Redacció
L’etern conflicte d’interessos entre l’habitatge com a dret o com negoci va centrar el debat sobre polítiques d’habitatge organitzat pel nucli local del Congrés Catalunya i Futur. “Cal situar les polítiques d’habitatge a l’alçada de les de salut i educació i això suposa tenir els recursos suficients”, destacava l’exsecretari d’Habitatge de la Generalitat, Carles Sala.
Entre els anys 2012 i 2017 a Cerdanyola no es va fer ni un sol pis de protecció oficial i el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge calcula que fins al 2030 el municipi necessitarà uns 1.500 pisos socials més, apuntava Sala. En aquest sentit, el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Cerdanyola, Ivan González, apuntava que l’administració acaba molt ofegada per les emergències – “sempre arribem tard als problemes”, reconeixia- i que “per refredar el mercat del lloguer i l’hipotecari, ens hem de dotar d’un parc d’habitatge municipal”. A la ciutat, el mercat de pisos de lloguer està “molt inflat” per la presència de la UAB i pels barcelonins que arriben a la ciutat fugint dels preus encara més elevats de la capital. “I això porta al desnonament per lloguer”, segons el regidor. “Els desnonaments hipotecaris continuen sent una realitat i actualment com a Ajuntament només podem mediar entre banc i família i facilitar una alternativa habitacional mentre arriba la solució, però amb els desnonaments per lloguer encara ens sentim més desarmats”, explicava González. – NF
