Redacció
Un grup de la Universitat Politècnica de Catalunya estudia els materials i els mètodes utilitzats en la producció dels esmalts ens els vitralls del Modernisme Català (finals del segle XIX i començaments del XX), especialment en relació als mecanismes de degradació. Els resultats de la recerca els presenta aMartí Beltrán González en la seva tesi doctoral dirigida per Trinitat Pradell i Cara. Les dades obtingudes en la línia de llum MSPD del Sincrotró ALBA han tingut un paper important a l’hora de desxifrar l’estructura i composició dels materials que componen els esmalts emprats en els vitralls així com el seu estat de conservació, amb l’objectiu final de millorar la preservació d’aquest patrimoni cultural.
La col·laboració de Vitralls Bonet ha estat molt important per a la investigació ja que, a banda dels materials per fer les rèpliques, també va posar a disposició de l’equip de recerca la seva col·lecció de petits fragments de vidres esmaltats originals recollits durant més de 100 anys de restaurar els vitralls de Barcelona. Entre els vitralls estudiats destaquem els produïts per Rigalt, Granell i cia que decoren edificis com el Palau de Justícia de Barcelona o la Seu del Districte Sants-Montjuïc. També s’han estudiat nombroses mostres de vitralls fets per altres prestigiosos tallers de la Barcelona modernista que es poden trobar, entre d’altres, en cases privades de l’Eixample de Barcelona (taller Bordalba) i de Badalona (taller Buxeres i Codorniu), a la Catedral de Palma de Mallorca o a l’església de Sant Jaume de Calaf (taller Hijos de Edualdo Ramon Amigó) i a l’Estació del Nord de Barcelona (taller Maumejean). Un petit fragment pertany a un dels conjunts del vitralls més importants del modernisme: Les Dames de Cerdanyola, exposat al Museu de Cerdanyola del Vallès i produït per Ludwig Dietrich, vitraller alsacià establert a Barcelona el 1900.
“La nostra recerca obre la porta al coneixement científic d’un material molt important del patrimoni artístic català com són els vitralls modernistes. A la documentació històrica de totes aquestes peces ara es pot sumar la seva caracterització estructural”, comenta Martí Beltrán. “El treball permet abordar la conservació dels esmalts des d’un punt de vista eminentment científic i no especulatiu. El coneixement de la composició, estructura i les propietats tèrmiques dels materials són unes eines imprescindibles per tal d’esbrinar els motius de la seva degradació i així establir estratègies de conservació adequades”, afegeix Beltrán. El grup de recerca remarca que continuar amb estudis d’aquest tipus és fonamental per comprendre el comportament dels materials utilitzats pels artistes al llarg del temps i necessari per les estratègies de conservació llançades pels museus del territori.
