Redacció
Les entitats que formen part de la Taula de Patrimoni de Cerdanyola han fet públic un comunicat denunciant el retràs i les deficiències en matèria de gestió del patrimoni, que segons asseguren fa ja massa anys que s’arrosseguen. Com a conseqüència, segons assegura el comunicat, actualment Cerdanyola està -en aquest camp- molt enrere d’altres ciutats del seu entorn immediat. Així, han convocat una jornada de debat el 25 de novembre al MAC.
Els responsables de la Taula repassen breument les principals accions que han dut a terme des de que aquesta es va constituïr, fa ara dos anys, i entre les que destaquen diverses reunions de treball mantingudes tant amb l’alcalde com amb diversos regidors. Unes reunions que, segons diuen, han estat en principi positives i durant les quals han detectat una coincidència d’objectius – com a mínim, sobre el paper- amb l’actual equip de govern.Tot i això, encara que reconeixen que durant el darrer any i mig la crisi derivada del COVID-19 ha fet difícil tirar endavant molts temes, creuen que ha arribat el moment de posar fil a l’agulla i començar a desbloquejar temes que a Cerdanyola fa massa temps que estan aturats.
El manifest: Patrimoni local, memòria, identitat i oportunitats per al desenvolupament local. Ens ho creiem?
El 8 de març de 2019, es creava a Cerdanyola la Taula del Patrimoni, una “entitat d’entitats” de la que formen part el CRAC, AFOCER, el GREC, La Constància-Factoria Cultural, els Amics del MAC i l’Associació d’Artistes Plàstics. Totes aquestes entitats tenen els seus propis objectius, però tenen també en comú la voluntat de treballar per recuperar la memòria històrica i preservar el patrimoni cultural i ambiental de la ciutat. Es va considerar, per tant, que treballant de forma conjunta es podria assolir una massa social que fes possible posar en marxa projectes més ambiciosos que els que cadascuna d’elles podria desenvolupar de forma individual.
En altre paraules, l’objectiu de la taula és el d’actuar com a interlocutor únic amb l’Ajuntament, col·laborant amb ell amb l’objectiu d’identificar el patrimoni cultural i mediambiental, detectant possibles riscos i amenaces i vetllant per la seva preservació i recuperació. Una de les primeres iniciatives de la taula -coincidint amb les darreres eleccions municipals i l’inici del mandat 2019-2023- va ser organitzar, el 8 de maig de 2019, un debat a Ca N’Ortadó amb tots els candidats a l’alcaldia sobre la preservació del Patrimoni Local. Aquell dia, els candidats van formular tot un seguit de propostes -en bona part coincidents entre elles i amb els plantejaments de la taula- que conservem i tenim
ben presents… Posteriorment, amb Carles Cordón ja a l’alcaldia, les entitats de la Taula hem tingut ocasió de traslladar al nou alcalde els principals temes que -com a mínim, segons la nostra opinió- seria convenient que el nou
equip de govern tingués en compte durant la seva gestió. Aquests suggeriments van ser també traslladats als mitjans de comunicació, que els van difondre a nivell públic. Durant els mesos següents (anys 2019 i 2020) vam mantenir noves reunions tant amb l’alcalde com amb les regidores de Cultura i Patrimoni (aleshores, Pepi Rivera) i Urbanisme (Eulàlia Mimó) per seguir tractant d’aquests temes. Més recentment, algunes de les entitats de la taula han mantingut també contactes amb l’actual regidor de Cultura, Óscar Pons. Els principals suggeriments traslladats serien:
• Protecció del cementiri de Cerdanyola.
• Revisió, actualització i seguiment del Catàleg del Patrimoni.
• Revisió i plantejament de les necessitats del personal dels Museus de Ca n’Oliver i del MAC.
• Increment dels recursos destinats als Museus.
• Projecte del Parc Cultural Arqueològic.
• Recuperació d’edificis Patrimonials del centre de Cerdanyola.
• Creació d’un Arxiu Històric que permeti recuperar i conservar la documentació històrica de la ciutat.
• Usos de la Torre Vermella.
• Centre d’Interpretació de la Història de Cerdanyola, on s’hi inclogui la memòria històrica, espai per
a entitats culturals i patrimonials…
• Sala d’Art Contemporani.
• Magatzem i reserva per al Museu d’Art de Cerdanyola.
• Museïtzació d’espais històrics de la ciutat.
• Definició d’usos de Can Llopis.
Com es pot veure hi ha molta feina per fer, i nosaltres tenim ganes col·laborar per aconseguir que es faci.Cal dir que les diferents reunions tant amb l’alcalde com amb els regidors han estat positives. El discurs que ens van transmetre ens va fer pensar que, com a mínim aparentment, en molts dels temes hi ha sintonia i que molts dels objectius son compartits. Però… va passant el temps i constatem que, fins ara, no tenim respostes concretes a cap de les propostes realitzades. I que, en principi i com ja hem dit, semblaven compartides pel govern local. Som conscients que durant el darrer any la crisi derivada del COVID-19 ha aturat molts temes. I cal afegir que ara que hem reprès les converses aparentment s’obre un nou horitzó de col·laboració. Caldrà, doncs, seguir a l’aguait. Cerdanyola pateix, des de fa molts anys, greus carències en matèria de gestió cultural i conservació del patrimoni. Cada cop més, “fa ràbia” comparar com es tracta i gestiona el tema del Patrimoni Local en altres ciutats properes, i comparar-les amb la nostra. En aquest camp, moltes coses que han passat a Cerdanyola durant els darrers mandats només es poden qualificar com de vergonya i de veritable desastre. Creiem que es podria posar noms i cognoms als responsables, tant tècnics com polítics. Però a aquestes alçades no tindria gaire sentit.
Més enllà de retrets, pensem que el més important és deixar enrere -d’un cop per tots- el temps de les excuses. Ni aquests temes són tant complicats com sovint es diu ni és cert que no hi hagi recursos econòmics, ni tampoc és cert que Cerdanyola no tingui un patrimoni de qualitat que no justifiqui segons quina mena d’esforços. El nostre patrimoni com a ciutat (històric, mediambiental, paisatgístic, documental, fotogràfic…) fa ja massa anys que s’està deteriorant. I sovint el problema ha estat les poques ganes d’uns responsables municipals que potser no s’ho creien o potser no es volien complicar la vida. Les entitats de la taula sí que ens ho creiem. I ens consta que no estem sols.
Cerdanyola necessita urgentment d’un Pla Director de Patrimoni Cultural que serveixi per a definir les polítiques de gestió del patrimoni cultural local en els propers anys i que defineixi el marc d’actuació de les polítiques patrimonials i les línies estratègiques que permetran en el futur definir els objectius de gestió, la temporalització, la metodologia i els recursos necessaris per la seva implementació. De mica en mica, la taula va reprenent les seves activitats. Així, el dijous 25 de novembre, al Museu d’Art de Cerdanyola, organitzem un debat titulat: “Cerdanyola, una ciutat amb patrimoni. Ens ho creiem?”. Aquest debat anirà a càrrec de Teresa Blanch, Professora de Museologia i Gestió del Patrimoni Artístic, en Joan Carles Sallas, Arquitecte superior i Montse Frisach, Periodista i Crítica especialitzada en Arts Visuals. En aquest debat parlarem de tot això i demanarem solucions i actuacions concretes als responsables municipals. Tots hi estem convidats.
