Redacció
Després de l’aprovació inicial al novembre, el ple municipal de febrer va donar el vist-i-plau definitiu -amb el vot en contra de Guanyem i l’abstenció d’ERC i En Comú Podem- a l’actualització de l’ordenança reguladora d’ocupació de la via pública de terrasses per part dels establiments de restauració amb finalitat lucrativa.
Amb la nova ordenança, la primera vegada que es pinti l’espai autoritzat de la terrassa aquesta pintura anirà a càrrec de l’Ajuntament, en carrers de prioritat de vianants es podrà donar llicència si no té tres metres d’amplada però s’haurà de garantir l’accessibilitat, en casos que la vorera no arribi a l’amplada mínima de tres metres si les condicions de la calçada ho permeten es podrà autoritzar ocupació en calçada sempre que no hi hagi perill a nivell de trànsit, també es regulen elements com taules, cadires, màmpares, parasols, il·luminació o jardineres. A més, es defineix que la temporada d’estiu anirà d’abril a octubre –s’allarga un mes respecte l’actual i té un horari de diumenge a dijous de 8 a 23.30 hores i divendres i vigílies de festius de 8 a 00.30 hores – i la d’hivern de novembre a març (tots els dies de 8 a 23.30 hores). La nova ordenança, que incorpora també la creació d’una taula de seguiment, entrarà en vigor 15 dies després de la seva publicació als diaris oficials. “A totes les peticions noves de terrasses que tinguem s’aplicaria aquesta ordenança i les terrasses que ja estan autoritzades tindrien pròrroga automàtica durant el 2023 i a partir del 2024 totes s’hauran d’adaptar a la nova normativa”, explicava la regidora d’Espai Públic, Eulàlia Mimó, que destacava que “aquesta ordenança serà bona per la ciutat en general”. Malgrat reconèixer que tot és millorable, l’alcalde carlos Cordón remarcava que “fem un pas important perquè posem al dia una ordenança que és del 1995”.
“La nova ordenança respon a les necessitats que havien anat sorgint al llarg de totes aquestes dècades que fa que no es tocava l’anterior ordenança. Esperem que sigui útil i que garanteixi l’equilibri entre els interessos de totes les parts. Entre tots hauríem de ser capaços d’anar perfeccionant l’ordenança en funció de les necessitats sense haver d’esperar dècades”, valorava Joan Sánchez (Junts). “La mancanca participativa no es solventa amb al·legacions ni amb reunions posteriors a la aprovació inicial. No s’ha comptat amb tots els agents implicats, però no posarem pals a les rodes i farem tot el possible perquè funcioni”, criticava Cecilia Collado (En Comú Podem). “L’actualització de l’ordenança de les terrasses era necessària, però davant del repte el govern ha triat una ordenança que acaba sent més del gust del Gremi que d’altres interessos com els dels veïns”, lamentava Ivan González (Guanyem). Des de Ciutadans també es compartia la necessitat de l’actualització de l’ordenança. “Es pot anar actualitzant segons les conclusions a les quals arribi la taula”, assegurava Pau Ortolá (Ciutadans). “Aquesta ordenança feia temps que era necessària i el Gremi d’Hostaleria té voluntat de conciliació amb el veïnat, però el govern ha perdut una oportunitat de crear unba veritable eina per resoldre els problemes de l’espai públic. No han cregut en la participació ciutadana”, lamentava Albert Turon (ERC).
Cementiri
El ple, que va comptar amb la incorporació de Paula Collado García com a nova regidora d’En Comú Podem, també va aprovar per unanimitat la modificació del reglament general del cementiri municipal per a l’atorgament excepcional de les concessions. Així, ara ja es podran atorgar concessions d’ús de les sepultures amb motiu de trasllats de restes cadavèriques procedents d’altres cementiris o d’altres nínxols ubicats al cementiri municipal i compartits obligats per la situació de falta de disponibilitat de nínxols. “Fem aquesta modificació per sensibilitat amb la gent que s’ha trobat en una situació que ens sembla de justícia poder resoldre i que puguin tenir un nínxol quan en el seu moment no se’ls hi va poder donar”, defensava la regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó.
Modificació del pressupost
D’altra banda, també es va aprovar –amb l’abstenció d’ERC, En Comú Podem i PP- una modificació del pressupost per un total de 1.035.014,85 euros.
Neteja de l’espai públic i recollida de residus
D’altra banda, el ple també va aprovar – amb el no d’En Comú Podem i l’abstenció d’ERC, Guanyem, Junts i PP- la revisió de preus del contracte de gestió dels serveis públics de neteja de l’espai públic i de recollida de residus municipals. Al juliol de 2022 es va aprovar la pròrroga forçosa del contracte de neteja per un màxim de dos anys. “Som conscients que una pròrroga forçosa no és la situació ideal i seguim tenint certs dubtes sobre quin ha de ser el nou model. Per a nosaltres és un tema important i volem garantir la millor solució”, assegurava la regidora d’Espai Públic, Eulàlia Mimó.
