Redacció
“Abans d’anar a la presó jo creia que Catalunya tenia dret a ser independent, després de sortir de la presó, no només crec que tenim el dret, sinó que tenim l’obligació de ser independents perquè hem vist al davant un Estat que no té l’espurna més petita d’empatia respecte allò que nosaltres volem fer”. Així de contundent es mostrava l’exconseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, en la presentació del llibre ‘1 dia d’octubre i 2 poemes: quan l’esperança venç la por’ a la sala Enric Granados. En l’acte organitzat per Junts per Cerdanyola, Rull convidava a l’optimisme: “Ens en sortirem, aquest sacrifici no serà en va, serem capaços de culminar l’1-O”.
El llibre és una crònica personal que recull les seves vivències des del 2017 fins a l’actualitat i exposa els motius pels quals el Govern de la Generalitat va tirar endavant amb el referèndum de l’1 d’Octubre (1-O) i també com va viure el judici al procés i la seva posterior estada a la presó. “Ell ha patit la venjança de l’Estat espanyol en forma de presó per posar urnes. El nostre agraïment per tot el que has fet”, agraïa el regidor de Junts per Cerdanyola, Joan Sánchez.
“Quan anem junts som imparables”
La situació de Catalunya “es mereix tenir els millors instruments al servei de la gent i de la proposperitat” i insistia en la idea que el dèficit fiscal de Catalunya (16.000M€/any) interpel·la els independentistes i els no independentistes. “Catalunya sempre ha pensat en gran, aquest país l’hem fet avançar premiant el talent i l’esforç i tenint com a punt de partida la justícia social. Però en l’actual context això no és viable i per això vam plantejar el procés d’independència després d’haver-ho provat tot durant dècades”, explicava l’exconseller, que remarcava que l’1-O va ser el dia que “el poble va perdre la por per guanyar la llibertat col·lectiva”. En aquest sentit, assegurava que un dels aprenentatges que recull el llibre escrit a la presó és que “la unitat ens fa invencibles” i que “quan anem junts som imparables”. Ara, lamentava Rull, “hi ha més retrovisors que que horitzó”. I quan això passa, afegia, “la gent baixa del cotxe”.
“Vaig tenir el privilegi de viure 13 o 14 dies en les quals la unitat era honesta i granítica. Des del 20 de setembre fins al al 3 d’octubre. Allà no hi havien partits, era un nosaltres”, recordava: “A volta pasada, penso que vam perdre l’oportunitat de fer la declaració d’independència el 3 d’octubre com a resposta al que havia passat, però ens vam aplicar un alt nivel d’exigència formal. I a partir del 7 d’octubre comencem a perdre el relat davant un Estat espanyol que ven Catalunya com una confrontació interna i arribem al 27 d’octubre molt dividits”. Rull reconeixia que des del govern estaven preparats per a l’arribada de la República Catalana amb els primers decrets, però que no ho estaven ni ho volien davant un escenari de “confrontació i violència desbocada”. En aquesta línia, l’única crítica directa de Rull és que no s’investís Turull abans que entrés a la presó. De la seva experiència a la presó, recordava que el més impactant va ser la primera vegada que et posen les manilles: “Físicament ens les van posar a nosaltres, però metafòricament us les van posar a tots aquells que l’1-O vau perdre la por i vau decidir abraçar la llibertat d’aquest poble”. Per a Rull, tot va valer la pena perquè “ara ja sabem que hi ha darrera el mur, una Espanya capaç de tot per defensar la seva integritat territorial”. Però creu que l’estat espanyol és “extraordinàriament dèbil” ja que “els forts pacten, en canvi, els dèbils, imposen”. Malgrat el pas per la presó, de comptar només amb un indult parcial i d’estar inhabilitat, el terrassenc assegurava que no renunciarà mai a “l’ideal de defensar la llibertat de Catalunya”.
