Redacció
El Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB publica un estudi on es constata que la vulnerabilitat de les províncies espanyoles a la COVID-19 ve donada per la major o menor proporció de persones joves i grans i per les pautes de co-residència d’aquestes. Les províncies més envellides (Zamora, Lugo, Ourense, Salamanca) tindrien el doble de mortalitat per 100.000 habitants que les més joves (Ceuta i Melilla, Almeria, Las Palmas). Madrid i Barcelona presentarien valors similars. Una de les principals troballes d’aquesta investigació és que encara que només el 14% de la població menor de 65 anys resideix amb població anciana, aquests podrien induir més de la meitat dels contagis dins de la llar, i això s’hauria de tenir en compte a l’ hora d’extremar les precaucions a la llar, però també en la gradualitat del desconfinament.
Els investigadors Albert Esteve, Iñaki Permanyer i Diederik Boertien, publiquen avui aquest estudi –“La vulnerabilitat de les províncies espanyoles a l’covid-19 segons la seva estructura per edat i de co-residència: implicacions per al (des) confinament” – a la revista divulgativa Perspectives Demogràfiques. Els investigadors argumenten que a l’hora de prendre mesures per mitigar els efectes adversos de la Covid-19, epidemiòlegs i polítics haurien de tenir en compte com l’estructura per edats i els patrons de co-residència condicionen la vulnerabilitat de les poblacions davant la malaltia. Més enllà de l’edat, les estratègies de (des)confinament i els models epidemiològics haurien d’incorporar amb més intensitat dades demogràfiques i de llars per evitar, especialment, la transmissió de la malaltia a persones grans. Aspectes com la densitat fora i dins de les llars haurien de ser estudiats també, afirma l’estudi.
