Redacció
La Roser, el Martí, la Victòria, el Bernat, la Dolça i el Mir busquen gent que els vulgui portar. La colla gegantera de Cerdanyola fa una crida per trobar voluntaris que facin ballar els gegants de Cerdanyola. Aquest ha estat l’últim exponent d’una realitat que no és nova, però que es va agreujar amb la pandèmia de la covid-19. Les persones que col·laboren amb les entitats culturals de Cerdanyola són un col·lectiu cada cop més reduït i costa molt trobar un relleu.
En els últims anys les entitats busquen gent disposada a col·laborar-hi de forma desinteressada i un dels objectius més immediats és incentivar els més joves per poder seguir preparant esdeveniments i evitar la seva desaparició. Moltes de les entitats de cultura tradicional de la ciutat no tenen quasi gent jove adherida i això dificulta el relleu generacional. A més, al 2020, la pandèmia va provocar un fre en les activitats i les dinàmiques internes de les entitats. El confinament, les restriccions dels actes públics i els problemes per organitzar les activitats tal com es feien abans han impedit el funcionament habitual que tenien les entitats i han afectat les dinàmiques per captar gent, renovar juntes o tenir un contacte freqüent. La majoria coincideix que la covid ha desmobilitzat la gent, però això tampoc és una excusa perquè abans de la pandèmia ja es començava a notar un desgast dins les entitats. Un esgotament que entre d’altres motius està provocat per les exigències burocràtiques que els han obligat a dur a terme des de les administracions. Una exigència burocràtica excessiva que moltes vegades dissuadeix uns joves immersos en precarietat laboral.
“L’Esbart és més antic que la Mostra i si no hi ha gent que tiri del carro de l’entitat esdeveniments de ciutat com aquest poden acabar desapareixent”
“Ara podem anar sortint del pas, però ens falten balladors”, destaca el director musical de l’Esbart Dansaire Sant Marçal, que recorda que amb la pandèmia van perdre el grup infantil: “Intentarem recuperar-lo al juny, perquè és molt important tenir nens i nenes ballant per tenir un relleu generacional que és necessari”. En aquest sentit, es troben que la ciutadania coneix més la Mostra Internacional de Dansa Popular que a la pròpia entitat. “L’Esbart és més antic que la Mostra i si no hi ha gent que tiri del carro de l’entitat esdeveniments de ciutat com aquest poden acabar desapareixent”, assegura.
“Nosaltres tenim molta gent gran que té les seves cosetes i durant la pandèmia van agafar por i no han tornat”, explica la vicepresidenta de la Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès i membre de la coral, Gemma Centeno. Ara han iniciat un campanya per captar gent, perquè la falta de personal és un problema que va començar discretament ja abans de la pandèmia. A més, també necessiten gent jove: “Comptem amb una persona de 40 anys, però la mitjana és de 60. El repte és que arribi gent jove per garantir el relleu”. En canvi, la banda està formada bàsicament per gent jove i no tenen aquest problema de relleu generacional. “Però sí que és cert que les dues formacions hem perdut cantaires i instrumentistes, creiem que per un cert canvi d’aires forçat per la pandèmia”, explica Arnau Pallarès, president de l’AMCV i membre de la banda. La formació compta des de l’octubre del 2020 amb un nou director i no ha agafat encara la velocitat de creuer. “Tot i que en l’últim any ha vingut gent jove de Cerdanyola i estem molt contents”, assegura. En aquesta línia, un dels objectius de la nova junta és millorar la promoció de la banda i de la coral per “poder incorporar nous cantaires i instrumentistes”.
“L’Ajuntament no té una política clara d’acompanyament a les entitats”
Bambalina va perdre un dels seus voluntaris per la pandèmia i en l’últim any n’ha perdut dos més. “Nosaltres no vam ser de les entitats més afectades, perquè malgrat les restriccions vam poder seguir programant”, apunta la presidenta de l’entitat, Elvi Vila, que recorda que el problema de falta de voluntariat no és nou. “Si t’impliques en una entitat s’ha d’adquirir un compromís que cada vegada és més difícil que la gent adquireixi”, valora. I com els seus homòlegs a d’altres entitatsd també assegura que el relleu generacional és molt difícil. “Les entitats cada vegada hem de fer més coses que no sabem fer i l’Ajuntament no té una política clara d’acompanyament a les entitats”, critica Vila, que indica que l’administració local hauria de ser facilitadora de sinergies entre entitats i hauria de crear espai de participació vinculants. “Espais que vagin més enllà d’un rentat de cara”, matisa.
