual de valides que els homes per a la investigació i sembla que a poc a poc estem aconseguint que ens considerin d’igual manera. Crec que és important fer arribar a la societat que les dones també poden ser bones científiques.
L’any passat també va rebre una Beca Gilead per a Projectes d’Investigació Biomèdica. Sense aquests ajuts podria continuar la seva tasca?
Aquests ajuts són molt importants per poder continuar investigant. Encara que en quantia solen ser poc generosos, tenint en compte el que costa la investigació, són projectes que ens ajuden a començar noves investigacions per després poder demanar projectes de més envergadura.
En el tractament de la covid-19 s’han provat diferents fàrmacs antiretrovirals que s’usen en el cas del VIH. Han funcionat? La pandèmia ha modificat el seu treball a la Vall d’Hebron?
Tot i que al principi semblava que els fàrmacs antiretrovirals podrien servir per disminuir la càrrega viral en pacients infectats amb la SARS-CoV-2, els assaigs clínics realitzats han demostrat que té un efecte molt limitat. Des de l’inici de la pandèmia el meu laboratori ha dirigit les investigacions cap a aquest nou virus. Ara mateix estem treballant en intentar entendre la resposta immune cel·lular en pacients Covid-19, així com en la identificació de nous fàrmacs amb poder antiviral cap al SARS-CoV-2. A més, continuem amb els estudis de VIH, que no s’han aturat.
