Redacció
Després que al desembre del 2020 la Comissió territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona aprovés definitivament el Pla Director Urbanístic del Centre Direccional, la setmana pasada el Consell del Consorci urbanístic del Centre Direccional aprovava -amb el vot en contra d’ERC de Cerdanyola- el projecte d’urbanització i de parcel·lació del Parc de l’Alba, que preveu crear 5.000 habitatges i 200 hectàrees de zona verda-. La previsió és que els primers treballs d’urbanització es comencin a desenvolupar al 2022 per crear una nova avinguda al sector est, i que en el termini d’uns quatre anys es comencin a edificar els primers habitatges. Es preveu que el barri estigui totalment acabat en el termini d’uns quinze o vint anys.
El nou projecte del Parc de l’Alba preveu crear uns 5.000 nous habitatges en els propers 15 anys. Segons informa l’Agència Catalana de Notícies (ACN), l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i l’Ajuntament treballen en un model de creixement de la ciutat per l’oest més respectuós que els projectes que s’havien posat sobre la taula anteriorment en aquest espai, on fins fa una dècada hi governaven els camps de conreu i on ara hi ha instal·lades empreses com CaixaBank, Stradivarius o el Sincrotró Alba. La previsió és que la meitat dels pisos siguin de protecció oficial, embolcallats per 200 hectàrees de zona verda i integrant en la trama urbana equipaments i empreses d’alt valor afegit. Es preveu una inversió pública de 450 MEUR i que les primeres obres comencin al 2022.
El nou barri neix a partir del Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional, nom amb què s’ha conegut popularment aquesta zona de Cerdanyola. “És un sector estratègic a Catalunya, perquè generem oportunitats a les empreses tecnològiques i d’alt valor afegit amb peces com el Sincrotró o la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), però també perquè generem espais d’àmbit residencial”, explica en declaracions a l’ACN la directora de l’Incasòl, Mercè Conesa. Al 2010 es va inaugurar un dels elements clau del projecte, el Sincrotró Alba. Precisament, aquesta instal·lació és un reclam perquè empreses tecnològiques i d’alt valor afegit s’ubiquin en un espai de 69 hectàrees sota el concepte de Parc de la Ciència i la Tecnologia, que podria crear vincles amb les empreses ubicades al veí Parc Tecnològic del Vallès, a escassos metres d’aquest entorn, i del Parc de Recerca de la UAB. Aquest conjunt d’empreses se situaria al cantó oest del parc, limítrof de camí a Sant Cugat amb el corredor verd que es va reservar per permetre la connexió biològica amb el pas de fauna corresponent entre els parcs naturals de Collserola i Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Vorejant el Castell de Sant Marçal pel sud i l’est s’hi projecten els 5.000 habitatges, la meitat de protecció oficial: “Molts cerdanyolencs han hagut de marxar del municipi perquè els preus no eren assequibles, i ara podem donar resposta aquesta necessitat històrica”, explica l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, en declaracions a l’ACN.
15.000 habitants més
La construcció dels nous habitatges farà créixer la població de la ciutat en 15.000 habitants, fet pel qual es vol treballar en garantir una bona connexió, ja sigui digital amb la darrera tecnologia vinculada a Internet, com amb la mobilitat. Per aquest motiu es preveu que l’actual estació de Cerdanyola Universitat de Rodalies (R8) esdevingui un node ferroviari. La previsió del Govern és que una nova línia de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) enllaci Barcelona amb el Vallès, creuant Collserola i arribant a l’estació de la Universitat Autònoma. En aquest traçat, s’han dibuixat dues estacions a la zona del Parc de l’Alba, una just on es troba Cerdanyola Universitat, que actuaria d’intercanviador, i una segona a prop de la carretera de Sant Cugat a Cerdanyola. La previsió és crear un sistema de mobilitat lleugera com un tramvia, i que uniria els diferents punts del parc amb la UAB i les estacions de ferrocarril. Mentre això no sigui possible, aquestes connexions es farien amb bus. A més, es preveu la construcció d’un espai amb un sostre comercial de 50.000 metres quadrats just a tocar del node ferroviari, pensat per donar servei a la població del barri, així com els ciutadans de Cerdanyola i de l’entorn més pròxim.
