Redacció
Amb la consigna de ‘Dansa és igual a educació’, uns 500 alumnes i professors de dansa de tot Catalunya es concentraven dilluns davant del Palau de la Generalitat per demanar la reobertura de les seves escoles i mostrar el seu desacord amb les mesures adoptades per la Generalitat per contenir la pandèmia. A la plaça de Sant Jaume han llegit un manifest en el qual han exigit que se’ls reconegui la seva activitat docent i se’ls permeti obrir, de la mateixa manera que ho fan els centres d’educació obligatòria, les escoles amb estudis reglats i els centres d’alt rendiment de dansa. “Demanem que considereu que els centres de dansa som part de la solució, treballem en pro a les vostres decisions i oferim recursos a la societat perquè el greuge provocat per aquesta pandèmia del COVID-19 es pugui viure des d’un equilibri personal molt més estable”, sol·licitaven.
En el manifest les escoles de dansa també demanen que hi hagi una compensació econòmica al seu tancament: “Demanem unes ajudes sinceres i equivalents a l’esforç que nosaltres fem per mantenir els nostres centres, equips i usuaris en actiu”. Les escoles de dansa sense estudis reglats ja van haver de tancar les portes durant el primer estat d’alarma i ara han hagut de tornar a fer-ho des del 29 d’octubre. “Quan el risc de contagi és molt baix, ja que tot just arriba a l’1%”, apunta Eli Estella, sotsdirectora de l’escola de dansa Roger’s.
Des que el març es va veure paralitzada tota l’activitat econòmia del país a causa de la pandèmia de la COVID-19, els centres de formació de dansa s’han anat adaptant com han pogut a les circumstàncies. “A l’abril vam activar dues plataformes per poder seguir donant serveis, el primer mes vam tenir força acceptació, però al juny, quan ja es va poder sortir al carrer, vam veure que a la gent li costava també quedar-se a casa per seguir una classe”, recorda la cerdanyolenca. Al juliol van tornar a obrir portes i fer classes presencials amb intensius i casals d’estiu. “Va ser una experiència brutal, els infants necessitaven socialitzar-se després de l’ansietat que havia creat el confinament”, explica. En aquell moment van adaptar el centre –un local de 500 metres quadrats amb moltes finestres i ventilació constant- a la nova situació. No estava obert sense cita prèvia i s’esperava a la part inferior als alumnes, on es prenia la temperatura. Una vegada entren i pugen al segon pis es desinfecten mans i sabates. Quan han passat per aquest tràmit, hi ha un espai marcat amb punts amb dos metres de separació perquè puguin mantenir la distancia de seguretat mentre esperen a entrar a la classe. “En tot aquest circuit fins entrar a la classe la mascareta és obligatòria, quan entren a la classe i es posen cadascú en el seu quadrant –la sala està dividida en quadrats de dos metres quadrats per persona- poden treure’s la mascareta. Quan acaba la classe es posen la mascareta i per files poden abandonar el centre”, indica Estella.
Al setembre van tenir una baixada d’alumnes important, però també va venir molta gent nova. “Això va ser una sorpresa, la gent tenia ganes de ballar”, explica. Així, setembre i octubre van anar bé i fins i tot tenien llista d’espera a moltes disciplines de les classes presencials perquè l’aforament és inferior al d’abans de la pandèmia. “Ara ens tornen a tancar i malgrat que aquest mes l’estem fent online i està tenint bona rebuda, si això s’allarga no sé si la gent voldrà continuar”, apunta. “A més, amb el tocs de queda els adolescents volen allargar la tarda al carrer i tancar-se a casa a les 19h per fer una classe online es fa feixuc”, reconeix. “Malgrat la situació, anímicament estem molt forts i disposats a continuar lluitant per la dansa. Creiem que som la solució, ballar és saludable i creiem que som un servei essencial”. Després de tres dècades de trajectòria, des de Roger’s es mostren optimistes de cara al futur: “Al final el més intel·ligent és adaptar-se al moment, estem intentant donar tots els serveis i escoltar les necessitats de la gent”. En aquest sentit, consideren “les persones han de ser conscients que si quan això passi volen continuar ballant presencialment, han de cuidar les seves escoles perquè si no és així no ens podrem mantenir”.
