Redacció
Entrevistem les doctores Mª José Pérez, directora de l’EAP Serraparera, i Cristina Cabistañ, directora de l’EAP Canaletes-Fontetes.
Quina és la situació ara al CAP?
Actualment, una gran part de la nostra assistència diària es continua centrant en la gestió de tot allò relacionat amb la Covid-19, ja sigui a la població general, a les residències geriàtriques i de disminuïts, i ara, des de l’inici del curs escolar, a tots els centres educatius de la nostra zona de referència. La incorporació de les proves PCR a l’atenció primària ha comportat un augment significatiu del volum de feina però ens permet fer diagnòstics més acurats, acotar més els contactes i més ràpidament, així com intervenir de manera més precoç. Tot, per evitar la transmissió de la malaltia i fer seguiment per preveure les possibles complicacions.
Comptem amb noves figures als equips, el Gestor Covid i el referent d’escoles Covid, que s’encarreguen de tasques de gestió i suport en matèria COVID, tant a nivell de la població general com a les escoles, fet que ens suposa una gran ajuda a la nostra feina diària.
L´atenció no presencial també continua significant una gran part de la nostra assistència diària i que requereix temps, ja que ens serveix per gestionar i adequar l’assistència que precisa el pacient. En aquesta mateixa línia de treball no presencial, també s’ha consolidat el contacte telemàtic amb els especialistes de l’Hospital Parc Taulí.
També estem realitzant assistència i proves de forma presencial urgent i programada al centre i/o a domicili si es requereix. I, en el cas de pacients amb patologies cròniques estem realitzant de forma prioritzada els controls i valoracions necessaris i que havien estat aturades durant la fase de confinament.
S’ha recuperat l’activitat habitual?
Realment, l’activitat actual supera la d’abans de l’arribada de la Covid-19, ja que hem incorporat activitat nova (realització de PCR, atenció a les residències, seguiment de la patologia COVID, etc.), a part de mantenir el tractament de patologies no COVID. A més, tot això s’ha de fer garantint les mesures de seguretat i protecció establertes, tant per a pacients com per a professionals, fet que implica la necessitat de canviar la manera de fer en diversos aspectes.
Així doncs, la situació actual requereix que prioritzem i adeqüem l’atenció que estem realitzant per donar l’assistència que precisa el pacient. Treballem en un context en el qual hem de tornar progressivament a una activitat ordinària, renovada, amb aprenentatges apresos i millores tecnològiques.
Com es va viure l’estat d’alarma?
Al principi, davant el desconcert inicial, el desconeixement que teníem de la pròpia malaltia i de la seva evolució, que ràpidament podia convertir-se en greu, i afegit al volum de consultes i trucades, va fer que ens haguéssim d’adaptar a noves formes de treballar, tal com requeria la situació en la que ens trobàvem. Des de l’inici, els professionals van entomar la situació amb una gran versatilitat de rols i amb molta proactivitat per tirar endavant. Es va prioritzar l’atenció no presencial, que va passar a ser pràcticament el gruix de la gestió que realitzàvem. Inicialment, l’atenció urgent presencial al centre i al domicili i, sobretot, l’atenció a les residències va ser el que va requerir més atenció i més esforços.
Acostumats a treballar amb protocols i circuits establerts amb una continuïtat i a plantejar canvis basats en l’evidència o l’experiència, ens vam haver d’adaptar ràpidament a la incertesa de la situació, amb canvis diaris en la manera com calia actuar. Vam haver d’afrontar estratègies diferents dia a dia, a mesura que avançàvem en el coneixement de la malaltia i en la situació epidemiològica. Aprendre a gestionar la por i incertesa de la situació dels propis professionals i la ciutadania, mantenint una distància social, ha estat un aprenentatge important i dur per als professionals del centre. Estem acostumats a estar a prop, a tenir contacte amb el pacient i les famílies, i a ser molt accessibles, això es la nostra essència.
L’atenció primària manté els mínims de qualitat que tenia abans de la pandèmia?