200 hectàrees de zones verdes
L’espai es beneficia de la proximitat amb el Parc Natural de Collserola, així com la riera de Sant Cugat, un espai al qual es preveu sumar fins a 200 hectàrees de zones verdes integrades a la trama urbana. L’objectiu no és només oxigenar el barri, “el primer postpandèmia”, segons detalla Conesa, sinó també aconseguir una regulació natural de la temperatura, rebaixant la calor a l’estiu.
Entitats i partits polítics van presentar a l’abril un contenciós administratiu contra el PDU del Centre Direccional
La proposta està consensuada entre Incasòl i Ajuntament, i suposa el projecte número 33 dibuixat a la zona. Un dels principals inconvenients que ha presentat l’espai històricament és la presència d’abocadors incontrolats de principis de la segona meitat del segle passat, d’on s’extreia argila i es reomplia amb residus de tot tipus procedents de l’activitat industrial. Fins ara, aquest fet ha generat dubtes de si es podia edificar a sobre. “Els abocadors han estat monitoritzats, i farem el que ja s’ha fet en altres ciutats i que han permès crear barris exemplars, regenerant la zona amb parcs urbans”, explica Conesa, que assegura que en un termini de vuit anys aquests abocadors hauran quedat totalment inerts gràcies a l’aplicació de tècniques específiques. “Aquest és un projecte estratègic per a la ciutat i per al territori, amb especial cura pel medi ambient, i és prou atractiu perquè la gent de Cerdanyola s’hi engresqui”, afegeix l’alcalde Cordón.
“Ara no queda més que esperar en que la Justicia faci honor al seu nom i que el procés contenciós administratiu en el que hi estem treballant amb totes les forces sigui àgil per tal d’evitar mals majors a aquest espai ecològicament estratègic de la plana vallesana”, ha assegurat Refem el Direccional després de conèixer aquesta nova aprovació. Conjuntament amb ADENC, Plataforma Cerdanyola sense abocadors, la Plataforma cívica en defensa de Collserola (PCDC) i els partits ERC, En Comú Podem i Guanyem Cerdanyola, presentaven a l’abril un contenciós administratiu al Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional. El recorregut és llarg, “però tenim el convenciment que un altre Pla urbanístic més saludable i sostenible és possible”, remarca la plataforma: “Volem refer el planejament en una via consensuada i acceptada de futur. Volem canviar el vell model urbanístic per un altre que atengui els principis d’emergència climàtica i de consens social”.
ERC exigeix al govern municipal polítiques coherents amb el desenvolupament del Centre Direccional
Esquerra considera insostenible aquest model de creixement i reitera la seva oposició en un comunicat. Els republicans destaquen la incoherència del govern municipal socialista d’estar a favor de l’execució de tots aquests projectes, però no avançar en les polítiques públiques que necessitarà la ciutat i el nou barri que es vol construir. “Les decisions del govern del PSC i la seva manca de planificació i gestió, tant a mig com a llarg termini, comprometen la ciutat i l’ajuntament: no es pren cap decisió lògica i coherent entre el creixement urbanístic que pretenen i els serveis públics que són necessaris”, destaquen. Per als republicans, calen més i noves polítiques públiques i la dotació humana i material suficients si es vol construir al Centre Direccional: “No es pot assumir el desenvolupament previst amb una plantilla desatesa i desmotivada, els serveis municipals sense recursos i l’empresa municipal en precari”.
El projecte de reparcel·lació adjudica a l’Ajuntament de Cerdanyola i a l’empresa municipal Cerdanyola Promocions, a més de les finques previstes per equipaments municipals i zones verdes, diverses parcel·les on es podrien construir fins a 1.078 habitatges (915 de protecció oficial i 163 de renda lliure), del total de 5.377 nous habitatges projectats al Centre Direccional. Per aquests motius, ERC assenyala els compromisos bàsics que ha d’assumir l’Ajuntament de Cerdanyola i que passen per la planificació concreta i calendaritzada, en temps i en inversió econòmica, de la construcció dels nous equipaments públics previstos en el sector. També demanen que el consistori es comprometi amb els ajustos i compromisos dels recursos humans, tècnics i materials necessaris en l’organització municipal per a fer front a la gestió pública del nou barri i amb l’adequació del Pla d’Habitatge Municipal per a fer polítiques concretes d’habitatge tenint present les parcel·les adjudicades i la potencialitat de nou habitatge públic propietat de l’ajuntament.
