Redacció
És regidor i portaveu de Junts per Cerdanyola a l’Ajuntament des del 2019, quan ja va ser alcaldable de la formació. Té 54 anys i és llicenciat en Filologia Catalana i ha exercit de professor de llengua i literatura, de periodista i actualment és gestor de comunicació per a empreses
l Es presentava oficialment per segona vegada com a alcaldable de Junts com l’aposta pel consens necessari per fer avançar Cerdanyola. Aquest és el màxim objectiu?
Sí, és un dels objectius principals perquè sense consens la majoria de temes de la ciutat estaran encallats. Portem molts anys sense consensos i la prova és que som on som. Venim d’un mandat relativament tranquil i ens atribuïm part del mèrit d’aquesta tranquil·litat. Però abans vam veure quin és el resultat de no cercar consensos, sinó d’intentar generar el màxim caos possible a l’Ajuntament per després poder-nos presentar tots com l’alternativa que portarà la pau. I aquí va jugar fins i tot el partit que ara ha tingut l’alcaldia i ha gaudit d’aquesta tranquil·litat. Aquesta tranquil·litat no s’ha aprofitat realment per tirar endavant qüestions estratègiques, sinó que vivim el dia a dia. Per aquestes qüestions importants sí que serà molt important que juguin tots els partits, estiguin al govern o estiguin a l’oposició. I per això cal un tarannà obert, de consens i negociador.
l Precisament han criticat que el govern del PSC només ha exercit polítiques de mirada curta. Quines polítiques a llarg termini calen?
Bàsicament les hem posat sobre la taula quan hem acordat els pressupostos dels dos primers exercicis d’aquest mandat. El 2019 vam posar sobre la taula la creació de l’Oficina de Promoció Empresarial per poder atreure inversions i empreses innovadores i que poguessin generar ocupació de qualitat per a Cerdanyola. Igual val pel comerç. I d’altra banda, vam demanar un pla de millora de polígons per poder oferir a aquestes empreses un lloc digne on venir a ubicar se. També vam insistir molt amb la creació del Parc Arqueològic Històric de Cerdanyola amb la compra dels terrenys de Can Canaletes i el jaciment romà. Això ens reforçarà la identitat com a ciutat, ens pujarà l’autoestima… i farà que puguem ser un focus atractiu de turisme familiar, de gent que vingui el dissabte o el diumenge al matí al Parc Arqueològic i a la tarda modernista. I si és dissabte, potser poden fer les seves compres a Cerdanyola, per exemple. És aquesta visió que no trobem. El govern actual s’ha dedicat a la neteja i els resultats i ha anat recollint el que la maquinària municipal anava produint ja per inèrcia.
l Si el PSC els proposa entrar en un nou govern, acceptarien? Amb qui no pactarien mai?
Tenim molt clar que no pactarem amb Vox o amb els partits d’extrema dreta, amb partits que no respecten els valors de convivència del que és Catalunya i de Cerdanyola. Ara no ens volem aventurar amb el tema pactes, però és cert que no ens tanquem portes, perquè si jo ara digués que no pensem arribar a cap acord amb el PSC, per exemple, estaríem anant a les eleccions amb les mans lligades, emmanillats, condemnats a l’ostracisme i a l’oposició. Nosaltres som un partit format per un grup de gent que venim a Cerdanyola a fer coses, no a dir coses. No venim a un Parlament, a discutir, a tirar nos els trastos pel cap. Venim a fer aportacions en benefici de la ciutat i de la seva gent. Si no som capaços de fer això, crec que estem perdent el temps. Esperarem a veure quin és el resultat de les eleccions. Som partidaris de fer els consensos més amplis possibles. Ja ho hem dit i per tant, intentarem fomentar que el que hi hagi sigui un govern ampli.
l Al 2019 els resultats electorals els van decebre. Ara què esperen?
Creuem els dits perquè al 2019 haguéssim tocat terra. Nosaltres érem moderadament optimistes i ens va sorprendre el resultat. Crec que en quatre anys han canviat coses. Hi ha més gent que ens coneix i creiem que el nostre missatge és positiu i pot agradar a un nombre de persones ampli. No enganyem ningú, dom molt coherents i tenim les nostres línies. El nostre objectiu és fer coses. Si la gent entén això i ens vota, sabrà que farem coses. El que sí que espero és que la gent no ens voti amb la idea que un altre sigui alcalde. Qui vulgui que el seu alcalde no sigui jo que no em voti i voti aquest altre.
l Han hagut de sentir que regalaven el vot. Ara, vist amb més distància, ha valgut la pena?
Sí. Hem posat sobre la taula temes que no hi eren com del Parc Arqueològic. Espero que aquest consens al voltant d’aquest projecte es pugui traduir amb suports per tirar ho endavant. I ara l’escull és aconseguir comprar els terrenys. Vam vendre barat el nostre suport? Vist com està el pati i vist el que han aconseguit altres forces polítiques, estem molt contents. I el mateix ens passa amb l’Oficina de Promoció Empresarial, que ara, de fet és una finestreta única i de suport a l’emprenedoria. Però clar, ens falla la part més important. Nosaltres volíem que l’Oficina de Promoció Empresarial fos per promocionar Cerdanyola, per atraure inversió empreses. No està passant, però volem que passi i segurament trobarem consensos per fer-ho.
l A més d’aquestes dues coses, què més heu aconseguit?
