Redacció
L’any 2022 es van produir, a la metròpolis de Barcelona, 1.470.074 tones de residus, l’equivalent a 445 kg per habitant i any. Aquesta xifra ha disminuït respecte a l’any anterior, en què la generació va ser de 447 kg per habitant i any. A una escala més global, la producció de residus municipals s’ha reduït un 10 % des de l’any 2010. L’objectiu, de cara al 2025, és que aquesta reducció arribi al 15 %.
Dels 36 municipis metropolitans, el 2022 només vuit municipis superaven el 50 % de recollida selectiva que la UE exigia per al 2020: Begues, Castellbisbal, Pallejà, el Papiol, Corbera de Llobregat, Sant Just Desvern, Torrelles de Llobregat i Tiana.
’AMB calcula que si els municipis no despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost del tractament podria arribar a augmentar en 20 milions d’euros de cara al 2025, a causa sobretot de l’increment del cànon de disposició final dels residus en dipòsit controlat o incineració. Aquest cànon el cobra l’Agència de Residus de Catalunya, i la penalització per l’enviament de residus a tractament finalista –abocadors– serveix per finançar la recollida selectiva i les instal·lacions de tractament de residus, especialment de la fracció orgànica.
Econòmicament, les diferències entre municipis pel que fa a la recollida selectiva també són molt importants. L’índex de reciclatge modula l’import que els habitants de cada municipi paguen en concepte de taxa metropolitana de tractament i disposició de residus (TMTR). Els municipis que en recuperen més poden pagar fins a 3 vegades menys que els que separen pitjor. Actualment, la taxa oscil·la entre els 50 € i 107 € per llar i any, en funció de la generació de residus i l’índex de reciclatge.