Sí, tot i prioritzar i centrar l’atenció en la gestió de la Covid-19 i malgrat que hi va haver proves i controls que es van haver de deixar de realitzar durant l’estat d’alarma, fora de les fases més inicials de desconcert, vam intentar de forma proactiva revisar els pacients amb diferents patologies cròniques i comorbiditats. Això, a mesura que ha estat possible, ens permet fer els seguiments i controls prioritzant els casos. També hem reforçat els equips d’atenció domiciliària per poder evitar desplaçaments innecessaris dels usuaris als centres. A més, diàriament realitzem una gestió de les consultes o dubtes i necessitats que ens arriben dels ciutadans. Tenim un gran avantatge i és que coneixem als nostres pacients i les seves famílies; això ens aporta moltíssim.
Els ciutadans tenen la impressió que s’està desatenent tot el que no té a veure amb la covid-19. Comparteix aquesta opinió?
Hem viscut un canvi de model a l’atenció primària i el model que tenim ara és diferent al que teníem. L’accessibilitat al CAP, la visita propera i presencial s’han substituït (igual que en altres àmbits) per un primer contacte i valoració virtuals. Els canvis en tant poc temps són difícils d’assimilar i més en l´àmbit sanitari, però n’hem sabut treure profit.
Ens trobem davant una oportunitat de canvi que no podem deixar escapar i que ens ha de permetre prioritzar adequadament l’atenció, per donar la resposta adequada en el moment necessari i dedicar els esforços de professionals allà on aporten més valor.
Hi ha moltes formes de comunicar-nos i de ser atesos, de manera que l’important és que aquesta atenció sigui l’adequada i mitjançant el canal de comunicació adequat i en el temps adequat. La resposta a les necessitats dels usuaris es poden donar via virtual, telefònica o presencial, segons el motiu de la consulta.
Salut aposta per aprofitar l’experiència de la covid per aconseguir que fins a un 70% de l’atenció al CAP sigui no presencial. Aquest futur no deixarà gent enrere?
Hi ha un elevat percentatge de patologies banals que no requereixen intervenció sanitària i que es poden tractar amb mesures de cura habituals. De manera que el problema de la demanda assistencial és la no-malaltia. Gestionar el primer contacte, planificar els posteriors i utilitzar les eines que tenim al nostre abast faran possible el canvi sense perdre de vista que la presencialitat s’ha de mantenir si la patologia o el pacient ho requereixen
Tenim una oportunitat de treballar amb un model d’atenció de qualitat amb compromís amb la ciutadania, evitant sales d’espera presencials massificades i desplaçaments innecessaris, així com resolent els problemes en el lloc i moment adequat amb atenció personalitzada. Per això hem de planificar molt bé, desburocratitzar al màxim la consulta i aprofitar els diferents agents que tenim en el centre. No hem d’oblidar la humanització establint un tracte proper i adaptat a les diferents característiques de la ciutadania (edat, discapacitat, estat emocional, cultura, etc.)
És important adequar la demanda dels usuaris als diferents tipus de visita que tenim actualment. Val la pena tenir en compte que la situació de crisi ens ha fet desenvolupar eines que poden ser molt útils en la comunicació entre el pacient i el professional sanitari. Hem de ser capaços de donar la millor resposta amb el tipus de visita més idoni segons la demanda del pacient (presencial, telefònica, vídeoconsulta, econsulta, etc.).
Però el servei telefònic d’atenció no sempre funciona de manera eficient…
La sobrecarrega de les vies telefòniques és una realitat. El canvi de model viscut s’ha produït de manera molt brusca i això ha fet que el dimensionament de les centraletes telefòniques s’hagi vist superat en algunes ocasions. S’està fent un esforç per solucionar aquesta saturació de línies, un aspecte tècnic que s’espera poder revertir habilitant centraletes amb la màxima capacitat possible. A mes, també es treballa per implementar les trucades a partir de la història clínica, mitjançant la línia de dades, fet que contribuirà a alliberar les línies telefòniques per evitar la saturació i poder rebre les trucades dels usuaris.
