Redacció
El nou llibre d’Isidre Grau, ‘Setanta-tres dies amb el pare’, ja es pot trobar a les llibreries. És una novel·la intimista i inspirada en fets reals. El protagonista és un adolescent que es refugia amb el seu pare en plena natura per fugir de les devastadores conseqüències de la Guerra Civil espanyola. Durant aquest període de temps, el fill se sotmet a una formació obligada a càrrec d’un pare ferit emocionalment i molt exigent. A l’epíleg l’autor remarca la importància del “paper de la naturalesa en la formació humana” i que es tracta d’una “reivindicació molt personal: mentre vivim encara som a temps de desfer silencis”.
El mur que els separa sembla infranquejable, però de mica en mica junts faran camí cap a un aprenentatge mutu que anirà trencant silencis i els obrirà les portes a l’afecte i la comprensió. A aquesta convivència i insòlita comunicació, s’hi suma una natura molt vívida i que pren un protagonisme indiscutible. Tal com apunta Maria Barbal al pròleg, Setanta-tres dies amb el pare destaca, sobretot, per “les petites aventures enmig d’una Natura sobirana” que ens evocarà, inevitablement, a Walden de Thoreau.
Aquesta és la segona novel·la que l’Editorial Trípode publica d’Isidre Grau. L’any passat, en plena pandèmia, va sortir a la llum Un dissabte de primavera, un convit optimista a la reflexió sobre les fronteres entre l’amor i les diferents maneres d’estimar.
Qui és Isidre Grau?
Isidre Grau (Sabadell, 1945) és autor de disset novel·les, entre les quals destaquem la pentalogia d’Els colors de l’aigua (Premi Sant Jordi 1985), La ciutat dels solitaris, L’home que perseguia la veritat i Un dissabte de primavera.
