Redacció
A l’audiència ciutadana del ple d’abril, la PAH explicava que a la darrera Taula d’Habitatge es va parlar de la quantitat de pisos buits dels quals disposa l’Ajuntament per a emergència habitacional a l’anomenat edifici dels funcionaris. “Són 9 i d’aquests 5 estan a l’espera de reforma”, apuntava el col·lectiu, que preguntava com es pensa donar una situació definitiva a les famílies en situació de vulnerabilitat. La regidora de Serveis Socials, Pepi Rivera, explicava que s’està treballant en un contracte menor per arreglar els pisos i s’ha signat la compra d’un nou pis. També anunciava que s’ha demanat una reunió amb la Sareb per parlar dels pisos buits a Cerdanyola.
D’altra banda, la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Cerdanyola i Ripollet preguntava què farà l’Ajuntament perquè Cerdanyola tingui l’atenció sanitària que necessita: “El Parc Taulí va absorbir els especialistes del CAP II i va centrifugar la primària amb un model hospitalocèntric que perdura. Ara centralitza l’atenció sanitària i s’ha arraconat la primària en diners i en capacitats. Des de fa més de 25 anys reivindiquem un hospital lleuger a la zona”. Als pressupostos de la Generalitat del 2023 “no es contempla cap partida per a l’Hospital Ernest Lluch”, criticaven mentre reivindicaven “una atenció sanitària de qualitat pública 100%, transparent i participativa i que posi la primària al centre del sistema”. Com a resposta, l’alcalde Carlos Cordón remarcava que al plenari tots coincideixen que la primària és fonamental i s’ha d’intentar que l’atenció que es realitza als nostres CAP sigui cada vegada millor. També anunciava que ens els propers anys farà falta un nou CAP que doni servei a tota la part de Cerdanyola que creixerà. “Hi ha unitat de tots els ajuntaments implicats per a la construcció de l’hospital Ernest Lluch, queden un tràmits urbanístics que haurien de resoldre’s aquesta primera meitat de l’any i quan es resolguin la Generalitat farà el projecte i després arribarà la construcció”, apuntava el batlle, que reconeixia que tot va molt lent. “Continuarem lluitant perquè en un futur s’incorpori al pressupost de la Generalitat”, assegurava Cecilia Collado (En Comú Podem). “Aquí ens toca fer servir l’altaveu que puguem tenir per intentar donar suport a aquesta lluita perquè no es tornin a oblidar de l’hospital durant tants anys”, apuntava Ivan González (Guanyem). “Estem d’acord amb el model sanitari que defensen. Sobre l’Hospital Ernest Lluch el primer és que l’AMB faci el planejament urbanístic i aquí estem travats. No es pot posar ni un cèntim a uns pressupostos quan està clar que aquest 2023 no s’iniciaran les obres”, afirmava Íñigo Enterría (ERC).
Finalment, per part de la la Plataforma Cerdanyola diu No al Crematori, Arnau Bria apuntava que en dos anys no saben res de la situació de la possible construcció del crematori: “Demanem que governi qui governi al juny posi totes les eines de les que disposi per aturar la construcció del crematori”. L’alcalde assegurava que continuen buscant una alternativa legal on ningú surti perjudicat. “I el proper govern segur que ho continuarà fent”, anunciava. La regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó, apuntava que busquen un acord amb l’Ajuntament de Barcelona perquè Cerdanyola pugui gestionar el crematori de Collserola. “Seguim explorant aquesta via perquè creiem que és la més factible”, assegurava Mimó. “Crec que de cara al proper mandat hem de seure davant la complexitat del tema i que es busquin les complicitats necessàries per arribar a una bona solució”, indicava Cecilia Collado (ECP). “Seria bo que ens trobéssim per poder tenir un espai de més confiança entre els grups municipals i les entitats”, demanava Ivan González (Guanyem). “El posicionament d’ERC no ha canviat en 10 anys i en el tema del crematori la llei ens condiciona molt. És cert que l’amenaça del crematori la seguim tenint, com també ho és que no s’ha donat compliment a la moció aprovada per a la creació de la taula de treball”, destacava Helena Solà (ERC).
