Redacció
“Volem la legitimació com a govern”, ha assegurat l’alcalde de Cerdanyola, que enviava un missatge clar a l’oposició: “Ara la pilota se la deixo a vostès a veure si son capaços de sumar una majoria, cosa que no han fet fins ara”
La qüestió de confiança, un instrument excepcional que l’alcalde Carles Escolà esperava no haver de fer servir, finalment serà una realitat en pocs dies per primera vegada a la història de Cerdanyola. Les previsions polítiques es complien després que en el ple ordinari de dijous passat l’oposició tombés els pressupostos del govern en solitari de Compromís amb els vots en contra de PP, C’S i PSC, l’abstenció de CiU i ERC i els vots favorables d’ICV-EUiA i del regidor no adscrit.
LA PILOTA ESTÀ EN MANS DE L’OPOSICIÓ
“No marxaré, hem fet un esforç enorme, fa dos mesos ja vam dir que el principal repte era fer un pressupost com també vaig anunciar que hi havia temptació de bloquejar el govern i finalment això és el que ha passat”, assegurava Escolà després que Francisco Ortiz (PSC) assegurés que el batlle hauria de marxar si no aconseguia l’aprovació del pressupost. Al final del debat sobre el pressupost, l’alcalde confirmava que en breu posarà en marxa el procediment de la qüestió de confiança vinculada al pressupost perquè vol “la legitimació com a govern” ienviava un missatge clar a l’oposició: “Ara la pilota se la deixo a vostès a veure si son capaços de sumar una majoria, cosa que no han fet fins ara”. Un dia després del ple, el primer secretari del PSC i regidor socialista a l’Ajuntament, Carlos Cordón, mostrava a les xarxes socials la seva voluntat per generar una alternativa. “Des del PSC continuarem treballant, ara més que mai, per construir una alternativa majoritària, seriosa, sensata, estable i inclusiva que torni a redreçar el rumb de la ciutat”. I sembla que el PP també recollia el guant: “Per responsabilitat amb la ciutat, crec que cal que cedim en alguns aspectes tots els partits que estem a l’oposició i presentem una moció de censura”, assegurava el portaveu del PP, Manuel Buenaño, al seu perfil de Facebook.
27 MILIONS D’INVERSIÓ PEL QUE QUEDA DE MANDAT
La proposta presentada pel govern municipal era definida per Escolà com el “pressupost de les persones i per als barris” amb “inversions que pensen en el present de la ciutat”. L’alcalde defensava que havien fet la feina per “presentar una proposta negociada amb tots els grups”, i en aquest sentit, destacava que es recullen 97 de les 133 presentades per l’oposició. En l’apartat del Pla d’Inversions, el regidor de Territori, Ivan González, remarcava que es tracta d’una proposta coherent, ambiciosa i de marcat caràcter social: “És el pla d’inversions que necessita la Cerdanyola d’avui”. En total, es preveuen 27 milions d’inversió per a tot el mandat i 13’4 al 2017 amb una diagnosi prèvia de les necessitats dels barris. En concret, el pla destina 12 milions per la millora d’equipaments, 10 per la millora de barris i cinc per millores integrals en aspectes com l’enllumenat, el clavegueram o la pavimentació.
PSC, PP i C’S ES MOSTREN MOLT CRÍTICS: “EL PRESSUPOST ÉS UN BRINDIS AL SOL”
La majoria de grups de l’oposició reconeixen el caràcter social dels comptes, però els titllaven de “continuistes” i expressaven els seus dubtes sobre un capítol de personal amb informe desfavorable de Secretaria. L’oposició també criticava la falta de concreció d’un pla d’inversions que “no aposta per la planificació de la Cerdanyola del futur”. Tant ERC com CiU, exsocis de govern de Compromís, es van abstenir a la votació i els republicans van demanar que es votessin per separat el pressupost de la modificació de Relació de Llocs de Treball (RLT). Especialment crític amb l’apartat de personal, el republicà Íñigo Enterria destacava que “no s’estan creant els llocs de treball necessaris” i que la proposta de coordinadors que fa el govern “no és imprescindible”. Enterria criticava que el govern “tampoc proposa fer l’oferta pública perquè s’incorporin funcionaris de carrera enlloc dels actuals interins” i assegurava que “no s’estan creant els llocs de treball necessaris i la corporació està patint”. L’Ajuntament ha tancat el 2016 amb un superàvit de vuit milions d’euros i en aquest punt Josep Grau (PDEcat) criticava el Pla d’Inversions de 20 milions d’euros en considerar que “hi ha recursos suficients per augmentar la proposta d’inversions”. El portaveu també mostrava dubtes sobre la capacitat d’execució real.
Especialment crítics es mostraven PSC, PP i C’S. “Aquest pressupost no és d’esquerres i no és gens participatiu”, criticava la regidora de Ciutadans, Sonia Rodríguez, que assegurava que les propostes del govern d’Escolà són “un brindis al sol”. Per a la regidora els pressupostos no són del canvi, sinó continuistes: “Ningú diria que són de Compromís”. Per part dels socialistes, Ortiz defensava que el PSC no ha presentat propostes al pressupost del govern perquè no és el seu projecte i acusava l’alcalde d’estar sent “molt irresponsable” per presentar un pressupost sense tenir els vots necessaris. “Ens busca ara però també hi érem fa dos anys, i bé que no ens va buscar”, etzibava a Escolà. El PP també celebrava el caràcter social del pressupost, però el portaveu popular, Manuel Buenaño, lamentava que no s’augmenti la partides d’entitats del Tercer Sector com Càrites, el Banc d’Aliments i el menjador solidari. A més de millores de manteniment en l’àmbit esportiu, “Cerdanyola necessita noves instal·lacions esportives com un nou pavelló o executar la segona fase de la zona del riu Sec”, remarcava Buenaño.
SÍ D’ICV-EUiA I DEL REGIDOR NO ADSCRIT
Finalment, el govern només va comptar amb el suport d’ICV-EUia i el regidor no adscrit. Com ja va avançar en roda de premsa, la portaveu ecosocialista Maria Reina veia amb bons ulls que s’hagin incorporat les propostes del seu grup sobre pobresa energètica, emergència social o un fons de contingència. Però també deixava espai per a la crítica tot assegurant que la proposta del govern de Compromís “no té plantejaments polítics nous”.Per la seva banda, el regidor no adscrit, Jordi Miró, justificava el seu sí per l’aposta de polítiques socials del pressupost, però criticava la falta de planificació de ciutat. – NF