El Pla de polígons que s’està fent ara, però que cal reforçar amb inversió. També vam aconseguir el mapa de l’amiant i paral·lelament que es convoqués la Taula de l’Amiant, que s’ha quedat congelada i que ara el que caldria fer és inversió i recursos per ajudar la gent a retirar l’amiant de la ciutat.
l El seu programa electoral actualitza les propostes ja presentades al 2019. Digui’m quines són les prioritats.
Revertir parcialment la zona taronja. Hem de recuperar la zona blava per garantir la rotació, sobretot de 18 a 20h. Crec que la zona taronja va ser un error i que van caure en un parany populista. Els 500.000 euros que generava la zona blava els hem deixat d’ingressar. Portem dos anys de prova pilot sense multar, per tant no ingressem res. La zona taronja ens sembla interessant per zones que poden funcionar com a aparcament dissuasiu. Estem a favor de retirar els cotxes, però sempre que hi hagi contrapartides. I la contrapartida no és el patinet. També apostem pel projecte d’infraestructura ferroviària de nova connexió entre el Vallès Occidental i Barcelona. Un túnel soterrat sense entrades i sortides, només entraria a la UAB i sortiria a la Vall d’Hebron. Ens hi posaríem en cinc minuts. D’aquí a 20 anys no sé si hi haurà cotxes o no. Volem el metro del Vallès. El que està clar és que no tots tindrem cotxe elèctric i per tant necessitarem tot el transport públic que puguem tenir. Una altra prioritat és endreçar l’Ajuntament. Actualment no està preparat per entomar i desenvolupar totes les potencialitats que té la ciutat. Amb prou feines poden tirar endavant el dia a dia. S’està gestionant amb una estructura antiga i feixuga. Falta valentia per afrontar els problemes i garantir lideratge. Si ens limitem a recollir el que es fa per inèrcia, no anirem enlloc i continuarem perdent el temps i sobretot els diners que la ciutadania ens dóna perquè Cerdanyola funcioni. Per tant, cal cercar consensos polítics i amb el personal de l’Ajuntament per enfrontar canvis seriosos. També apostem per tenir una oficina potent d’habitatge que gestioni els habitatges de protecció oficial del Parc de l’Alba i ens agradaria que tot aquest habitatge de protecció sigui de lloguer.
l Junts per Cerdanyola no presentarà candidat a la presidència de l‘EMD de Bellaterra i donarà suport a Bellaterra Endavant amb Josep Maria Riba al capdavant. La unió fa la força?
No. És un tema complicat. Cerdanyola té un greu problema amb Bellaterra, que comença fa cent anys, quan es funda. La gent que va anar a viure a Bellaterra no tenia res a veure amb la gent que vivia a Cerdanyola. El tren de seguida els posava Sabadell o els posava a Sant Cugat, però no a Cerdanyola o a Barcelona, i per tant, aquells fills d’industrials de Sabadell, per exemple, tenien molt poc en comú amb els pagesos de Cerdanyola o amb els obrers de la Uralita. És a dir, ja és una identitat diferent. Quan arriba la democràcia, se’ls ha fins i tot menyspreat. Entenc el seu desig. Entenc que diguessin marxem, perquè ells són conscients que poden tenir recursos per tirar endavant. I després van sortir amb el tema d’annexionar-se a Sant Cugat. No estic d’acord amb cap d’aquestes coses, em dol com a cerdanyolenc ara haver arribat a aquesta situació. Reconec que tenim la major part de la culpa Cerdanyola. No els hem tractat bé i el que proposem nosaltres és tractar-los bé. En un determinat moment surt la proposta de l’EMD, que és de mínims, però la idea és que creixi. I el govern que ja porta tots aquests anys no ha aconseguit que creixi ni resultats patents. Tampoc no ha satisfet les ànsies que tenia la gent de Bellaterra. Bellaterra Endavant ens van proposar que volien concentrar el vot per la presidència i vam dir que en principi ens semblava bé que busquessin més consensos. No n’hem trobat més, només nosaltres. I estem contents perquè programàticament ens entenem. De cara a ells compartim els fets més importants del programa i l’únic que ens allunya és el tema de la llista de Cerdanyola. Però ja vam dir a l’acte que vam fer la setmana passada que el vocal o els vocals que puguem treure de la llista de Cerdanyola deixarem que els triï la gent de Bellaterra Endavant perquè entenem que són els més qualificats i que porten molts anys treballant per Bellaterra.
El qüestionari
Un lloc de Cerdanyola: El carrer de Sant Ramon quan acaben de netejar
Un moment: El naixement de la meva filla
Un referent: Gandhi
Una pel·lícula: Master and Commander, de Peter Weir. I la sèrie de llibres que la inspira.
Una sèrie: The Last Kingdom, a Netflix
Una cançó: Moltes. Darrerament, Bohemian Rapsody, de Queen
Un somni: Una Cerdanyola endreçada, pròspera i justa.
