Redacció
El primer ple del curs polític va aprovar inicialment- amb els vots favorables de PSC, En Comú Podem i Junts; l’abstenció de CS i el no d’ERC, Guanyem i PP- les Ordenances Fiscals per al 2022. “L’objectiu és no incrementar la pressió fiscal a la ciutadania congelant l’IBI i es proposen bonificacions a l’IAE amb l’objectiu d’afavorir la implantació de noves empreses al municipi. Són unes modificacions sensibles amb la situació actual”, valorava el regidor de Serveis Econòmics, Javi Sánchez.
“Són unes modificacions prudents, però trobem a faltar anar una mica més enllà i saber d’on han sortit aquestes dades”, apuntava Joan Sánchez (Junts). “Són modificacions amb poc calat polític i amb poca incidència per a la butxaca del ciutadà. Trobem a faltar valentia política, sobretot en les taxes”, assegurava Isaac Martínex (En Comú Podem). “Són unes ordenances fiscals clarament regressives i de dretes. Porten una baixada d’impostos a les grans empreses. Les rebaixes a les grans empreses no són motiu de celebració per a la clase treballadora”, criticava Ivan González (Guanyem). “No són unes ordenances que donin resposta a la situació actual. No són valentes per al moment que vivim, es queden molt curtes. Presentarem al·legacions i de moment farem abstenció crítica”, anunciava Sonia Rodríguez (Cs). “Aquest any ens hem trobat amb el govern quan l’expedient ja estaba tancat i tenim la sensació que anem enrere tornant a baixar IAE”, criticava helena Solà (ERC). “El que hem fet amb l’IAE és posar a l’ordenança fiscal el màxim de bonificacions que contempla la llei precisament per atreure més empreses i tenir més rebuts d’IAE”, apunta Javi Sánchez, que anunciava que “totes les al·legacions seran ben rebudes per millorar les ordenances fiscals”.
Als terrenys per a l’escola sense construir del carrer Riu Sec es podran fer equipaments culturals
El ple aprovava inicialment – amb els vots favorables de PSC, Cs, Guanyem, En Comú Podem i Junts, l’abstenció del PP i el vot contari d’ERC- la modificació dels usos dels terrenys situats al costat de la ZEM Riu Sec. “On es preveia construir una escola per part de la Generalitat, proposem ampliar els usos permesos per construir un espai polivalent per a usos culturals, concretament una instal·lació per formació en arts escèniques i musicals”, anunciava la regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó. “No estem en contra perquè Cerdanyola ho necessita. Però no hem vist cap projecte amb cara i ulls, no ens han explicat com encaixa la peça en aquesta zona”, explicava Joan Sánchez (Junts). “L’ampliació d’usos ens sembla bé, però tenen alguna cosa més pensada?”, preguntava Isaac Martínez (En Comú Podem). “Volem un projecte per aquella zona. No sabem què hi volen fer i no ens han informat, per això votarem en contra”, criticava Laura Benseny (Guanyem). “En lloc de tenir un projecte, improvisen solucions per tapar forats”, assegurava Albert Turon (ERC). Unes critiques que rebien la resposta de Mimó: “No tapem forats, sinó que obrim la parcel·la a qualsevol ús educatiu i cultural que li volguem donar”.
Sol·licitud a la Generalitat de Catalunya de la cessió de la titularitat de la Carretera de Barcelona a favor de l’Ajuntament de Cerdanyola
D’altra banda, el ple va acordar –amb l’abstenció d’ERC- sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la cessió de la titularitat a favor de l’Ajuntament de Cerdanyola de tres trams de la carretera n-150. “Ho demanem amb la voluntat que tenim de pacificar la carretera de Barcelona”, destacava la regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó, que anunciava que la Generalitat ha de fer algunes obres abans del traspàs.
“Aquest és el primer pas per fer d’aquesta via un carrer urbà al servei dels ciutadans. A la carretera de Barcelona hi hem d’actuar ja”, demanava Isaac Martínez (En Comú Podem). “Estaria bé que se’ns expliqués quin projecte es té en ment i com avança el procés participatiu”, preguntava Vera Sánchez (Guanyem). “Ens alegrem i ens agradaria que en aquests dos anys que queden de mandat comencem a dibuixar aquesta avinguda metropolitana entre tots”, apuntava Íñigo Enterría (ERC). “Quan el projecte estigui definit es farà una sessió explicativa”, anunciava Mimó a l’oposició.
118.322 euros per cobrir la gestió del servei de la zona taronja
La zona taronja va generar un gran debat al ple de setembre. El consistori va aprovar de forma inicial– amb els vots favorables de PSC i En Comú Podem, l’abstenció de Cs i els vots en contra d’ERC, Guanyem, Junts i PP- la modificació de pressupost municipal de 118.322 euros per cobrir la gestió del servei de la zona taronja. “A Cerdanyola no hi havia una demanda clara per deixar de pagar la zona blava i es genera un dèficit de quasi 500.00 euros. Va generant dubtes i aquesta vegada hi votarem en contra”, anunciava Joan Sánchez (Junts). “Si cada tres mesos la zona taronja ens ha de sortir per 118.322 ens surt a quasi 500.000 euros a l’any. Per fer aquest tipus de proves pilot, abans cal tenir-ho tot molt planificat”, valorava Isaac Martínez (En Comú Podem). “No tenen projecte, construeixen la casa per la teulada. No han treballat amb l’oposició ni han negociat res”, criticava Vera Sánchez (Guanyem). “No entenem que els temes vinguin per capítols, som favorables de la zona taronja, però les coses no s’han fet bé”, indicava Gorka Samaniego (Cs). “És una exemple de com una possible bona idea s’acaba executant fatal”, assegurava Íñigo Enterría (ERC), que recordava que “fins que no es modifiqui l’Ordenança Municipal de circulació de vehicles i no s’aprovi un nou Reglament de l’estacionament dels vehicles en les vies públiques amb control horari, existeix un buit legal que impediria obligar als conductors fer servir l’app de la zona taronja”. El regidor de Serveis Econòmics, Javi Sánchez, contestava a les crítiques: “La zona taronja sorgeix amb converses amb el comerç i l’hostaleria. Vam creure que era una mesura adequada per donar suport a aquest sector i per fer que la ciutadania pogués aparcar de manera gratuïta. Tenim la legalitat coberta i properament tindrem el reglament. No és que sigui per capítols, sinó que ho estem intentant fer el més ràpid possible. Amb les dades a la mà, podrem anar ajustant el servei”.
El ple també aprovava inicialment i per unanimitat la modificació de pressupost municipal de 19.500 euros per assumir l’ajut extraordinari al Cerdanyola FC per competir a la Segona Divisió de la RFEF la temporada 2021-22.
ZEM Riu SEC
També en l’àmbit esportiu, el ple aprova -amb els vots favorables de PSC i ECP, l’abstenció de Cs, Junts i PP i els vots contraris d’ERC i Guanyem- declarar deserta la convocatòria de licitació de la gestió i explotació del ZEM Riu Sec i aprovació d’una nova convocatòria. “Cada mes que passa ens costa uns 7.000 euros i fins que no estigui en ús ens poden reclamar els fons FEDER. La modificació que presentem d’urgència no és substancial”, exposava el regidor d’Esports, Oscar Pons, davant les crítiques d’ERC i Guanyem.
