Redacció
Primer va ser Beethoven; ara, Saint-Saëns. Si el 2020 es complia el 250è aniversari del naixement del mestre de Bonn, aquest any en fa cent que va morir el gran compositor parisenc; i l’Orquestra de Cambra de Cerdanyola (OCC), atenta a aquest tipus d’efemèrides, ja fa algun temps que va decidir homenatjar a músics cèlebres en dates tan assenyalades.
Camille Saint-Saëns va ser persona de grans filies i grans fòbies i, potser a causa d’aquestes últimes, ha passat a la història com un home irritable. La realitat, però, és que al llarg de la seva vida va fer grans amistats entre músics –Liszt, Wagner, Bizet, Rossini, Berlioz i Txaikovski, entre d’altres-, intel•lectuals i artistes de la seva època. És cert, no obstant, que les polèmiques amb altres compositors, com Massenet, Cesar Frank i, molt especialment, Debussy, van arribar a ser importants. L’hostilitat amb aquest darrer era recíproca, tot i que Debussy va arribar a reconèixer en públic la seva admiració pel talent musical del seu rival. La llarga vida de Saint-Saëns és una mena de compendi de la vida cultural francesa del segle XIX i de principis del XX. Nen prodigi, va esdevenir un intel·lectual polifacètic, interessat per diverses disciplines científiques i literàries, articulista habitual i gran viatger. Va rebre en vida les més altes distincions atorgades pels governs francès, prussià i britànic, i al seu traspàs, França li va retre funerals d’Estat.
Pianos i escoles
Dels més de 400 treballs, de tots els gèneres, que integren l’extensa obra de Saint-Saëns, Kai Gleusteen ha escollit per a aquest primer concert de primavera postpandèmic tres peces que requereixen la intervenció del piano. En primer lloc, el Quartet en Si bemoll major i en quatre moviments, Op. 41, per a piano, violí, viola i violoncel.
Després, les Variacions sobre un tema de Beethoven, Op. 35, per a dos pianos, basada en el minuet del tercer moviment de la Sonata per a piano núm. 18 del músic alemany. Finalment, el Carnaval dels Animals, una de les obres més populars del compositor homenatjat, també amb dos pianos.
Saint-Saëns va compondre aquesta obra originalíssima mentre passava uns dies de vacances en un poblet austríac, l’estiu del 1886. Concebuda originalment per a un grup de cambra, aquesta ‘suite’ humorística en 14 moviments s’acostuma a interpretar avui en la versió per a orquestra de corda i amb un ‘glockenspiel’. Aquesta versió, o una de semblant, serà la que podran escoltar aquells que s’atansin a l’Ateneu aquest diumenge. La interpretació correrà a càrrec dels músics de l’OCC, de la pianista habitual, Catherine Ordronneau, i de Josep M. Colom, que ja va actuar a quatre mans en els concerts de primavera de 2014 i 2015. Dilluns següent, a les 10 del matí i en el mateix escenari, tindrà lloc un assaig de l’orquestra obert a alumnes de les escoles de Cerdanyola.
Per bastir aquesta obra, Saint-Saëns va agafar prestades músiques d’altres compositors, cançons antigues franceses, el Can-Can i, fins i tot, un fragment de la seva Dansa macabra. El conjunt és una mena de desfilada zoològica des del principi –Introducció i marxa del lleó- fins al Final, on reprèn molts dels temes anteriors. No va ser interpretada íntegrament fins a la mort del compositor, que així ho havia disposat en el seu testament. – Agustí Jiménez