“La pandèmia va suposar un cop molt fort per a totes les entitats de cultura tradicional”, constata el cap de colla dels Joves Diables de Cerdanyola, Miguel Ángel Bretos. L’entitat, que enguany celebra el 40è aniversari, no pot admetre ara mateix més persones a la colla: “Per una raó molt simple, no tenim vestits per donar algú que entri de nou”. Fa anys l’entitat subvencionava una part de la indumentària, però ara no s’ho pot permetre. “La nostra via d’ingressos és la subvenció que rebem del consistori i aquesta es fa servir per comprar pólvora”, explica el cap de colla: “Si presentem un projecte a l’Ajuntament i ens dona l’OK potser ens acaben pagant els vestits, però no sabem si ho pagarien totalment i a més el que és segur és que hauríem d’avançar nosaltres els diners i no podem fer-ho”.
“Una societat no és més moderna per deixar enrere la cultura tradicional”
Als sardanistes no els hi falta gent, però sí un relleu generacional. “El nostre cas no és únic, hi ha altres entitats culturals que pateixen una situació important d’envelliment del seu grup d’associats”, asseguren des de l’Agrupació Cultural Sardanista de Cerdanyola. “Hem de tenir consciència que una societat no és més moderna per deixar enrere la cultura tradicional i mirar solament endavant. És crucial saber d’on venim, saber el que som, mirar i anar cap endavant, però és més valuós anar acompanyats de la nostra identitat i, en aquest sentit, les arrels culturals són molt rellevants”, apunten. “Les entitats culturals tenim l’obligació d’implicar a la resta de la població en aquesta tasca, però per aconseguir això hem de ser valents i modernitzar-nos. Hem de trencar, des de dins, les activitats que s’han mantingut des de fa molts anys i que ens ha portat a aquesta situació d’envelliment que patim”, indiquen. Des de l’entitat estan realitzant petits canvis, com per exemple la participació en les activitats dels Patis Oberts de les escoles, un taller de danses o un curs intern per a la formació de nous monitors i monitores. “Són uns canvis que ja comencen a donar resultats, però encara estem molt lluny d’objectiu principal, que és aconseguir tenir diversitat generacional òptima”, remarquen.
Des de l’Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet (AFOCER) asseguren que sempre han faltat mans a les entitats. “Però amb la pandèmia segurament aquesta situació s’ha agreujat. durant aquest parèntesi vam deixar de trobar-nos periodicàment i ara està costant tornar a arrencar”, analitza el president d’AFOCER, Josep Manel Requena. AFOCER té uns 200 socis, però actius en la tasca de la gestió del dia a dia només en són 30. Quan fan cursos per a infants i joves tenen bona acollida, però aquesta resposta no s’acaba traduint en un relleu generacional: “Crec que el concepte d’associacionisme entre els joves no està tan assimilat com en generacions anteriors”.
Els Castellers de Cerdanyola també són de l’opinió que la pandèmia ha passat factura a totes les colles castelleres. Encara pateixen les conseqüències i tot i que a finals de la passada temporada van tenir una lleugera recuperació, encara no han assolit el número de membres d’abans de la pandèmia. “Aquesta temporada que celebrem el nostre 25è aniversari, un dels principal objectius és el de fer créixer la colla”, anuncia el president dels Castellers de Cerdanyola, Jordi Rodríguez.
Óscar Pons: L’Ajuntament els farà costat, en mesura de les seves possibilitats”
Des del consistori, el regidor de Cultura, Óscar Pons, destacava en un article d’opinió a aquesta publicació que “ara la cultura floreix amb força i necessita les millors condicions perquè tot rutlli com cal i volem”. Per garantir-ho, assegurava, “he dit a les entitats que l’Ajuntament els farà costat, en mesura de les seves possibilitats Treballarem braç a braç perquè el que programin funcioni i sigui un èxit”. Per a Pons, és el “moment de fer una crida perquè les veïnes i els veïns que participaven en les entitats, hi tornin”.