“Ara ens demaneu aprovar una modificació de preus d’una pròrroga forçosa que vam votar en contra. Per coherència tornarem a votar en contra”, anunciava Collado (En Comú Podem). “Nosaltres estàvem convençuts que el govern en aquest mandat no portaria una proposta de canvi de govern, però sí que ens agradaria saber quina és l’aposta del PSC en quant a la recollida de residus i com s’ho fan per fer una revisió de preus no contemplada en la normativa”, preguntava Ivan González (Guanyem). “La revisió de preus ve derivada de l’acord del ple de juliol que determinava aquesta revisió segons l’IPC”, responia Mimó. “Han tingut un mandat per portar una nova licitació del servei de neteja viària i de recollida de residus i no ho han fet. Tenim un sistema de recollida de residus i de neteja viàries pensat fa 13 o 14 anys i que no respon a les necessitats de la ciutat. La nostra proposta és clara: s’ha de tendir a reduir el volum de residus que generem i a reciclar-ne la resta en un context d’economia circular”, exposava Albert Turon (ERC), que anunciava que la seva formació proposa licitar de forma urgent un contracte, millorar la deixalleria municipal i modificar la taxa de residus per modificar les bones pràctiques, entre d’altres.
Mocions
En l’apartat de mocions, el plenari va donar llum verda per unanimitat a la moció d’En Comú Podem Cerdanyola, Guanyem, Junts per Cerdanyola i ERC sobre la il·legitimitat i il·legalitat dels tribunals franquistes i de condemna institucional de les sentències del Tribunal de Orden Público. Entre d’altres, el text dona suport als òrgans competents, en cas que el propi Ple municipal no pugui fer-ho per no ser de la seva competència, al reconeixement de la il·legitimitat i il·legalitat dels tribunals franquistes, i el caràcter il·legal i radicalment nul de totes les condemnes i sancions. Per la qual cosa proclama la condemna institucional dels consells de guerra, així com les sentències del Tribunal de Ordre Público.
També va aprovar –amb l’abstenció del govern- la moció d’ERC i En Comú Podem per apropar els serveis de préstec de la Biblioteca Central de Cerdanyola als barris i per promocionar l’intercanvi de llibres.
Finalment el ple també va aprovar –amb l’abstenció de Cs i Junts i el no de PSC i PP- la moció d’ERC, Guanyem i En Comú Podem en contra dels canvis legislatius que proposa el PSOE per a fer fora a famílies de les seves cases ocupades en 48 hores (Llei Desokupa). Entre d’altres, el text exigeix al PSC-PSOE “la modificació que proposa la PAH de la Lecrim per tal que no afecti la mesura proposada a famílies vulnerables sense alternativa habitacional que viuen en pisos de grans tenidors. “L’Ajuntament ha de fer molt per fer habitatge protegit i també d’emergència. Les mesures adequades en cap cas passen per aquesta modificació de la llei d’enjudiciament criminal. La majoria d’ocupacions es fan per part de gent necessitada i són propietat de grans tenidors. Cap persona hauria d’ocupar un habitatge, perquè totes les persones haurien de tenir garantit un habitatge per viure. I aquesta és feina de les administracions públiques”, valorava Iñigo Enterría (ERC). “La irresponsabilitat de l’administració o d’algunes persones no es pot traslladar als propietaris privats, l’ocupació no es pot tolerar ja sigui per necessitat o per un altre motiu, els okupes generen problemes i fa falta un parc d’habitatge públic, però mai l’ocupació pot ser la solució”, apuntava Anabel Plans (PP). El tema ja es debatia prèviament a l’audiència ciutadana amb la intervenció de membres de la PAH. “En lloc de seure a parlar del problema real de l’habitatge només es busca fer polítiques populistes incriminant als de sempre, als més desamparats pel sistema capitalista salvatge”, exposaven des de la Plataforma. “Les administracions no estem complint amb la nostra obligació de garantir un habitatge digne per a tothom. Ens cal habitatge d’emergència que es pugui construir en un temps relativament breu. Però ens abstindrem perquè la moció deixa de banda els casos que impliquen conflictes greus de convivència”, apuntava Joan Sánchez (Junts). “Aquesta proposició de llei que fa que els Ajuntaments puguin actuar com fa desokupa es va aprovar al Parlament amb tots els vots a favor excepte els dels comuns i la Cup i Guanyem. Les nostres tres propostes de mínims són reforçar l’Oficina d’Habitatge, l’àrea de Drets Socials i l’ampliació del parc públic d’habitatge”, defensava Adrià Guimerà. La regidora de Serveis Socials, Pepi Rivera, anunciava que faran arribar aquesta moció als seus diputats al Congrés que treballen el tema de l’habitatge per al seu estudi en profunditat i defensava que les administracions han de dotar els municipis dels recursos necessaris per poder front a la problemàtica: “Des de Serveis Socials tenim l’objectiu d’oferir l’accès a un habitatge digne i coincidim amb les limitacions del parc públic d’habitatge del conjunt de les administracions del nostre país”.
El Centre Direccional torna al plenillo
A més de la intervenció de la PAH, el Centre Direccional i la situació dels abocadors també van ser protagonistes del plenillo. “Refem estem treballant per un centre Direccional més saludable i sostenible. Quin seguiment s’està fent dels abocadors? Fa un any vam demanar un Consell Municipal de Medi Ambient per debatre sobre el tema i no se’ns va donar resposta. El silenci en la resposta de més d’un any és un atemptat al dret ciutadà de ser informat. Esperem respostes públiques d’aquests requeriments”, defensa Àngel Gastón, membre de Refem. “Volíem tenir la declaració d’impacte ambiental per poder explicar el projecte definitiu de resegellat de Can Planas al Consell de Medi Ambient”, responia la regidora de Medi Ambient, Eulàlia Mimó. En Comú Podem també va sol·licitar que es convoqui ja el Consell Municipal de medi Ambient i ERC va reclamar que es donin totes les informacions que partits polítics i entitats demanen.
