Redacció
El gran protagonista del debat plenari de març va ser la liquidació del pressupost municipal de l’exercici 2022. Un tema que va aixecar les crítiques de l’oposició pel baix grau d’execució de les inversions. El resultat pressupostari presenta un superàvit de liquidació de quatre milions d’euros, un romanent de tresoreria per a despeses generals presenta de 14.501.037,85€ i un deute viu a 31 de desembre del 2022 de 9 milions d’euros. “És un deute baix per al nostre municipi que posa de manifest la nostra capacitat d’endeutament”, explicava el regidor de Serveis Econòmics, Javi Sánchez, que destacava que l’Ajuntament de Cerdanyola compleix els límits de nivell d’endeutament en relació als llindars màxims previstos en el Text Refós de la LLRHL i amb el període mitjà de pagament.
“Ens preocupa el grau d’execució de les inversions, que no arriba al 20%. Tenim un romanent alt, però l’estem utilitzant correctament? Els diners han d’estar al carrer. A més s’incompleix amb el principi d’Estabilitat Pressupostària”, reclamava Cecilia Collado (En Comú Podem). “Us vau comprometre a un grau d’execució de les inversions del 35% i no ho heu complert, heu de reconèixer les coses negatives”, defensava Gorka Samaniego (Ciutadans). “Si el seu objectiu no era un altre que la millor gestió, què els hi ha faltat per no poder executar el pressupost?”, preguntava Ivan González (Guanyem). “Assistència social no ha executat 1’8 milions d’euros, via pública no ha executat 7 milions i seguretat ciutadana té 1’1 milions sense executar. Al 2021 es va executar 1’5 milions més i aquest és el pitjor any d’execució des del 2019. En quatre anys no han estat capaços de fer efectives les seves inversions i mentrestant Cerdanyola es deteriora i demanda serveis. Això quedarà per al proper mandat i en són també responsables també els que van aprovar el pressupost. Quatre anys d’estabilitat no han servir per posar Cerdanyola en marxa”, criticava Albert Turon (ERC). “Em sento responsable d’aquesta estabilitat, però pensem que aquesta estabilitat no s’ha aprofitat, estem en una situació que no és l’ideal”, assegurava Joan Sánchez (Junts), mentre que Collado assegurava que només són responsables “de la bona voluntat que tenim” però no d’una execució que consideren que no és l’adequada. “El que faci el govern amb l’estabilitat no és responsabilitat nostra. Una estabilitat que el govern ha intentat dinamitar de cara al mandat següent”, assegurava Gorka Samaniego (Ciutadans). “Com a polítics hem de posar el màxim de diners al carrer. Tenen raó que els temps d’execució no són els millors, però un 19’34% de grau d’execució d’inversions és quasi el 60% de l’objectiu fixat. El funcionament intern de la casa ha millorat molt”, responia Sánchez. “Ens han sobrat dos anys de pandèmia que han afectat molt l’execució pressupostària i la situació en la qual estava la ciutat quan vam arribar al govern. Ens ha faltat temps”, remarcava l’alcalde Carlos Cordón.
El ple municipal de març va aprovar 14 punts de reconeixements extrajudicials d’obligacions (REO) per serveis prestats a equipaments esportius i espai públic. “Esperem que aquest any sigui el final dels REO”, desitjava el regidor de Serveis Econòmics, Javi Sánchez.
Rebutjades cinc modificacions de crèdit
El consistori també debatre sis modificacions de pressupost per un total de 7,7 milions d’euros que proposaven, entre d’altres, 884.00 euros per a la construcció del pavelló del ZEM Riu Sec. Concretament, el ple va rebutjar inicialment –amb l’abstenció de Cs i Junts i el no d’ERC, Guanyem, ECP i PP- la modificació de pressupost municipal per un import de 1.057.907,42€ per fer front a la despesa corrent de diversos serveis. Amb el mateix sentit dels vots es van rebutjar inicialment les modificacions de pressupost municipal per un import de 2.181.462,36€ per fer front a la despesa corresponent a diversos expedients de contractació tramitats l’any 2022, per un import de 7.069.595,51€ per fer front a la despesa corresponent a la contractació de les obres del projecte del complex Esportiu ZEM Riu Sec (1a fase), per un import de 619.700€ corresponent a necessitats de despesa corrent d’acord amb les peticions dels diferents serveis i per un import de 3.000.000€ per fer front a la despesa corresponent a la necessitat de continuar amb execució d’actuacions d’inversions iniciades durant l’any 2022. D’altra banda, sí que es va donar el vist-i-plau a la modificació de pressupost municipal per un import de 174.468,85€ per fer front a la despesa corresponent a convenis de col·laboració amb les diferents entitats de la ciutat. “Que alguns d’aquests punts no tirin endavant no és beneficiós ni per Cerdanyola ni per la seva gent”, lamentava Sánchez.
DUPROCIM
D’altra banda, el ple va aprovar per unanimitat les modificacions no substancials del document únic de protecció civil municipal DUPROCIM aprovat inicialment per acord de ple. “Únicament el que estem fent és intentar normalitzar un document que hauria d’estar en vigor des de fa temps i tenir establers els criteris i les actuacions possibles davant d’una emergència”, assegurava el portaveu del govern, David González.
Aprovació provisional del Pla Especial de Regulació dels Usos Recreatius
Un altre dels temes destacats del ple va ser l’aprovació provisional –amb el no d’En Comú Podem i l’abstenció de Cs i PP- del Pla Especial de Regulació dels Usos Recreatius al terme municipal de Cerdanyola. “S’estableixen tres categories: oci nocturn, jocs i apostes i altres. El pla determina quines zones del municipi són les més adients per instal·lar o no instal·lar aquest tipus d’activitats. La instal·lació d’after hours i sales de joc i apostes es restringeix al màxim i l’oci nocturn tranquil es manté a zones residencials i les discoteques a zones industrials. La voluntat del govern és clara, quasi hem prohibit del tot la instal·lació de cases d’apostes”, explicava la regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó.
Al juliol del 2021 el Ple va aprovar la suspensió dels tràmits per l’atorgament de comunicacions prèvies i llicències urbanístiques d’edificació, reforma, rehabilitació, ampliació i instal·lació d’activitats destinades a usos recreatius de jocs i apostes i al juliol de l’any passat la Junta de Govern Local va acordar aprovar inicialment el “Pla especial de regulació de l’ús recreatiu al terme municipal de Cerdanyola del Vallès. Després del vist-i-plau del plenari, el pla es trametrà a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya perquè l’aprovi definitivament.
“Aquest pla s’hauria d’aprovar amb una participació diferent. Falten definicions i aclariments. Volem ser prudents”, argumentava Cecilia Collado (En Comú Podem) per defensar el seu vot contrari. “Entenem que la voluntat és limitar la implantació de cases d’apostes, nosaltres les voldríem prohibir, però això no és possible”, assegurava Ivan González (Guanyem). “No és el text que ens agradaria, voldríem un text molt més clar i més seguretat jurídica per aprovar-lo”, apuntava Íñigo Enterría (ERC).
