Redacció
El Consell Metropolità de l’AMB va aprovar per unanimitat la declaració d’emergència climàtica, un pas decisiu per a l’aplicació urgent de diversos objectius estratègics de l’AMB: polítiques destinades a la lluita contra el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica, accés garantit i just de la població a l’aigua i assoliment d’una economia circular.
Amb la declaració d’emergència climàtica, l’AMB s’ha compromès a assumir l’objectiu de la UE de reduir un 55 % d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle pel proper 2030 i d’assolir la neutralitat en carboni el 2050. Mobilitat Sostenible, Transició energètica, preservació del recursos hídrics, economia circular i nous models urbans són els cinc grans àmbits on es centren les actuacions metropolitanes per fer front a l’emergència climàtica als propers anys.
Segons les darreres dades, el 2018 les emissions s’han reduït un 33,5 % en relació amb les del 2005, tot i que s’observa un repunt en els darrers anys analitzats, cosa que demostra que les emissions de l’àrea metropolitana de Barcelona estan molt lligades al creixement econòmic. Així, la reducció de la demanda energètica i un ús més eficient dels recursos són objectius bàsics de l’AMB.
Els objectius de reducció
El 2018, les emissions totals del territori de l’AMB van ser de de 13.052.125 t CO2, és a dir, ja va tenir lloc una reducció del 33,5 % respecte al 2005, considerant tots els sectors (6.532.480 t CO2). Per arribar als objectius marcats per la UE, cal reduir 2.280.592 t CO2 addicionals fins al 2030 (objectiu 55 %: 8.813.072 t CO2). La reducció prevista en els diferents plans metropolitans, com el Pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU), el Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 (PREMET25) i les accions del Programa metropolità d’energia i clima (PMEC), és de 1.063.470 t CO2.
Quines prioritats es plantegen?
L’AMB planteja com a prioritàries accions que passen per la descarbonització de la demanda energètica en tots els sectors, invertir en energies renovables, propiciar un canvi de model en el sector del transport, facilitar la connexió de fluxos intermunicipals, optimitzar la distribució urbana de mercaderies i impulsar la rehabilitació d’edificis en l’àmbit residencial i terciari amb criteris d’eficiència energètica.
A la vegada, l’ens supramunicipal metropolità ha establert cinc reptes transversals (amb mesures concretes) per fer front a l’emergència climàtica: transició energètica; ús i gestió eficient dels recursos hídrics; mobilitat sostenible; recursos, economia circular i canvis en els models de producció i consum; i nous models urbans.
Per què cal actuar amb rapidesa?
Fruit de l’activitat humana, l’increment de la quantitat de CO2 a l’atmosfera ha fet pujar un grau la temperatura mitjana del planeta. Amb l’Acord de París (2015), els governs van establir una sèrie de mesures per limitar l’escalfament global per sota dels 2 °C (i evitant superar l’augment d’1,5 °C). Més concretament, els països europeus volen reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en un 55 % de cara a l’any 2030 i ser neutres el 2050.
Malgrat aquesta realitat, el món es dirigeix cap a un augment catastròfic de la temperatura mundial de més de 3 °C a finals d’aquest segle. Segons les Nacions Unides, cal que els països i ciutats aspirin a una recuperació econòmica, social i ambiental que inclogui una descarbonització energètica. Només una recuperació verda després de la covid-19 pot apropar el planeta a la via de no superar els 2 °C aquest segle.
