Redacció
“He entrat i m’he emocionat”, assegurava el que va ser regidor d’Ocupació de l’Ajuntament de Cerdanyola, Josep Maria Mallafré, durant la inauguració els treballs de recuperació de la decoració interior de l’església vella de Sant Martí. Una tasca realitzada amb uns plans d’ocupació que es van iniciar al 2005 amb ell al capdavant de la regidoria. “Gràcies als que vau creure que s’havia de reformar i obrir per a la ciutadania”, agraïa la regidora de Cultura, Elvi Vila.
Després d’un treball inicial de recuperació de l’edifici, l’any 2005 van començar les actuacions de rehabilitació interior a través de projectes de Formació o Treballs. Des d’aquell moment i fins a l’actualitat hi han passat les mans de 145 persones -pintors, fusters, picapedrers, oficials de paleta, electricistes, pladuristes, soldadors o guixaires- que amb la seva feina han fet possible una restauració molt esperada, remarcava la regidora d’Ocupació, Contxi Haro. Una tasca que el director de la restauració, el tècnic de Patrimoni, Joan Francès; posava en valor: “Cerdanyola té molts tresors amagats com aquesta església, però també en el seu capital humà. Hem d’estar molt orgullosos d’aquells que ho van pensar i dels que van posar les seves mans”. Precisament si una lliçó ens deixa la restauració de l’església Vella de Sant Martí, segons Francès, és que “com a comunitat som capaços de fer qualsevol cosa”.
HISTÒRIA DE L’EDIFICI
L’antiga església parroquial de Sant Martí és un edifici de tradició gòtica amb elements renaixentistes construïda a començaments del segle XVII al mig del terme municipal. Va ser reformada al segle XVIII seguint l’estil barroc. Durant la construcció del temple, per anivellar la volta del cor es va fer servir pisa i terrissa de l’època. Es tracta d’un dels conjunts de ceràmica populars dels segles XVI més importants de Catalunya per la seva diversitat de formes. A la banda de ponent del temple hi ha un conjunt de tombes de gran interès artístic d’estil noucentista i modernista.
Durant la Guerra Civil es va cremar tot l’interior. Els primers mesos del conflicte el cementiri va ser utilitzat com a lloc d’afusellament més de persones sospitoses de pertànyer al bàndol dels sublevats i, més tard, cinc anarquistes en el context dels fets de maig de 1937. Tots ells van ser enterrats a l’interior del temple en una gran fosa comuna. Després de diversos anys tancada per obres, l’església vella de Sant Martí de Cerdanyola tornava a obrir les seves portes a la ciutadania al 2013. “En els pocs dies que va estar oberta hi van passar 2.000 persones. Això demostra l’interès que hi havia”, recordava Vila. Dos anys després començava a obrir de manera regular cada tercer diumenge de mes. “28 anys de feina i insistència són molts”, apuntava Francès, que reconeixia que recrear ”el món clàssic ha estat una odissea”. Ara, l’església vella de Sant Martí serà més que un element patrimonial molt important, destacava Vila: “Cerdanyola guanya un equipament comunitari”. Però també avançava que encara queda feina per fer, com un espai museïtzat. Un nou equipament que, en paraules de l’alcalde Carles Escolà “entre totes i tots hem de fer nostre”.
