Redacció
Sonen les gralles. L’enxaneta aixeca la mà. Castell carregat. La plaça aplaudeix mentre el castell descarrega. Uns records que ara semblen molt llunyans. Quan tornaran els castells? La incertesa ens ha marcat a tots, però especialment a les entitats de cultura popular. I concretament, a les colles castelleres com els Martinets de Cerdanyola, que van finalitzar la seva activitat al març del 2020, tot just quan es preparaven per iniciar la temporada. Deu mesos després, són conscients que encara hauran d’esperar per tornar a enfaixar-se.
El 10 de març tant el Departament de Salut com la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) recomanaven aturar l’activitat castellera fins a nou avís. En aquell moment tothom pensava que l’aturada duraria fins a finals de mes o màxim fins passada Setmana Santa, però la realitat va ser molt diferent. Ningú podia preveure un 2020 sense castells. Durant els mesos d’estricte confinament, la família dels Martinets conserva el caliu virtualment.
Les vivències del confinament
Quan va començar el confinament, l’Eloi Rifà estava preparat per estrenar-se com a nou cap de colla dels Martinets. “L’inici del confinament va ser difícil a nivell laboral. L’empresa on treballo, que fabrica ferratges i accessoris per a vidre, va fer un ERTO per la falta de demanda. Per sort, després va dissenyar i començar a fabricar suports especials per a les mampares de protecció que ara s’instal·len en tot tipus de serveis d’atenció al públic”, recorda. Desbordats per la demanda, l’empresa es dedica ara exclusivament a fabricar aquests suports, 12 hores cada dia de la setmana. “Vaig començar a treballar moltes hores i molts dies arribava a casa a les 20h, just quan la gent sortia als balcons a aplaudir als sanitaris…em feia gràcia la coincidència, semblava que m’aplaudissin a mi!”. Aquesta temporada continuaran esperant que la pandèmia baixi. “Tal i com estan les coses actualment és impensable començar a fer castells. L’únic objectiu que podem posar-nos és si després de l’estiu, cap allà al setembre o a l’octubre, poder començar a emfaixar-nos i fer petits castells, Aquest és l’objectiu número 1”, destaca. “Ens costarà fer castells després d’aquesta aturada i tenir tot el volum de gent que teníem abans de la pandèmia. Serà com una mena de pretemporada abans del 2022”, anuncia el cap de colla.
La Miriam González és una de les crosses amb més experiència de la colla, amb la seva família en formen part des de fa uns 17 anys. Ella ha viscut una de les experiències més dures d’aquesta pandèmia: és sanitària, treballa a una residència de persones amb discapacitat física i intel·lectual i ha patit la covid-19. “Al principi d’aquesta pandèmia havíem de treballar faltant-nos mesures de seguretat, patia perquè sabia que la meva feina era important però he sentit molta por de portar el virus a casa i contagiar als meus. He passat la covid-19 confinada a casa i amb control quasi diari del CAP. Dono gràcies perquè els símptomes han sigut lleus, però la angúnia de que poguessin empitjorar era constant. El confinament ha sigut com un castell difícil i llargament assajat”, recorda.
“Al laboratori d’anàlisis clíniques, on desenvolupo la meva tasca professional, des del principi hem viscut amb intensitat aquesta situació. S’han aplicat protocols estrictes d’actuació i s’han dedicat pràcticament la totalitat dels recursos a combatre la covid-19”, explica el J.Rodríguez, vicepresident de la colla. “Com a casteller i sanitari, he vist el vulnerables que podem ser i com una cosa invisible als nostres ulls pot canviar la nostra manera de viure, encara que sigui temporalment. Tornarem a sentir l’emoció dels castells, però mentrestant, siguem prudents”, afirma Rodríguez.
A les 20 hores d’un divendres qualsevol, el local del carrer Remei 15 comença a omplir-se de castellers. El local s’omple de vida. Però ara, 10 mesos després de la seva aturada, tant la canalla com la resta de la colla troben a faltar el seu punt de trobada. Fins poder fer trobades presencials, l’equip de canalla manté videoconferències setmanals on comparteixen vivències i les ganes de tornar a fer castells. “Ha estat un any molt avorrit, perquè necessito fer castells per cremar l’energia i trobo a faltar els meus amics i les festes”, explica l’Andrea. “Enyoro anar a fer castells, pujar amunt i fins i tot tocar el cel amb la mà”, apunta el Nico. I els sentiments de la Clàudia són similars: “M’ha xocat molt no poder tenir castells, trobo molt a faltar fer castells i l’ambient. Per a mi era molt divertit i ho enyoro molt”.
Aquest estiu, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) va definir un protocol per a aquelles entitats que volguessin reprendre l’activitat seguint nombroses mesures de seguretat. Una de les claus era fer assajos reduïts, amb grups fixes de 20 persones, no fer proves amb pinya tancada i assajar durant màxim una hora. Però amb l’empitjorament de la pandèmia, els Martinets no van poder tornar a l’activitat i van haver de viure un Sant Martí, en el qual celebraven el seu 22è aniversari, sense festa major. Però malgrat tot, els Martinets treballen per recuperar o mantenir la forma fins la tornada a les plaçes. Jose Rosa, co-cap de troncs de la colla al costat de Carles Mor, explica que tot l’equip realitza activitats físiques, amb l’objectiu de mantenir un estat òptim. Com Salvita, baix de la colla, que fa BTT i barres per exercitar les cames, esquena i braços. La Nena, normalment al pis de terços, fa natació, senderisme i exercici a casa. Lídia, pis de quartes, fa 4 hores diàries de natació, a més d’escalada i pàdel. Anna, segona novell, surt amb la bici cada dia i també entrena a casa. Sergi, que encara no s’ha estrenat a plaça, continua preparant-se fent senderisme, alpinisme i BTT. I el mateix Jose intenta mantenir una dieta equilibrada, a més de fer senderisme i pàdel. “Tenim un tronc que intenta contrarestar els efectes negatius que aquesta parada ens està comportant”, apunta.
Ara per ara segueix sent del tot imprevisible fixar una data per veure de nou castells a les places. “Però quan ens ho permetin, una altra vegada cap amunt”, assegura Rifà.
