Redacció
Després de 18 mesos, la Mel ja es diu oficialment Mel. La petita cerdanyolenca té la mateixa edat que la batalla judicial que han hagut de viure els seus pares per aconseguir l’oficialitat del nom. “Sobretot estem contents. I ara sabem que es diu Mel”, celebra la mare.
UN MALSON QUE ES VA INICIAR TRES DIES DESPRÉS DEL NAIXEMENT
Al juliol la cerdanyolenca Laia Rovira, mare de la nena, explicava a aquesta publicació el que considerava una “injustícia”. El 17 de març del 2019 va néixer la Mel a l’hospital Parc Taulí. El seu pare, Antoni Calderón, la va inscriure a l’hospital sense problemes, però tres dies després arribarien les complicacions. La parella va anar a inscriure la filla de quatre dies al Registre Civil de Cerdanyola i van rebre la negativa del jutge. “Mel és un nom d’home d’origen hebreu. Se suspèn la pràctica de la inscripció registral sol·licitada”, assegurava la providència del jutge. A partir d’aquí, el jutge va donar als pares tres dies perquè canviessin de nom o en posaria un d’ofici. “Amèlia o Melissa”, apunta Rovira. “Però no no ens agradaven aquests noms. Des del moment que vam saber que era una nena li deiem Mel, tenia una identitat. A les ecografies surt amb aquest nom, a la partida de naixament surt com a Mel i al CAP també sortia amb aquest nom”, indica la mare. I així és com provisionalment li van haver de posar el nom d’Adela, tot i que van récorrer la decisió de jutge. “Vam triar aquest nom perquè també era minoritari i la meva àvia es deia Adela”, apuntava Rovira. El recurs presentat per la parella cerdanyolenca recurs s’acompanyava d’un informe de l’Institut d’Estadística de Catalunya on s’apunta que al 2019 hi havia 121 dones inscrites als registres civils de amb el nom de Mel. El recurs també posava en valor que la filla de la parella cerdanyolenca “té identitat des que està a la panxa i que el tema del sexe ja està molt desfasat”. Quan la parella va presentar el recurs va intentar parlar amb el jutge. “Però es va inhibir i això vol dir que el tema passa a instàncies superiors. És a dir, passa a Madrid”, explica la mare, que fins i tot va aconseguir el DNI d’una nena que es diu Mel i abans de la pandèmia el va portar presencialment al Jutjat, on li van dir al juliol que el tema podia esperar un any i mig o dos. En aquell moment Rovira apuntava que tampoc tenien cap garantia de guanyar: “Si no ho aconseguim, quan la Mel ho pugui entendre li direm que ho hem intentat i que es diu Adela i que si vol quan tingui 18 anys se’l podrà canviar”.
Quan la situació es va fer pública als mitjans de comunicació, els pares van començar a rebre missatges de suport de persones que també li havien posat Mel a les seves filles i no havien tingut cap problema. D’aquí va sorgir la idea d’organitzar una trobada de Mels de Catalunya que ara han ajornat per la pandèmia. “Però la farem més endavant i serà una festa”, anuncia Rovira, que estava convençuda que el procés trigaria molt més: “Creiem que fent pública la nostra denúncia sembla que tot s’ha accelerat. D’un any i mig a dos mes d’espera per la situació covid a poc mes de dos mesos a tenir nom amb els papers a la mà”.
A més de satisfets, els pares conttinuen estranyats per la situació viscuda. “És d’altres temps i personalment pensava que això ja no passava, però està clar que sí”, remarca la mare. “I depèn tot de com ho interpreti una persona, perquè tots coneixem noms particulars i noms que es fan servir pels dos sexes”, afegeix. Ara tenen “papers i articles per poder explicar la història del seu nom a la Mel quan sigui més gran”, apunten. “El que serà diferent és explicar el que vam sentir nosaltres. Personalment no sé ni per on començar a explicar el que vaig sentir dos dies després del part”, assegura Rovira. Per sort, el malson ha acabat amb final feliç.