A més, s’estan provant noves eines que puguin ajudar a disminuir la saturació telefònica, com l’econsulta o la videoconsulta. És molt important ser conscients de l’ús que es fa de la trucada telefònica per accedir al servei sanitari, aquesta facilitat no ha de significar un ús inadequat que impossibiliti que altres persones que ho necessitin realment hi tinguin accés.
Cal recordar que hi ha altres formes de contactar amb el centre: detallant a través del web de programació de visites quin és el motiu de consulta, la petició passa directament a una agenda que es gestiona des del propi centre i que es tracta igual que una trucada telefònica. A més, permet una millor resolució que la immediatesa de la trucada no permet.
Després de les retallades, la situació a l’atenció primària ja era molt difícil. La Plataforma Pels Serveis Públics va denunciar llistes d’espera interminables per a especialistes, però també de 15 dies per ser visitat pel metge de capçalera. Són insuficients els recursos -econòmics i humans- dels CAP de Cerdanyola?
Hem de ser conscients que pocs mesos abans d’iniciar-se l’epidèmia per coronavirus, es van aconseguir millores en els centres d’atenció primària de tot l’Institut Català de la Salut, tant pel que fa a un augment de professionals sanitaris als equips com a la gestió de les visites diàries de pacients. Però la situació que ens ha sobrevingut no ha donat temps a poder gaudir d’aquesta millora. Sempre és positiu poder aconseguir més recursos que ens permetin donar més qualitat a la sanitat pública, i fins i tot, anar més enllà, amb administratius sanitaris, psicòlegs, rehabilitadors, etc. Però s’ha de poder adaptar la demanda a les necessitats sanitàries dels ciutadans. Si no endrecem aquesta demanda, els recursos, per molt que augmentin, mai seran suficients i se’ns podran escapar situacions més greus o que requereixen intervencions sanitàries de més complexitat en mig d’altres menys necessàries.
La situació de Cerdanyola s’agreuja pel col·lapse hospitalari al Taulí sense que s’avanci en la recuperació del Hospital Ernest Lluch. La construcció d’aquest equipament seria una solució?
Evidentment, l’equipament d’aquest recurs podria significar una millora en la sobrecarrega assistencial de l’Hospital Taulí, però hem de tenir molt clar que no només hem de pensar en el recurs com a espai físic o material, sinó que hem de ser capaços de poder dotar-ho de professionals que hi puguin donar servei.
Enguany és més important la campanya de la grip. Serà diferent?
La vacunació antigripal té com a objectiu reduir la mortalitat i les complicacions associades a la grip i l’impacte de la malaltia a la comunitat. Per això, ha d’anar dirigida fonamentalment a protegir les persones que tenen un major risc de presentar complicacions en cas de patir la grip i a les que poden transmetre la malaltia a altres que tenen un alt risc de complicacions. Per això, és molt important recomanar vacunar-se a les persones que, per la seva ocupació, proporcionen serveis essencials a la comunitat, sobretot a aquells que són cuidadors o treballadors de residències. Per a la campanya de la grip d’aquest any, donades les incerteses en el comportament que pot presentar el nou coronavirus SARS-CoV-2, es fa èmfasi especialment en la necessitat d’augmentar les cobertures de vacunació en front de la grip, sobretot en personal sanitari i sociosanitari, persones grans, preferentment a partir dels 65 anys, i persones de qualsevol edat amb condicions de risc. L’objectiu és protegir a les persones més vulnerables a la grip, disminuint el màxim possible la incidència de grip en aquests grups i contribuint a reduir l’impacte sobre la pressió assistencial.
A Cerdanyola, aquest any realitzarem la campanya de vacunació antigripal de manera externa, en un espai comunitari fora dels CAP del poble. Es tracta d’una acció preventiva, per evitar que la gent sense patologia aguda i amb malalties cròniques o comorbiditats hagi d’acudir a un centre sanitari.
